Es mostren 88939 resultats

■ canticela

■ canticela

femení Cantúria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cantiga


<title type="display">cantiga</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del ll. canĕre o cantare ‘cantar’, però més probablement d’un cèlt. cantīca, der. de l’arrel can- ‘cantar’, amb el sufix cèlt. -iga, -ica
femení literatura Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals.

cantiga

femení literatura Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantilena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cantilena</title>

Etimologia: del ll. cantilena ‘cant, cançó, tornada’ 1a font: c. 1400, Canals
    femení literatura i música
  1. Segons la crítica romàntica, composició epicolírica que donà lloc a la formació de les cançons de gesta.
  2. Composició poètica breu destinada a ésser cantada.
  3. A l’edat mitjana, cançó monòdica de melodia molt coneguda que sovint tenia refrany.
  4. Composició vocal melodiosa i lenta.
  5. Part superior d’una composició coral o part que en constituïa la melodia principal.
  6. Gènere polifònic o a una veu amb contrapunt instrumental.

■ cantilena

femení literatura i música Segons la crítica romàntica, composició epicolírica que donà lloc a la formació de les cançons de gesta Composició poètica breu destinada a ésser cantada A l’edat mitjana, cançó monòdica de melodia molt coneguda que sovint tenia refrany Composició vocal melodiosa i lenta Part superior d’una composició coral o part que en constituïa la melodia principal Gènere polifònic o a una veu amb contrapunt instrumental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantimplora

■ cantimplora

femení Atuell per a portar-hi aigua en viatges i excursions, aplatat i amb el coll estret com el d’una ampolla sifó 1 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantina

■ cantina

femení Lloc públic que generalment forma part d’una caserna, d’una estació, d’una universitat, etc, on hom ven begudes i alguns comestibles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantiner
| cantinera

■ cantiner
| cantinera

masculí i femení Persona que té una cantina femení Dona que té per ofici servir begudes a la tropa durant les accions de guerra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càntir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càntir</title>

Homòfon: khanti
Etimologia: originàriament forma dialectal de cànter 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tot) i l’altre, més petit (galet), per a beure.
    2. Contingut del càntir. S’ha begut un càntir d’aigua.
    3. anar-se’n com el broc del càntir figuradament Tenir diarrea continuada.
    4. tant d’anar el càntir a la font, arriba que es trenca Refrany que adverteix del perill de posar-se repetidament en ocasió de prendre mal.
  2. metrologia Antiga mesura de capacitat per a líquids dividida en dotze porrons.

■ càntir

masculí Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo tot i l’altre, més petit galet, per a beure Contingut del càntir S’ha begut un càntir d’aigua anar-se’n com el broc del càntir figuradament Tenir diarrea continuada tant d’anar el càntir a la font, arriba que es trenca Refrany que adverteix del perill de posar-se repetidament en ocasió de prendre mal metrologia Antiga mesura de capacitat per a líquids dividida en dotze porrons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantirer
| cantirera

■ cantirer
| cantirera

masculí i femení Persona que fa càntirs i altres atuells de terrissa o que en ven masculí Banc amb forats per a posar-hi els càntirs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantirera

■ cantirera

femení cantirer 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cantiret

■ cantiret

masculí Càntir petit plural botànica Herba anual de la família de les primulàcies Androsace maxima , de flors blanques o rosades disposades en umbelles involucrades i de llavors incloses en càpsules globuloses
Traducció