Es mostren 88953 resultats

■ acordió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acordió</title>

Partició sil·làbica: a_cor_di_ó
Etimologia: del fr. accordéon, i aquest, de l’al. Akkordion, der. de Akkord ‘acord musical’, mot ideat el 1829 per l’inventor d’aquest instrument, el constructor de pianos i orgues vienès Cyrillus Demian 1a font: s. XIX
    masculí
  1. música Instrument de vent de llengüetes lliures situades a banda i banda d’una manxa que és accionada amb el braç.
  2. botànica Melgó d’estormia.

■ acordió

masculí música Instrument de vent de llengüetes lliures situades a banda i banda d’una manxa que és accionada amb el braç botànica Melgó d’estormia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordionista

■ acordionista

masculí i femení Persona que toca l’acordió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acordonadora

acordonadora

femení numismàtica Màquina per a imprimir el cordó a les monedes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordonament

■ acordonament

masculí Acció d’acordonar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acordonar

■ acordonar

verb transitiu Posar cordó per impedir l’accés, el pas en un indret Han acordonat tot el carrer per rodar-hi un anunci numismàtica Imprimir el cordó a les monedes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acornat
| acornada

■ acornat
| acornada

adjectiu heràldica Dit de l’animal que té les banyes amb un esmalt diferent del del cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acorralador
| acorraladora

■ acorralador
| acorraladora

adjectiu Que acorrala
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acorralament

■ acorralament

masculí Acció d’acorralar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acorralar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorralar</title>

Etimologia: de corral 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Encorralar, posar (el bestiar) en un corral.
  2. Assetjar, posar en situació de no poder fugir. L’assassí va acorralar la víctima al fons del carreró.
  3. figuradament Deixar (algú) sense saber què respondre, com defensar-se d’una escomesa. Van poder acorralar-lo amb una pregunta que no s’esperava.

■ acorralar

verb transitiu Encorralar, posar el bestiar en un corral Assetjar, posar en situació de no poder fugir L’assassí va acorralar la víctima al fons del carreró figuradament Deixar algú sense saber què respondre, com defensar-se d’una escomesa Van poder acorralar-lo amb una pregunta que no s’esperava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acórrer

■ acórrer

verb intransitiu Córrer a un indret per donar ajut a algú socórrer Comparèixer a un indret on hom és cridat acudir
Informació complementària
Traducció