Es mostren 88939 resultats

■ campanejar

■ campanejar

verb intransitiu Tocar les campanes repetidament en un espai de temps llarg
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ campanella

■ campanella

femení Picarol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ campaner1
| campanera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">campaner</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de campana 1a font: s. XIII
  1. masculí i femení oficis manuals Persona que fabrica campanes.
  2. masculí i femení Persona que té a càrrec seu de tocar les campanes d’una església, etc.
  3. adjectiu i masculí i femení figuradament Amic de fer campana.
  4. femení botànica
    1. Corretjola de serp.
    2. Nom de diverses espècies del gènere Convolvulus, com la campanera cabdellada (o llanuda) (C. lanuginosus) o la campanera valenciana (C. valentinus).



    5. Vegeu també:
    campaner2

■ campaner1
| campanera

masculí i femení oficis manuals Persona que fabrica campanes masculí i femení Persona que té a càrrec seu de tocar les campanes d’una església, etc adjectiu i masculí i femení figuradament Amic de fer campana femení botànica Corretjola de serp Nom de diverses espècies del gènere Convolvulus , com la campanera cabdellada o llanuda C lanuginosus o la campanera valenciana C valentinus Vegeu també campaner 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ campaner2
| campanera

■ campaner2
| campanera

adjectiu i masculí i femení De Campos Mallorca Vegeu també campaner 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ campaneria

■ campaneria

femení Toc de campanes Campanes d’un campanar, d’una església, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ campaneta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">campaneta</title>

Etimologia: de campana 1a font: 1381
    femení
    1. Campana petita, amb mànec, d’ús manual, emprada per a cridar l’atenció dels assistents a determinades cerimònies litúrgiques o en certs actes públics.
    2. Campana petita utilitzada com a ornament, especialment en alguns arreus de gala.
    3. campaneta la ning-ning Joc infantil en el qual un dels jugadors amaga un objecte que els altres han de cercar.
  2. Úvula.
  3. Timpà de l’orella.
  4. botànica Nom que hom dona a les flors de corol·la acampanada.
  5. botànica
    1. Gènere de plantes herbàcies de la família de les campanulàcies (Campanula sp), de fulles simples, enteres o dentades, de flors grosses i de fruits en càpsula dehiscent.
    2. campaneta de fulla rodona Planta herbàcia perenne de la família de les campanulàcies (Campanula rotundifolia), de flors blaves disposades en raïm o en panícula i de fruits capsulars pènduls.
    3. campaneta gran (o grossa) Planta herbàcia vivaç de la família de les campanulàcies (Campanula speciosa), de flors d’un color blau violaci arranjades en llarga panícula terminal i de fruits capsulars dehiscents triloculars.
    4. campaneta traqueli Planta herbàcia perenne de la família de les campanulàcies (Campanula trachelium), de tiges fistuloses i pubescents i de flors de color blau clar disposades en panícules laxes.

■ campaneta

femení Campana petita, amb mànec, d’ús manual, emprada per a cridar l’atenció dels assistents a determinades cerimònies litúrgiques o en certs actes públics Campana petita utilitzada com a ornament, especialment en alguns arreus de gala campaneta la ning-ning Joc infantil en el qual un dels jugadors amaga un objecte que els altres han de cercar Úvula Timpà de l’orella botànica Nom que hom dona a les flors de corolla acampanada botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les campanulàcies Campanula sp , de fulles simples, enteres o dentades, de flors grosses i de fruits en càpsula…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

campaneter
| campanetera

campaneter
| campanetera

adjectiu i masculí i femení De Campanet Mallorca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ campani-

■ campani-

Forma prefixada del mot llatí campāna , que significa ‘campana’ Ex campaniforme
Gran Diccionari de la llengua catalana

campanià
| campaniana


<title type="display">campanià</title>

Partició sil·làbica: cam_pa_ni_à
  1. adjectiu i masculí i femení De la Campània (regió d’Itàlia).
  2. masculí estratigrafia Cinquè i penúltim estatge del cretaci superior, situat damunt el santonià i sota el maastrichtià.
  3. adjectiu estratigrafia Relatiu o pertanyent al campanià.

campanià
| campaniana

adjectiu i masculí i femení De la Campània regió d’Itàlia masculí estratigrafia Cinquè i penúltim estatge del cretaci superior, situat damunt el santonià i sota el maastrichtià adjectiu estratigrafia Relatiu o pertanyent al campanià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ campaniforme

■ campaniforme

adjectiu Que té forma de campana Vas campaniforme
Traducció