Es mostren 88940 resultats

■ capficat

■ capficat

masculí viticultura, indústries vinícoles Sarment que hom encorba i colga a terra, sense tallar-lo de la vella soca d’on prové, a fi que arreli i adquireixi vida independent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capficó

■ capficó

masculí viticultura, indústries vinícoles Capficat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capfinit
| capfinida

■ capfinit
| capfinida

adjectiu Dit del rim o la cobla amb el mot final d’un vers o una estrofa igual al del vers o l’estrofa següent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capfluix
| capfluixa

■ capfluix
| capfluixa

adjectiu Que té l’enteniment feble Eixelebrat i frívol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capfoguer

■ capfoguer

masculí En una llar de foc, cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capgirada

■ capgirada

femení Acció de capgirar l’efecte figuradament Evasió, mitjà emprat per a escapar-se d’un destret o d’una dificultat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capgirament

■ capgirament

masculí Acció de capgirar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capgirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capgirar</title>

Etimologia: de cap1 i girar 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l’altre. Capgirar la terra. Capgirar les flassades. Aquest imprès és ple de lletres capgirades.
  2. transitiu Pertorbar l’ordre (de les coses). No remenis el calaix, que capgiraràs la roba. Capgirar el món.
  3. transitiu Entendre, dir o fer (les coses) a l’inrevés, les unes per les altres. No li encarrego res perquè tot ho capgira.
    1. transitiu Fer cedir, fer canviar d’opinió (algú). Amb el teu discurs l’has capgirat.
    2. pronominal Un home que no es capgira per res.
  5. transitiu Canviar el curs (d’alguna cosa). Aquests fets, ja no els podem capgirar.

■ capgirar

verb transitiu Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l’altre Capgirar la terra Capgirar les flassades Aquest imprès és ple de lletres capgirades transitiu Pertorbar l’ordre de les coses No remenis el calaix, que capgiraràs la roba Capgirar el món transitiu Entendre, dir o fer les coses a l’inrevés, les unes per les altres No li encarrego res perquè tot ho capgira transitiu Fer cedir, fer canviar d’opinió algú Amb el teu discurs l’has capgirat pronominal Un home que no es capgira per res transitiu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capgirell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capgirell</title>

Etimologia: de capgirar
    masculí
    1. Caiguda en rodó, tombarella. Quin capgirell que ha fet!
    2. a capgirells locució adverbial Fent capgirells. Baixava pel pendent a capgirells.
  2. figuradament Canvi sobtat de situació, de fortuna, etc.; ruïna. L’empresa va fer un capgirell.

■ capgirell

masculí Caiguda en rodó, tombarella Quin capgirell que ha fet a capgirells locució adverbial Fent capgirells Baixava pel pendent a capgirells figuradament Canvi sobtat de situació, de fortuna, etc ruïna L’empresa va fer un capgirell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capgirellar

■ capgirellar

verb intransitiu Fer capgirells Capgirellava per la baixada
Informació complementària
Traducció