Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ canonge

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canonge</title>

Homòfon: canonja
Etimologia: b. ll. canonĭcus, -a, -um, der. del ll. canon ‘regla’ 1a font: 1172

masculí

història eclesiàstica Antigament, clergue que seguia una regla o cànon.
1. catolicisme Membre d’un capítol catedral o d’una col·legiata.
2. fer vida de canonge figuradament Fer vida tranquil·la, regalada.
plural botànica Herba dels canonges.
música En l’orgue, tub decoratiu i mut de la façana.

■ canonge

masculí història eclesiàstica Antigament, clergue que seguia una regla o cànon catolicisme Membre d’un capítol catedral o d’una collegiata fer vida de canonge figuradament Fer vida tranquilla, regalada plural botànica Herba dels canonges música En l’orgue, tub decoratiu i mut de la façana

■ canongessa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canongessa</title>

Etimologia: de canonge

femení

catolicisme

Dona que viu en comunitat religiosa sense haver fet vots especials.
Religiosa d’alguna de les branques femenines dels ordes de canonges regulars.

■ canongessa

femení catolicisme Dona que viu en comunitat religiosa sense haver fet vots especials Religiosa d’alguna de les branques femenines dels ordes de canonges regulars

canongí

| canongina

<title type="display">canongí</title>

adjectiu i masculí i femení De la Canonja (Tarragonès).

canongí

| canongina

adjectiu i masculí i femení De la Canonja Tarragonès

■ canongia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canongia</title>

Partició sil·làbica: ca_non_gi_a
Etimologia: de canonge 1a font: s. XIV, Llull

femení

catolicisme Prebenda i dignitat de canonge.
figuradament Càrrec de poca feina i molt profit.

■ canongia

femení catolicisme Prebenda i dignitat de canonge figuradament Càrrec de poca feina i molt profit

■ canònic

| canònica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canònic</title>

Etimologia: del ll. canonĭcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

1. Conforme als cànons de l’Església. Dret canònic.
2. Corresponent a les normes del dret eclesiàstic. Impediments canònics.
3. Pertanyent al cànon de la Sagrada Escriptura.
Conforme a un cànon determinat, a una norma.
àlgebra Dit de tota construcció matemàtica que és única, en el sentit que no fa intervenir una elecció arbitrària d’elements.
mecànica Dit de les funcions o les equacions que reuneixen les condicions de simplicitat formal, simetria i independència respecte als eixos de coordenades escollits.

■ canònic

| canònica

adjectiu Conforme als cànons de l’Església Dret canònic Corresponent a les normes del dret eclesiàstic Impediments canònics Pertanyent al cànon de la Sagrada Escriptura Conforme a un cànon determinat, a una norma àlgebra Dit de tota construcció matemàtica que és única, en el sentit que no fa intervenir una elecció arbitrària d’elements mecànica Dit de les funcions o les equacions que reuneixen les condicions de simplicitat formal, simetria i independència respecte als eixos de coordenades escollits