Es mostren 88940 resultats

■ capitulant

■ capitulant

adjectiu Que té veu en un capítol Canonge capitulant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitular1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capitular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. td. capitularis, íd. 1a font: 1685
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un capítol d’eclesiàstics. Disposicions capitulars. Vicari capitular.
    2. sala capitular En els monestirs i les catedrals, lloc de reunió de la comunitat de religiosos o de canonges, respectivament.
  2. masculí Membre d’un capítol eclesiàstic.
  3. masculí història Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives.
  4. adjectiu botànica Relatiu o pertanyent al capítol.



    5. Vegeu també:
    capitular2

■ capitular1

adjectiu Relatiu o pertanyent a un capítol d’eclesiàstics Disposicions capitulars Vicari capitular sala capitular En els monestirs i les catedrals, lloc de reunió de la comunitat de religiosos o de canonges, respectivament masculí Membre d’un capítol eclesiàstic masculí història Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives adjectiu botànica Relatiu o pertanyent al capítol Vegeu també capitular 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitular2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">capitular</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. td. capitulare, íd. 1a font: 1434
    verb
  1. transitiu Posar per capítols, dividir en capítols.
  2. intransitiu Convenir els articles d’un tractat, especialment amb l’enemic per a la rendició d’una plaça forta, d’un cos d’exèrcit, etc., rendir-se. Capitular amb honor. Resistiren el setge durant tretze mesos, però al capdavall van haver de capitular.



    3. Vegeu també:
    capitular1

■ capitular2

verb transitiu Posar per capítols, dividir en capítols intransitiu Convenir els articles d’un tractat, especialment amb l’enemic per a la rendició d’una plaça forta, d’un cos d’exèrcit, etc, rendir-se Capitular amb honor Resistiren el setge durant tretze mesos, però al capdavall van haver de capitular Vegeu també capitular 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitulari

■ capitulari

masculí litúrgia Llibre de les capítules
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitularment

■ capitularment

adverbi En capítol eclesiàstic Acord pres capitularment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capitulejar

■ capitulejar

verb intransitiu Capitular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

capituliforme

capituliforme

adjectiu botànica En forma de capítol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ capjup
| capjupa

■ capjup
| capjupa

adjectiu Capbaix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caplletra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caplletra</title>

Partició sil·làbica: cap_lle_tra
Etimologia: de cap1 i lletra 1a font: 1379
femení escriptura Lletra majúscula emprada com a inicial del primer mot d’un text, d’un llibre, d’un capítol, d’un paràgraf, etc., amb intenció estètica, sovint ornamentada.

■ caplletra

femení escriptura Lletra majúscula emprada com a inicial del primer mot d’un text, d’un llibre, d’un capítol, d’un paràgraf, etc, amb intenció estètica, sovint ornamentada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caplletrar

■ caplletrar

verb transitiu Traçar, decorar, les caplletres d’un llibre
Informació complementària
Traducció