Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ dignar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dignar-se</title>

Etimologia: del ll. dignare o dignari, íd.

verb pronominal Condescendir a fer alguna cosa. Mai no es va dignar a respondre.

■ dignar-se

verb pronominal Condescendir a fer alguna cosa Mai no es va dignar a respondre

■ dismutar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dismutar-se</title>

verb pronominal química Sofrir dismutació.

■ dismutar-se

verb pronominal química Sofrir dismutació

■ embarbussar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embarbussar-se</title>

Etimologia: de balbucejar 1a font: s. XX, Oller

verb

pronominal

Parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que hom diu és amb prou feines intel·ligible.
Dir alguna cosa embarbussadament. No sé què s’embarbussa!

■ embarbussar-se

verb pronominal Parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que hom diu és amb prou feines intelligible Dir alguna cosa embarbussadament No sé què s’embarbussa

■ embascar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embascar-se</title>

Etimologia: de basca 1a font: s. XX, Ruyra

verb pronominal Caure en basca.

■ embascar-se

verb pronominal Caure en basca

■ embessonar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embessonar-se</title>

Etimologia: de bessó²

verb pronominal Lligar-se íntimament dues coses com formant-ne una de sola. Acostar-se per l’amor dues ànimes i embessonar-se per sempre.

■ embessonar-se

verb pronominal Lligar-se íntimament dues coses com formant-ne una de sola Acostar-se per l’amor dues ànimes i embessonar-se per sempre

■ embordeir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embordeir-se</title>

Partició sil·làbica: em_bor_de_ir-se
Etimologia: de bord²

verb pronominal Embordonir-se.

■ embordeir-se

verb pronominal Embordonir-se

embordir-se

<title type="display">embordir-se</title>

Etimologia: de bord²

verb pronominal Embordonir-se.

embordir-se

verb pronominal Embordonir-se

■ emborrascar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emborrascar-se</title>

Etimologia: de borrasca

verb pronominal Congriar-se una borrasca, amenaçar borrasca. El temps s’emborrasca.

■ emborrascar-se

verb pronominal Congriar-se una borrasca, amenaçar borrasca El temps s’emborrasca

■ emborrossar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">emborrossar-se</title>

Etimologia: de borra

verb pronominal Cobrir-se la cara, el cap, amb un drap, un vel.

■ emborrossar-se

verb pronominal Cobrir-se la cara, el cap, amb un drap, un vel

■ embotifarrar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">embotifarrar-se</title>

Etimologia: de botifarra

verb pronominal Inflar-se un membre, especialment un dit, agafant un aspecte semblant al d’un embotit.

■ embotifarrar-se

verb pronominal Inflar-se un membre, especialment un dit, agafant un aspecte semblant al d’un embotit