Es mostren 88940 resultats

acordable

acordable

acordadament

acordadament

acordador

acordador

acordament

acordament

Traducció

acordança

acordança

acordant

acordant

acordar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acordar</title>

Accessory
Etimologia: de cor1 1a font: c. 1200, Hom.
Body
    verb
  1. transitiu Prendre l’acord (de fer una cosa), decidir o determinar de comú acord (una cosa), per majoria de vots, premeditadament. Van acordar d’anar-hi plegats. Han acordat unes condicions acceptables per a tothom.
  2. transitiu Posar d’acord, fer que hi hagi acord (entre dues o més persones o coses). Acordar els mobles del menjador. Acordar teoria i pràctica. Acordar la fe amb la raó.
  3. pronominal Posar-se d’acord, haver-hi acord entre dues o més persones o coses, avenir-se. S’havien acordat per robar-lo.
  4. transitiu Concedir, consentir o donar (el que algú demana), admetre com a vera (alguna cosa). Li acordaren una recompensa. Hom li acorda que ho ha fet de bona fe.
  5. transitiu art Disposar harmoniosament (els colors, els tons d’una pintura), per tal de no produir efectes antiestètics.
  6. intransitiu gramàtica Concordar.
  7. transitiu música Afinar.
  8. transitiu radiotècnia Regular un circuit oscil·lant de manera que la seva freqüència pròpia coincideixi amb una de determinada.

acordar

acordillament

acordillament

Traducció

acordillar

acordillar

Informació complementària
Traducció

acordió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acordió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_cor_di_ó
Etimologia: del fr. accordéon, i aquest, de l’al. Akkordion, der. de Akkord ‘acord musical’, mot ideat el 1829 per l’inventor d’aquest instrument, el constructor de pianos i orgues vienès Cyrillus Demian 1a font: s. XIX
Body
    masculí
  1. música Instrument de vent de llengüetes lliures situades a banda i banda d’una manxa que és accionada amb el braç.
  2. botànica Melgó d’estormia.

acordió