Es mostren 88940 resultats

■ calitjós
| calitjosa

■ calitjós
| calitjosa

adjectiu Amb calitja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calitx1

■ calitx1

masculí jocs d’entreteniment Canonet o pedra que hom posa vertical a terra en el joc del calitx , damunt el qual hom colloca monedes que cal fer caure amb una altra moneda des d’una certa distància Vegeu també calitx 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calitx2

■ calitx2

masculí pedologia Cervell de gat Vegeu també calitx 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caliu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caliu</title>

Partició sil·làbica: ca_liu
Etimologia: del ll. vg. *calivum, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
    1. El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra.
    2. coure al caliu Coure (un aliment) colgant-lo entre les brases i la cendra.
  2. per extensió Escalf.
  3. figuradament Afecció, passió, etc., extingida només aparentment.
  4. tenir caliu la terra Estar calenta del sol.

■ caliu

masculí El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra coure al caliu Coure un aliment colgant-lo entre les brases i la cendra per extensió Escalf figuradament Afecció, passió, etc, extingida només aparentment tenir caliu la terra Estar calenta del sol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caliuada

■ caliuada

femení Gran quantitat de caliu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caliuejar

■ caliuejar

verb intransitiu Fer encara caliu una cosa apagada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caliuera

■ caliuera

femení Caliuada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ calivós
| calivosa

■ calivós
| calivosa

adjectiu Que conté caliu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

calixtí
| calixtina

calixtí
| calixtina

masculí i femení història Membre de la facció moderada dels hussites
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ call1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">call</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. callum ‘durícia’, d’on ‘palmell de la mà’ on es produeixen fàcilment durícies amb les feines manuals 1a font: s. XIII
    masculí
    1. patologia Durícia que surt a la pell.
    2. posar call en una feina Acostumar-s’hi, fer-la durant molt de temps.
  2. botànica Cal·lus.
  3. tecnologia Bocí de ferro, gruixut d’un cap i prim de l’altre, que, a manera de tascó, és introduït al cap del mànec de moltes eines de treball per tal de fer forta la unió.
  4. traumatologia Neoformació òssia que solda els dos caps d’un os fracturat.
  5. call de la mà Palmell de la mà.



    6. Vegeu també:
    call2
    call3

■ call1

masculí patologia Durícia que surt a la pell posar call en una feina Acostumar-s’hi, fer-la durant molt de temps botànica Callus tecnologia Bocí de ferro, gruixut d’un cap i prim de l’altre, que, a manera de tascó, és introduït al cap del mànec de moltes eines de treball per tal de fer forta la unió traumatologia Neoformació òssia que solda els dos caps d’un os fracturat call de la mà Palmell de la mà Vegeu també call 2 call 3
Informació complementària
Traducció