Es mostren 88940 resultats

■ àcrata

■ àcrata

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ acràcia 2 anàrquic adjectiu i masculí i femení Anarquista masculí i femení Partidari de la supressió de tota autoritat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acràtic
| acràtica

■ acràtic
| acràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’acràcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

acraturesi

acraturesi

femení patologia Dificultat de la micció per atonia de la bufeta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acre1

■ acre1

adjectiu D’un sabor fort i irritant per extensió Olor acre So acre Que conté un principi irritant figuradament Càustic, d’una aspror irritant Un caràcter acre Vegeu també acre 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acre2

■ acre2

masculí metrologia Unitat angloamericana de mesura agrària, equivalent a 4 047 m 2 Vegeu també acre 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acreció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acreció</title>

Partició sil·làbica: a_cre_ci_ó
Etimologia: del ll. accretio, -ōnis ‘creixement’
    femení
  1. meteorologia Formació de neu granulada i de gebre mitjançant la incorporació de gotetes d’aigua subfosa en un cristall de glaç.
  2. mineralogia
    1. Acció de créixer els minerals per juxtaposició de molècules des de l’exterior;
    2. l’efecte.
  3. patologia Adherència de parts naturalment separades.
  4. acreció dels continents geologia Procés de creixement dels continents que té lloc durant orogènesis successives.
  5. disc d’acreció astronomia Massa gasosa en forma de disc que envolta un objecte celeste de gran massa, constituïda per àtoms i molècules que cauen sobre el cos central, atrets pel seu gran camp gravitatori, i seguint un moviment espiral.

■ acreció

femení meteorologia Formació de neu granulada i de gebre mitjançant la incorporació de gotetes d’aigua subfosa en un cristall de glaç mineralogia Acció de créixer els minerals per juxtaposició de molècules des de l’exterior l’efecte patologia Adherència de parts naturalment separades acreció dels continents geologia Procés de creixement dels continents que té lloc durant orogènesis successives disc d’acreció astronomia Massa gasosa en forma de disc que envolta un objecte celeste de gran massa, constituïda per àtoms i molècules que cauen sobre el cos central, atrets pel seu gran camp…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acreditable

■ acreditable

adjectiu Que hom pot acreditar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acreditació

■ acreditació

femení Acció d’acreditar l’efecte Document que acredita la identitat o la condició d’una persona i la capacita per a realitzar determinades funcions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acreditar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acreditar</title>

Etimologia: de crèdit 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Fer digna de crèdit (una cosa o una persona). Aquesta expressió és acreditada per bons escriptors. Aquest edifici l’acredita de bon arquitecte.
    2. transitiu Servir per a demostrar que (algú) és la persona que diu que és, que exerceix una professió o que té autorització per a fer alguna cosa. Aquest carnet t’acredita com a periodista.
    3. transitiu dret internacional Autoritzar una persona per a representar, com a ambaixador o agent diplomàtic, un estat davant un altre, o bé davant un organisme internacional.
    4. pronominal Percaçar crèdit, guanyar crèdit. El nou museu s’ha anat acreditant amb el temps.
  2. transitiu Assegurar la realitat (d’una cosa), fer tenir creença (en alguna cosa). Podem acreditar que ell no estava al corrent dels fets.
  3. transitiu comptabilitat Abonar.
  4. transitiu dret mercantil Reconèixer un crèdit.

■ acreditar

verb transitiu Fer digna de crèdit una cosa o una persona Aquesta expressió és acreditada per bons escriptors Aquest edifici l’acredita de bon arquitecte transitiu Servir per a demostrar que algú és la persona que diu que és, que exerceix una professió o que té autorització per a fer alguna cosa Aquest carnet t’acredita com a periodista transitiu dret internacional Autoritzar una persona per a representar, com a ambaixador o agent diplomàtic, un estat davant un altre, o bé davant un organisme internacional pronominal Percaçar crèdit, guanyar crèdit El nou museu s’ha anat acreditant amb el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acreditatiu
| acreditativa

■ acreditatiu
| acreditativa

adjectiu Que acredita
Traducció