Es mostren 88939 resultats

caiacpolo

caiacpolo

masculí esports Modalitat de piragüisme consistent a jugar a polo amb caiac
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caiaquista

■ caiaquista

masculí i femení esports Piragüista que competeix amb caiac
Gran Diccionari de la llengua catalana

caïc


<title type="display">caïc</title>

Partició sil·làbica: ca_ïc
Etimologia: de l’it. caicco, pres del turc kajik, íd.
    masculí marina, marítim
  1. Embarcació de cabotatge de buc molt robust i de poc calat que arbora un pal o dos, a més del bauprès, que aparellen veles tarquines.
  2. Embarcació menor semblant a una piragua.

caïc

masculí marina, marítim Embarcació de cabotatge de buc molt robust i de poc calat que arbora un pal o dos, a més del bauprès, que aparellen veles tarquines Embarcació menor semblant a una piragua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caid

■ caid

masculí Als països del nord d’Àfrica, cap, tant de càrrecs militars com de càrrecs civils
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

caiena


<title type="display">caiena</title>

Partició sil·làbica: ca_ie_na
femení alimentació, indústries alimentàries Pebre vermell obtingut d’una varietat de bitxo procedent de Caiena (Guaiana Francesa).

caiena

femení alimentació, indústries alimentàries Pebre vermell obtingut d’una varietat de bitxo procedent de Caiena Guaiana Francesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caient</title>

Partició sil·làbica: ca_ient
Etimologia: de caure
    masculí
    1. Manera de caure la roba, un vestit. La seda té molt bon caient.
    2. figuradament El caient d’una frase.
  2. geomorfologia Vora superior del talús continental, o del vessant d’un rec (canyó submarí) que limita la plana marina (o plataforma continental).
  3. marina, marítim
    1. Cadascun dels costats d’una vela quadra compresos entre el gràtil i el gràtil d’escota. Caient de sobrevent. Caient de sotavent.
    2. caient de popa Costat corresponent a la ralinga de popa de les veles de ganivet, anomenat també baluma.
    3. caient de proa Costat corresponent a la ralinga de proa de les veles de ganivet.
  4. indústria tèxtil Condició especial de la roba quan per mitjà de certs aprests hom li dona un tacte flonjo.
  5. al caient de locució prepositiva A l’hora de caure (la tarda, tal hora, etc.).
  6. caient d’ulls Manera habitual d’abaixar els ulls una persona.

■ caient

masculí Manera de caure la roba, un vestit La seda té molt bon caient figuradament El caient d’una frase geomorfologia Vora superior del talús continental, o del vessant d’un rec canyó submarí que limita la plana marina o plataforma continental marina, marítim Cadascun dels costats d’una vela quadra compresos entre el gràtil i el gràtil d’escota Caient de sobrevent Caient de sotavent caient de popa Costat corresponent a la ralinga de popa de les veles de ganivet, anomenat també baluma caient de proa Costat corresponent a la ralinga de proa de les veles de ganivet indústria tèxtil Condició…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caiguda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caiguda</title>

Partició sil·làbica: cai_gu_da
Etimologia: de caure
    femení
    1. Acció de caure.
    2. a la caiguda de la fulla figuradament Quan cau la fulla, a la tardor.
    3. a la caiguda del sol figuradament A la posta del sol.
    4. caiguda dirigida Acció d’abatre un arbre fent-lo caure en una direcció determinada.
    5. caiguda lliure esports Fase del descens d’un paracaigudista des que salta fins que obre el paracaigudes.
    6. caiguda lliure física Caiguda d’un cos sotmès únicament a la força d’un camp gravitatori.
  2. per analogia
    1. Acció d’inclinar-se.
    2. marina, marítim Inclinació dels pals d’un vaixell, mesurada per la distància horitzontal entre el peu del pal i la vertical de l’extrem superior.
    3. tenir (una cosa) la caiguda a la dreta (o a l’esquerra) Estar inclinada cap a la dreta o cap a l’esquerra).
  3. Part penjant d’una peça de roba, d’unes tovalles, etc.
  4. figuradament
    1. Fet de passar a una situació més dolenta, sobretot quan l’anterior era preeminent. La caiguda del privat del rei. La caiguda dels àngels.
    2. per analogia Una dona que va tenir una caiguda.
    3. Rendició d’una plaça forta. La caiguda de Constantinoble.
    4. anar de caiguda Estar en decadència.
  5. fonètica, fonologia Fenomen de desaparició històrica d’un fonema sense influir en la natura fonètica dels seus veïns.
  6. caiguda de potencial (o de tensió) electricitat Diferència de potencial entre dos punts d’un circuit, produïda pel pas d’un corrent elèctric a través d’un element disposat entre aquests dos punts.

■ caiguda

femení Acció de caure a la caiguda de la fulla figuradament Quan cau la fulla, a la tardor a la caiguda del sol figuradament A la posta del sol caiguda dirigida Acció d’abatre un arbre fent-lo caure en una direcció determinada caiguda lliure esports Fase del descens d’un paracaigudista des que salta fins que obre el paracaigudes caiguda lliure física Caiguda d’un cos sotmès únicament a la força d’un camp gravitatori per analogia Acció d’inclinar-se marina, marítim Inclinació dels pals d’un vaixell, mesurada per la distància horitzontal entre el peu del pal i la vertical de l’extrem superior…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caiman


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caiman</title>

Partició sil·làbica: cai_man
Etimologia: del cast. caiman, pres del carib acayuman, íd. 1a font: 1803, DEst.
masculí zoologia Nom donat a diversos rèptils pertanyents als gèneres Caiman, Melanosochus i Paleosuchus, de l’ordre dels cocodrils.

■ caiman

masculí zoologia Nom donat a diversos rèptils pertanyents als gèneres Caiman , Melanosochus i Paleosuchus , de l’ordre dels cocodrils
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caïment

■ caïment

masculí antigament Caiguda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

caïnià
| caïniana


<title type="display">caïnià</title>

Partició sil·làbica: ca_ï_ni_à
    religió
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als caïnians.
  2. masculí i femení Membre d’una petita secta de gnòstics del segle II que veneraven tots els personatges de l’Antic Testament reprovats per Déu, sobretot Caín.

caïnià
| caïniana

religió adjectiu Relatiu o pertanyent als caïnians masculí i femení Membre d’una petita secta de gnòstics del segle II que veneraven tots els personatges de l’Antic Testament reprovats per Déu, sobretot Caín