Es mostren 88940 resultats

calador2

calador2

calafat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calafat</title>

Accessory
Etimologia: de calafatar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. oficis manuals Persona que té per ofici de calafatar.
    2. per extensió construcció naval El qui construeix embarcacions de fusta.
  1. oficis manuals Eina de tall ample, en forma d’escarpra, anomenada també calador, emprada pels boters i els calafats per a posar boga o estopa a les juntes de les dogues de la bota o de les taules de l’embarcació.

calafat

calafatador
| calafatadora

calafatador
| calafatadora

calafatament

calafatament

calafatar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">calafatar</title>

Accessory
Etimologia: probablement de l’àr. qálfaṭ, íd., d’origen incert, possiblement del ll. vg. *calefare (ll. calefacĕre) ‘escalfar’, a causa de la fosa del quitrà amb el foc per a l’operació de calafatar 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    verb transitiu
  1. oficis manuals
    1. Tapar amb estopa els coments de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-los després amb una capa de brea a fi d’impedir el pas de l’aigua.
    2. Tapar amb estopa o paper les juntes de les dogues de les botes perquè no vessin.
  2. tecnologia Refermar la unió de dues peces o dues planxes metàl·liques mitjançant l’acció d’un martell pneumàtic o d’eines especials damunt les arestes de contacte, per tal d’obtenir l’hermetisme.

calafatar

calafatejar

calafatejar

calafellenc
| calafellenca

calafellenc
| calafellenca

calafetós
| calafetosa

calafetós
| calafetosa

calafí
| calafina

calafí
| calafina

calaguala

calaguala

Traducció