Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Posar cordó per impedir l’accés, el pas (en un indret). Han acordonat tot el carrer per rodar-hi un anunci.
numismàtica Imprimir el cordó a les monedes.

■ acordonar

verb transitiu Posar cordó per impedir l’accés, el pas en un indret Han acordonat tot el carrer per rodar-hi un anunci numismàtica Imprimir el cordó a les monedes

■ acornat

| acornada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acornat</title>

Etimologia: de corn

adjectiu heràldica Dit de l’animal que té les banyes amb un esmalt diferent del del cos.

■ acornat

| acornada

adjectiu heràldica Dit de l’animal que té les banyes amb un esmalt diferent del del cos

■ acorralador

| acorraladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorralador</title>

Etimologia: de acorralar

adjectiu Que acorrala.

■ acorralador

| acorraladora

adjectiu Que acorrala

■ acorralament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorralament</title>

Etimologia: de acorralar

masculí Acció d’acorralar.

■ acorralar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorralar</title>

Etimologia: de corral 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu

Encorralar, posar (el bestiar) en un corral.
Assetjar, posar en situació de no poder fugir. L’assassí va acorralar la víctima al fons del carreró.
figuradament Deixar (algú) sense saber què respondre, com defensar-se d’una escomesa. Van poder acorralar-lo amb una pregunta que no s’esperava.

verb transitiu Encorralar, posar el bestiar en un corral Assetjar, posar en situació de no poder fugir L’assassí va acorralar la víctima al fons del carreró figuradament Deixar algú sense saber què respondre, com defensar-se d’una escomesa Van poder acorralar-lo amb una pregunta que no s’esperava

■ acórrer

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acórrer</title>

Etimologia: del ll. accurrĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb

intransitiu

Córrer a un indret per donar ajut a algú; socórrer.
Comparèixer a un indret on hom és cridat; acudir.

■ acórrer

verb intransitiu Córrer a un indret per donar ajut a algú socórrer Comparèixer a un indret on hom és cridat acudir

■ acorriment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorriment</title>

Etimologia: de acórrer 1a font: s. XIV, Llull

masculí Acció d’acórrer.

■ acorriment

masculí Acció d’acórrer

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ acordionista

acordonadora

■ acordonament

■ acordonar

■ acornat | acornada

■ acornat | acornada

■ acorralador | acorraladora

■ acorralador | acorraladora

■ acorralament

■ acorralar

■ acórrer

■ acorriment

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ acornat

| acornada

■ acornat

| acornada

■ acorralador

| acorraladora

■ acorralador

| acorraladora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia