Es mostren 88939 resultats

cancel·lar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cancel·lar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cancellare ‘esborrar’, pròpiament ‘traçar un reixat (cancellus) de ratlles sobre un escrit’
Body
    verb transitiu
  1. dret Anul·lar, invalidar, una inscripció en registre, un instrument públic, una nota comptable, una oferta, un compromís, etc.
  2. informàtica Abandonar l’execució (d’un programa o d’una instrucció interrompuda).
  3. Anul·lar (lletres o frases d’un text) tot ratllant-les.

cancel·lar

canceller
| cancellera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canceller</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cancellarius ‘porter, uixer d’oficina’, que prengué després el sentit de ‘oficial d’administració’ 1a font: s. XIII, Vides
Body
  1. història i dret constitucional
    1. masculí En diverses corts o diversos estats, títol de determinats alts funcionaris, ministres o primers ministres.
    2. masculí i femení En alguns països sud-americans, títol que hom dona al ministre d’afers estrangers.
  2. masculí història Funcionari que tenia cura de l’administració d’una escrivania, d’una corporació, i a les ordres del qual hi havia els notaris i els escrivans.
  3. masculí catolicisme Funcionari de la cúria diocesana encarregat de la cancelleria.
  4. masculí i femení dret internacional En una missió diplomàtica, funcionari més important després del cap de missió.
  5. masculí i femení ensenyament Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l’autoritat papal o règia.

canceller
| cancellera

cancelleresc
| cancelleresca

cancelleresc
| cancelleresca

cancellerescament

cancellerescament

Traducció

cancelleria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cancelleria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: can_ce_lle_ri_a
Etimologia: de canceller 1a font: s. XV
Body
    femení
  1. Càrrec o ofici de canceller.
  2. història Oficina dirigida per un canceller, encarregada d’expedir o de copiar documents reials o de dignataris nobles o eclesiàstics.
  3. dret internacional Centre diplomàtic des d’on hom dirigeix la política exterior d’un estat.
  4. cancelleria apostòlica catolicisme Oficina o dicasteri de la cúria romana que s’encarrega de l’expedició de les lletres apostòliques i les butlles.

cancelleria

càncer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càncer</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cancer, cancri (canceris) ‘cranc’ 1a font: s. XIV
Body
    masculí
    1. patologia Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i pertorbador de les funcions biològiques normals.
    2. figuradament Dany moral greu que té tendència a estendre’s en la societat. La droga és un càncer de la nostra societat.
    1. astrologia Quart signe del zodíac.
    2. [en majúscula] astrologia Quarta zona del zodíac que recorre el Sol en començar l’estiu.
    3. [en majúscula] astronomia Constel·lació zodiacal, entre el Linx i l’Hidra femella.

càncer

cancer-

cancer-

canceri-

canceri-

canceriforme

canceriforme

cancerigen
| cancerígena

cancerigen
| cancerígena