Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

■ acotament²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acotament</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de acotar²

masculí topografia Acció de posar les cotes en un croquis, un pla topogràfic, un mapa, etc.

Vegeu també:
acotament¹

■ acotament²

masculí topografia Acció de posar les cotes en un croquis, un pla topogràfic, un mapa, etc Vegeu també acotament 1

■ acotar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acotar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, segurament emparentat amb acotxar¹, acatxar i acatar, de significat semblant, amb possible relació amb el ll. coactare ‘ajuntar, estrènyer’ 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu Atansar (una cosa) a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar l’orella a terra.
pronominal Inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra. Caminar acotat.
acotar el cap Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit.
transitiu agricultura Tallar (una planta) ran de terra perquè tregui tanys.

Vegeu també:

acotar²

verb transitiu Atansar una cosa a una altra fins a posar-les suaument en contacte Acotar l’orella a terra pronominal Inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra Caminar acotat acotar el cap Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit transitiu agricultura Tallar una planta ran de terra perquè tregui tanys Vegeu també acotar 2

■ acotar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acotar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Compareu: delimitar
Etimologia: de cota²

verb

transitiu

Posar les cotes (en un croquis, un pla topogràfic, un mapa, etc.).
Posar acotacions (a un escrit).
matemàtiques Fitar.

Vegeu també:

acotar¹

■ acotar²

verb transitiu Posar les cotes en un croquis, un pla topogràfic, un mapa, etc Posar acotacions a un escrit matemàtiques Fitar Vegeu també acotar 1

■ acotiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acotiar</title>

Partició sil·làbica: a_co_ti_ar
Etimologia: d’origen incert, potser pot relacionar-se amb acotar¹

verb transitiu Endegar, endreçar, acotxar, etc., (algú) amb sol·licitud, amorosament. La noia acotiava delicadament l’infant.

■ acotiar

verb transitiu Endegar, endreçar, acotxar, etc, algú amb sollicitud, amorosament La noia acotiava delicadament l’infant

■ acotiledoni

| acotiledònia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acotiledoni</title>

Etimologia: de a-¹ i cotiledoni

adjectiu botànica Que no té cotilèdons.

■ acotiledoni

| acotiledònia

adjectiu botànica Que no té cotilèdons

■ acotxador

| acotxadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acotxador</title>

Etimologia: de acotxar²

masculí i femení folklore Aixecador.

■ acotxador

| acotxadora

masculí i femení folklore Aixecador

■ acotxar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acotxar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del fr. acoucher, coucher ‘ficar al llit’, ll. collocare, d’on també el cat. colgar

verb

transitiu Fer que la roba abrigui bé (algú), especialment en el llit. Son pare sempre anava a acotxar-la.
pronominal Acotxa’t bé i no et destapis.

Vegeu també:

acotxar²

■ acotxar¹

verb transitiu Fer que la roba abrigui bé algú, especialment en el llit Son pare sempre anava a acotxar-la pronominal Acotxa’t bé i no et destapis Vegeu també acotxar 2

■ acotxar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acotxar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. acotar¹

verb

transitiu Abaixar, ajupir.
pronominal Acotxar-se a collir una cosa de terra.

Vegeu també:

acotxar¹

■ acotxar²

verb transitiu Abaixar, ajupir pronominal Acotxar-se a collir una cosa de terra Vegeu també acotxar 1

■ acovardiment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acovardiment</title>

Etimologia: de acovardir

masculí Estat del qui s’ha acovardit.

■ acovardiment

masculí Estat del qui s’ha acovardit

■ acovardir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acovardir</title>

Etimologia: de covard 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu Intimidar, fer perdre el coratge (a algú). Veure la pistola el va acovardir.
pronominal Perdre el coratge, agafar por. Quan es posa malalt s’acovardeix.

■ acovardir

verb transitiu Intimidar, fer perdre el coratge a algú Veure la pistola el va acovardir pronominal Perdre el coratge, agafar por Quan es posa malalt s’acovardeix

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ acotament2

■ acotar1

■ acotar2

■ acotiar

■ acotiledoni | acotiledònia

■ acotiledoni | acotiledònia

■ acotxador | acotxadora

■ acotxador | acotxadora

■ acotxar1

■ acotxar2

■ acovardiment

■ acovardir

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ acotament²

■ acotar¹

■ acotar²

■ acotiledoni

| acotiledònia

■ acotiledoni

| acotiledònia

■ acotxador

| acotxadora

■ acotxador

| acotxadora

■ acotxar¹

■ acotxar²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia