Es mostren 88940 resultats

■ capitolí
| capitolina

■ capitolí
| capitolina

adjectiu Del Capitoli turó de Roma Júpiter capitolí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitoli


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capitoli</title>

Etimologia: del ll. capitōlĭum, -ii ‘pujol de Roma, seu d’un temple; ciutadella, temple magnificent’
    masculí arquitectura
  1. Temple dedicat a la Tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).
  2. Edifici monumental destinat generalment a seu administrativa, parlamentària, etc.

■ capitoli

masculí arquitectura Temple dedicat a la Tríada capitolina Júpiter, Juno i Minerva Edifici monumental destinat generalment a seu administrativa, parlamentària, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitomba

■ capitomba

femení Tombarella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitombar

■ capitombar

verb transitiu Fer caure de cap intransitiu Caure o llançar-se de cap, fer tomballons
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capitonar</title>

Etimologia: del fr. capitonner, íd., der. de capiton ‘borra de seda o llana’, de l’it. capitone ‘fil de seda basta; cap gros’
verb transitiu Revestir (un seient, una paret, etc.) amb un encoixinat en què les dues teles entre les quals hi ha la borra, la llana, etc., van cosides de distància en distància per punts que travessen l’encoixinat.

■ capitonar

verb transitiu Revestir un seient, una paret, etc amb un encoixinat en què les dues teles entre les quals hi ha la borra, la llana, etc, van cosides de distància en distància per punts que travessen l’encoixinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitonat

■ capitonat

masculí transports Camió o remolc, de caixa tancada i capitonada interiorment, destinat al transport de mobles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitós
| capitosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capitós</title>

Etimologia: del b. ll. capitosus ‘obstinat’, de caput, -ĭtis ‘cap’, potser a través del fr. capiteux ‘obstinat, que puja al cap’ (de l’it. capitoso, íd.) o del mateix it 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
  1. Caparrut.
  2. Que puja al cap (dit especialment de les begudes espirituoses).

■ capitós
| capitosa

adjectiu Caparrut Que puja al cap dit especialment de les begudes espirituoses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitost


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capitost</title>

Etimologia: del b. ll. capit(e) hostis, ablatiu de caput hostis ‘cap de la host’, com revela la variant ant. capitossis, deformació d’un primer *capitostis 1a font: 1880
masculí i femení Persona que dirigeix i comanda, especialment cap d’exèrcit.

■ capitost

masculí i femení Persona que dirigeix i comanda, especialment cap d’exèrcit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capítula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capítula</title>

Etimologia: del ll. capitula, neutre pl. de capitulum ‘capítol’, interpretat com un fem. sing., com tants altres mots del ll. vg: folium-folia: fulla; lignum-ligna: llenya; pomum-poma: poma, etc
femení litúrgia En les hores canòniques, llevat de matines, lloc de la Sagrada Escriptura que hom llegeix després dels salms i de les antífones.

■ capítula

femení litúrgia En les hores canòniques, llevat de matines, lloc de la Sagrada Escriptura que hom llegeix després dels salms i de les antífones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capitulació</title>

Partició sil·làbica: ca_pi_tu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. td. capitulatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de capitular.
    2. dret internacional Conveni militar que posa fi a la resistència d’una tropa assetjada en una plaça forta o voltada a camp obert.
    3. capitulació incondicional Capitulació en la qual les forces guanyadores es consideren lliures de qualsevol compromís de caire jurídic respecte als vençuts.
  2. història A la península Ibèrica, durant la conquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans.

■ capitulació

femení Acció de capitular dret internacional Conveni militar que posa fi a la resistència d’una tropa assetjada en una plaça forta o voltada a camp obert capitulació incondicional Capitulació en la qual les forces guanyadores es consideren lliures de qualsevol compromís de caire jurídic respecte als vençuts història A la península Ibèrica, durant la conquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans
Informació complementària
Traducció