Es mostren 88953 resultats

■ acord


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acord</title>

Etimologia: de acordar 1a font: c. 1270
    masculí
  1. Unió entre dues persones o més que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar, d’obrar. Viure, una família, en bon acord.
  2. Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Els rivals arribaren a un acord.
    1. Resolució presa per una assemblea deliberant, una junta, un tribunal o qualsevol altre òrgan col·legiat.
    2. acord marc Acord normatiu al qual s’han de cenyir altres acords de caràcter més concret.
  4. Unió harmònica, justa correspondència, entre dues coses o més.
  5. dret Decisió mútuament acceptada entre parts interessades.
  6. gramàtica Concordança.
  7. música
    1. Conjunt de dos o més sons simultanis que es regeix per les lleis de l’harmonia. Acord perfecte.
    2. per extensió Producció simultània de diversos sons en els instruments de tecla i de corda.
  8. d’acord locució adverbial Amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar. Anar, actuar, d’acord.
  9. d’acord! Locució amb què és expressada la conformitat, el consentiment.
  10. d’acord amb locució prepositiva De conformitat amb, segons.
  11. estar d’acord (diferents persones) Haver-hi acord entre elles, entendre’s, consentir, reconèixer (amb altres).
  12. posar d’acord Fer que hi hagi acord (entre diferents persones).
  13. prendre l’acord de Una assemblea, una junta, etc., i àdhuc una sola persona, resoldre de fer una cosa.
  14. restar d’acord Convenir.

■ acord

masculí Unió entre dues persones o més que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar, d’obrar Viure, una família, en bon acord Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies Els rivals arribaren a un acord Resolució presa per una assemblea deliberant, una junta, un tribunal o qualsevol altre òrgan collegiat acord marc Acord normatiu al qual s’han de cenyir altres acords de caràcter més concret Unió harmònica, justa correspondència, entre dues coses o més dret Decisió mútuament acceptada entre parts interessades gramàtica Concordança música Conjunt de dos o més sons…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordable

■ acordable

adjectiu Que pot ésser acordat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordadament

■ acordadament

adverbi De propòsit deliberat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordador

■ acordador

masculí dibuix Plantilla corba formada per arcs de curvatura en les diverses parts del seu contorn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordament

■ acordament

masculí ciències militars A l’edat mitjana, contracte d’allistament de personal per a l’exèrcit o per a l’armada Llista on constava el contracte de personal militar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordança

■ acordança

femení Qualitat d’acordant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordant

■ acordant

adjectiu Que s’acorda amb un altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acordar</title>

Etimologia: de cor1 1a font: c. 1200, Hom.
    verb
  1. transitiu Prendre l’acord (de fer una cosa), decidir o determinar de comú acord (una cosa), per majoria de vots, premeditadament. Van acordar d’anar-hi plegats. Han acordat unes condicions acceptables per a tothom.
  2. transitiu Posar d’acord, fer que hi hagi acord (entre dues o més persones o coses). Acordar els mobles del menjador. Acordar teoria i pràctica. Acordar la fe amb la raó.
  3. pronominal Posar-se d’acord, haver-hi acord entre dues o més persones o coses, avenir-se. S’havien acordat per robar-lo.
  4. transitiu Concedir, consentir o donar (el que algú demana), admetre com a vera (alguna cosa). Li acordaren una recompensa. Hom li acorda que ho ha fet de bona fe.
  5. transitiu art Disposar harmoniosament (els colors, els tons d’una pintura), per tal de no produir efectes antiestètics.
  6. intransitiu gramàtica Concordar.
  7. transitiu música Afinar.
  8. transitiu radiotècnia Regular un circuit oscil·lant de manera que la seva freqüència pròpia coincideixi amb una de determinada.

■ acordar

verb transitiu Prendre l’acord de fer una cosa, decidir o determinar de comú acord una cosa, per majoria de vots, premeditadament Van acordar d’anar-hi plegats Han acordat unes condicions acceptables per a tothom transitiu Posar d’acord, fer que hi hagi acord entre dues o més persones o coses Acordar els mobles del menjador Acordar teoria i pràctica Acordar la fe amb la raó pronominal Posar-se d’acord, haver-hi acord entre dues o més persones o coses, avenir-se S’havien acordat per robar-lo transitiu Concedir, consentir o donar el que algú demana, admetre com a vera alguna cosa Li acordaren…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordillament

■ acordillament

masculí pintura Defecte inicial d’una pintura aplicada amb brotxa, caracteritzat per l’aparició de fines estries rectilínies i paralleles deixades pels pèls del pinzell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordillar

■ acordillar

verb intransitiu pintura Produir una pintura acordillament
Informació complementària
Traducció