Es mostren 88940 resultats

■ capatàs
| capatassa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capatàs</title>

Etimologia: de l’oc. ant. captàs o *capetàs, nominatiu de captan o *capetan, equivalent en significat i etimologia al cat. capità 1a font: 1577
    masculí i femení
  1. Cap d’una colla de treballadors.
  2. capatàs agrícola agricultura Titulat en estudis agrícoles de grau inferior.

■ capatàs
| capatassa

masculí i femení Cap d’una colla de treballadors capatàs agrícola agricultura Titulat en estudis agrícoles de grau inferior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capavallós
| capavallosa

■ capavallós
| capavallosa

adjectiu Que ve de baixada figuradament Que no exigeix esforç a fer-ho, a què hom se sent empès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capbaix
| capbaixa

■ capbaix
| capbaixa

adjectiu Amb el cap baix, inclinat endavant, especialment en senyal d’abatiment Estava capbaix per les males notícies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capbaixar-se

■ capbaixar-se

verb pronominal Fer moviment una post, una biga, etc, abaixant-se d’un cap
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capblanc
| capblanca

■ capblanc
| capblanca

adjectiu Que té els cabells blancs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capblau

■ capblau

masculí botànica Blauet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capbreu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capbreu</title>

Partició sil·làbica: cap_breu
Etimologia: de cap1 i breu 1a font: s. XII
    masculí història del dret
  1. Document o manual on hom anotava les confessions o els reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes per tal de servar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.
  2. especialment Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.

■ capbreu

masculí història del dret Document o manual on hom anotava les confessions o els reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes per tal de servar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals especialment Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capbrevació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capbrevació</title>

Partició sil·làbica: cap_bre_va_ci_ó
    femení història del dret
  1. Reconeixement del domini que l’emfiteuta feia al senyor directe interessat a acreditar la subsistència dels seus drets o a esbrinar si hi havia hagut transmissions que haguessin de pagar lluïsme.
  2. causa de capbrevació Causa iniciada pel senyor directe o pel mitjà destinada al reconeixement del domini directe, la liquidació de censos endarrerits, el pagament de lluïsmes i d’altres drets dominicals, el compliment de l’obligació d’amortitzar i la justificació dels drets de l’emfiteuta.
  3. dret de capbrevació Facultat del senyor directe (i al territori de Barcelona, del mitjà) d’exigir el reconeixement dels drets dominicals per part de l’emfiteuta.

■ capbrevació

femení història del dret Reconeixement del domini que l’emfiteuta feia al senyor directe interessat a acreditar la subsistència dels seus drets o a esbrinar si hi havia hagut transmissions que haguessin de pagar lluïsme causa de capbrevació Causa iniciada pel senyor directe o pel mitjà destinada al reconeixement del domini directe, la liquidació de censos endarrerits, el pagament de lluïsmes i d’altres drets dominicals, el compliment de l’obligació d’amortitzar i la justificació dels drets de l’emfiteuta dret de capbrevació Facultat del senyor directe i al territori de Barcelona, del mitjà d’…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capbrevador
| capbrevadora

■ capbrevador
| capbrevadora

història del dret adjectiu Relatiu a la capbrevació masculí Jutge designat per tal d’acomplir un procés o una causa de capbrevació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capbrevar

■ capbrevar

verb transitiu història del dret Fer el capbreu d’uns drets
Informació complementària
Traducció