Es mostren 88940 resultats

canot

canot

canotatge

canotatge

canotier


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canotier</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ca_no_ti_er
Etimologia: del fr. canotier ‘pilot de canot’ (s. XVI), i ‘barret de palla’ (s. XIX), der. de canot, aplicat al barret per l’ús que se’n feia en l’esport nàutic
Body
masculí Capell de palla de copa plana i baixa i d’ala recta.

canotier

canovellí
| canovellina

canovellí
| canovellina

canoví
| canovina

canoví
| canovina

cansalada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cansalada</title>

Accessory
Etimologia: de carn i salada 1a font: c. 1200
Body
    femení
  1. alimentació, indústries alimentàries Gras del porc, situat entre la pell i la carn.
  2. alimentació, indústries alimentàries Cansalada preparada en salaó, que és emprada en diversos plats.
  3. cansalada fumada alimentació, indústries alimentàries Cansalada viada que hom sotmet al procés de fumatge per aconseguir-ne la conservació.
  4. cansalada viada (o virada) alimentació, indústries alimentàries Cansalada del ventre del porc que, juntament amb el teixit greixós, té teixit muscular.
  5. suar la cansalada col·loquialment
    1. Suar molt.
    2. figuradament Fer grans esforços per aconseguir alguna cosa.

cansalada

cansalader
| cansaladera

cansalader
| cansaladera

cansaladeria

cansaladeria

cansament

cansament

cansar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cansar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. campsare ‘tombar (un cap); desviar-se’, del gr. kámpsai, aorist de kámptō ‘doblegar’; de ‘canvi de rumb’ es passà a la idea de ‘cessar de fer quelcom’ i, doncs, ‘cansar-se’n’ 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
    verb
    1. transitiu Un esforç, un treball, etc., exhaurir o reduir considerablement la força d’algú o d’algun animal; fatigar. El cansen amb un excés de feina. Cosir cansa la vista.
    2. pronominal A poc a poc, que no et cansis.
  1. figuradament
    1. transitiu Molestar, avorrir. Tantes bromes cansen. Estava cansat de sentir-la gemegar.
    2. pronominal S’ha cansat d’anar a classe. Cansar-se de no fer res.

cansar