Es mostren 88940 resultats

■ carbonada

■ carbonada

femení Fornada de carbó Primer excrement de l’infant tot just nat, meconi gastronomia Carn de porc, de vedella o de bou cuita a la brasa, sobre carbó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonar

■ carbonar

verb transitiu Convertir la llenya en carbó intransitiu Fer un excrement malaltís semblant a la carbonada pronominal fitopatologia Convertir-se l’espiga de blat, de moresc, etc, en una pols negra semblant al carbó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonari
| carbonària

■ carbonari
| carbonària

masculí i femení Membre de les societats carbonàries adjectiu Relatiu o pertanyent als carbonaris o al carbonarisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonarisme

■ carbonarisme

masculí història Moviment d’ideologia liberal, organitzat en societats secretes i relacionat amb la francmaçoneria, format a la Itàlia meridional al començament del segle XIX, durant la dominació napoleònica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonat1
| carbonada

■ carbonat1
| carbonada

química adjectiu Que conté carboni masculí Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos hidrògens de l’àcid carbònic masculí Ió bivalent de fórmula CO 3 2 - que prové de l’àcid carbònic per dissociació dels seus hidrògens Vegeu també carbonat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonat2
| carbonada

■ carbonat2
| carbonada

adjectiu Dit de l’animal que té taques fosques Vegeu també carbonat 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonatació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carbonatació</title>

Partició sil·làbica: car_bo_na_ta_ci_ó
Etimologia: de carbonatar
    femení
  1. Acció de carbonatar o de carbonatar-se.
  2. alimentació, indústries alimentàries Operació consistent a saturar d’anhídrid carbònic l’aigua o els líquids destinats a la preparació de begudes carbòniques.
  3. alimentació, indústries alimentàries Part de l’operació de purificació dins la fabricació del sucre.
  4. pedologia Formació de carbonats en el sòl per acció de l’àcid carbònic sobre silicats alcalins, òxids metàl·lics, etc.

■ carbonatació

femení Acció de carbonatar o de carbonatar-se alimentació, indústries alimentàries Operació consistent a saturar d’anhídrid carbònic l’aigua o els líquids destinats a la preparació de begudes carbòniques alimentació, indústries alimentàries Part de l’operació de purificació dins la fabricació del sucre pedologia Formació de carbonats en el sòl per acció de l’àcid carbònic sobre silicats alcalins, òxids metàllics, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carbonatador


<title type="display">carbonatador</title>

Etimologia: de carbonatar
    masculí alimentació, indústries alimentàries
  1. Aparell destinat a dissoldre anhídrid carbònic en un líquid per tal d’obtenir una beguda carbònica.
  2. Equip industrial per a la carbonatació del suc de difusió en la fabricació del sucre.

carbonatador

masculí alimentació, indústries alimentàries Aparell destinat a dissoldre anhídrid carbònic en un líquid per tal d’obtenir una beguda carbònica Equip industrial per a la carbonatació del suc de difusió en la fabricació del sucre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonatar

■ carbonatar

verb química transitiu Convertir en carbonat, impregnar d’àcid carbònic pronominal Convertir-se en carbonat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonatat
| carbonatada

■ carbonatat
| carbonatada

adjectiu Que conté carbonat pedologia Ric en carbonat
Traducció