Es mostren 88939 resultats

cantallopenc
| cantallopenca

cantallopenc
| cantallopenca

adjectiu i masculí i femení De Cantallops Alt Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

cantaloup*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">cantaloup</title>

Pronúncia: kaŋtalú
Etimologia: mot fr., pres de l’it. Cantalupo, ant. població papal de prop de Roma
masculí horticultura Nom aplicat a diverses varietats de meló d’origen francès, d’epidermis dura i sovint berrugosa, i de carn, molt perfumada, de color blanc ataronjat.

cantaloup*

masculí horticultura Nom aplicat a diverses varietats de meló d’origen francès, d’epidermis dura i sovint berrugosa, i de carn, molt perfumada, de color blanc ataronjat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantant

■ cantant

masculí i femení Persona que canta en el teatre, els concerts, etc adjectiu heràldica En les representacions heràldiques, dit dels galls i d’alguns altres ocells, amb el bec obert
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantar</title>

Etimologia: del ll. cantare ‘cantar habitualment’, der. freqüentatiu del ll. canĕre ‘cantar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. intransitiu Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu. Cantar tot sol, en cor, a plena veu. Cantar amb sentiment. Cantar d’orella.
    2. transitiu Reproduir amb la veu una melodia determinada proferint sons adients o tot confegint les paraules corresponents a la lletra d’aquesta melodia. Cantar una cançó, un himne, una ària. Cantar les lletanies.
    3. cantar com una calàndria (o com un àngel, o com un rossinyol) Cantar molt bé, una dona o un infant.
    4. cantar la palinòdia Retractar-se.
    5. cantar les absoltes figuradament Donar per acabada o morta una cosa.
    6. cantar missa Celebrar la primera missa el nou sacerdot.
  2. transitiu figuradament
    1. Declarar, confessar, algú, coses que havia de mantenir secretes. Cantar un detingut el nom dels companys. Fer cantar algú.
    2. cantar de ple (o de pla) Confessar de ple.
    3. cantar les veritats (a algú) Retreure-li les malifetes.
  3. transitiu
    1. Dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin una munió de persones. El vocal cantava els noms dels seleccionats. Cantar el timoner el rumb de la nau.
    2. Dir (algú) en veu alta alguna cosa a fi que una altra persona en comprovi l’exactitud. Cantar un original a un corrector de proves.
    3. estar (un fet) cantat Ésser fàcilment previsible. La victòria ja està cantada.
  4. intransitiu
    1. Emetre la veu un ocell. Els ocells que canten en el bosc. Despertar-se en cantar el gall.
    2. Fer sentir certs insectes el so que fan posant en vibració certes membranes, fregant l’una amb l’altra les ales del davant, etc. Cantar les cigales, els grills.
  5. intransitiu figuradament
    1. Produir (una cosa) un soroll característic. L’aigua està a punt d’arrencar el bull: ja canta.
    2. Anar balderes dues o més peces d’un mecanisme en moviment i produir un soroll en topar repetidament entre elles.
  6. intransitiu
    1. Resultar malament una cosa, desdir d’una altra. Aquella festa va cantar bastant. Un moble així, al menjador, canta.
    2. Fer pudor, tufejar. Li canta l’alè. Aquest peix canta.
  7. transitiu
    1. Celebrar amb cants, lloar. Cantar el mèrit d’aquell fet.
    2. cantar victòria Gloriejar-se d’ésser vencedor.

■ cantar

verb intransitiu Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu Cantar tot sol, en cor, a plena veu Cantar amb sentiment Cantar d’orella transitiu Reproduir amb la veu una melodia determinada proferint sons adients o tot confegint les paraules corresponents a la lletra d’aquesta melodia Cantar una cançó, un himne, una ària Cantar les lletanies cantar com una calàndria o com un àngel , o com un rossinyol Cantar molt bé, una dona o un infant cantar la palinòdia Retractar-se cantar les absoltes figuradament Donar per acabada o morta una cosa cantar missa Celebrar la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càntar

■ càntar

masculí ceràmica Vas grec en forma de copa muntada damunt un peu alt, amb dues anses llargues que sobresurten a la vora
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantarella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantarella</title>

Homòfon: canterella
Etimologia: de cant1 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de cantar. Amb gran cantarella d’àngels.
  2. Cant monòton i continuat. Adormí l’infant amb aquella cantarella.
  3. Cosa que es repeteix excessivament; cançó. Ja n’hi ha prou, d’aquesta cantarella!
  4. Modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi. El català del Camp no té la mateixa cantarella que el de l’Empordà.
  5. plural folklore A la Garrotxa, l’Empordà, el Rosselló i el Vallespir, cançons que en la festa de les caramelles hom cantava després dels goigs de la Mare de Déu del Mont o bé dels goigs dels ous.

■ cantarella

femení Acció de cantar Amb gran cantarella d’àngels Cant monòton i continuat Adormí l’infant amb aquella cantarella Cosa que es repeteix excessivament cançó Ja n’hi ha prou, d’aquesta cantarella Modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi El català del Camp no té la mateixa cantarella que el de l’Empordà plural folklore A la Garrotxa, l’Empordà, el Rosselló i el Vallespir, cançons que en la festa de les caramelles hom cantava després dels goigs de la Mare de Déu del Mont o bé dels goigs dels ous
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cantarel·làcies


<title type="display">cantarel·làcies</title>

Partició sil·làbica: can_ta_rel_là_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de fongs del grup dels afil·loforats l’himeni dels quals recobreix una superfície solcada de plecs sobre un esporocarp carnós, en forma de bolet típic o d’embut.
  2. singular Fong de la família de les cantarel·làcies.

cantarel·làcies

femení botànica plural Família de fongs del grup dels afilloforats l’himeni dels quals recobreix una superfície solcada de plecs sobre un esporocarp carnós, en forma de bolet típic o d’embut singular Fong de la família de les cantarellàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantarellejar

■ cantarellejar

verb intransitiu Fer cantarella en parlar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantàrida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantàrida</title>

Etimologia: del ll. cantharis, -ĭdis, i aquest, del gr. kantharís, -ídos, íd. 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. entomologia Insecte coleòpter de la família dels meloids (Lytta vesicatoria), de color verd brillant i de cos allargat amb èlitres que recobreixen tot l’abdomen.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Pólvores o ungüent de cantàrida seca emprats en farmàcia com a vesicatori i com a afrodisíac.

■ cantàrida

femení entomologia Insecte coleòpter de la família dels meloids Lytta vesicatoria , de color verd brillant i de cos allargat amb èlitres que recobreixen tot l’abdomen farmàcia, indústria farmacèutica Pólvores o ungüent de cantàrida seca emprats en farmàcia com a vesicatori i com a afrodisíac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantaridina

■ cantaridina

femení química orgànica Principi actiu de la cantàrida i d’altres insectes, de fórmula C 1 0 H 1 2 O 4 , emprat com a vesicant de la pell
Traducció