Es mostren 88939 resultats

■ carditis

■ carditis

femení patologia Inflamació de l’endocardi, el miocardi i el pericardi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cardó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cardó</title>

Etimologia: del ll. vg. i td. cardo, -ōnis, variant del ll. cl. cardus 1a font: s. XIII
    masculí botànica
  1. Planta herbàcia biennal de la família de les dipsacàcies (Dipsacus silvestris), de flors de color tirant a lila agrupades en capítols ovoides amb l’aspecte de pinyes eriçades de pues.
  2. cardó de paraire Planta herbàcia biennal de la família de les dipsacàcies (Dipsacus sativus), semblant al cardó, però més petita i gairebé sense agullons.

■ cardó

masculí botànica Planta herbàcia biennal de la família de les dipsacàcies Dipsacus silvestris , de flors de color tirant a lila agrupades en capítols ovoides amb l’aspecte de pinyes eriçades de pues cardó de paraire Planta herbàcia biennal de la família de les dipsacàcies Dipsacus sativus , semblant al cardó, però més petita i gairebé sense agullons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cardo*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">cardo</title>

Pronúncia: kárdo
Etimologia: [mot llatí]
    masculí arqueologia
  1. En les ciutats i els campaments romans, cadascun dels carrers paral·lels orientats de nord a sud.
  2. cardo maximus Cardo principal que travessa una ciutat o un campament pel centre i que s’encreua amb el decumanus maximus en el fòrum.

cardo*

masculí arqueologia En les ciutats i els campaments romans, cadascun dels carrers parallels orientats de nord a sud cardo maximus Cardo principal que travessa una ciutat o un campament pel centre i que s’encreua amb el decumanus maximus en el fòrum
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cardolera

■ cardolera

femení botànica card 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

cardoní
| cardonina

cardoní
| cardonina

adjectiu i masculí i femení De Cardona Bages
Gran Diccionari de la llengua catalana

cardosenc
| cardosenca

cardosenc
| cardosenca

adjectiu i masculí i femení De Ribera de Cardós Pallars Sobirà o de la Vall de Cardós Pallars Sobirà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cardot

■ cardot

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes Carduus sp , de fulles sinuades o pinnatífides i de capítols solitaris o en grups Card marià Card
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cardús

■ cardús

masculí botànica cardó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carei


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carei</title>

Partició sil·làbica: ca_rei
Etimologia: del cast. carey, del taïno de Santo Domingo
    masculí
  1. zoologia Rèptil queloni marí de la família dels quelonídids (Eretmochelys imbricata), de dorsal en forma de cor recobert de làmines còrnies imbricades de color groc i d’extremitats anteriors grosses i transformades en veritables aletes.
  2. Material de la closca de carei del qual es fan capses, pintes i altres objectes.

■ carei

masculí zoologia Rèptil queloni marí de la família dels quelonídids Eretmochelys imbricata , de dorsal en forma de cor recobert de làmines còrnies imbricades de color groc i d’extremitats anteriors grosses i transformades en veritables aletes Material de la closca de carei del qual es fan capses, pintes i altres objectes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carejament

■ carejament

masculí Operació de carejar