Es mostren 88940 resultats

■ carenat1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carenat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de carenar
    masculí
  1. marina, marítim Part del buc d’una embarcació menor compresa entre les dues escues.
  2. aeronàutica i automòbil, automobilisme Estructura secundària de recobriment d’algun element d’una aeronau, o de part o la totalitat d’algun vehicle terrestre, que redueix la resistència aerodinàmica.
  3. Relleix fet en terra en els passatges difícils perquè pugui recalcar-s’hi el peu del vianant.



    4. Vegeu també:
    carenat2

■ carenat1

masculí marina, marítim Part del buc d’una embarcació menor compresa entre les dues escues aeronàutica i automòbil, automobilisme Estructura secundària de recobriment d’algun element d’una aeronau, o de part o la totalitat d’algun vehicle terrestre, que redueix la resistència aerodinàmica Relleix fet en terra en els passatges difícils perquè pugui recalcar-s’hi el peu del vianant Vegeu també carenat 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carenat2
| carenada

■ carenat2
| carenada

adjectiu Que té forma de quilla Estèrnum carenat Escates carenades botànica Carinat Vegeu també carenat 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

carenatge

carenatge

masculí marina, marítim Carenada aeronàutica i automòbil, automobilisme Operació de carenar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carència</title>

Partició sil·làbica: ca_rèn_ci_a
    femení
  1. dret Privació d’alguna cosa. Carència de béns. Carència d’accions o de dret.
  2. fisiologia vegetal i fitopatologia Deficiència que presenta una planta en substàncies minerals assimilables.
  3. carència afectiva psicologia i psiquiatria En el nen petit, absència o insuficiència d’afecte —especialment abans del quart any de vida— de part de la mare o d’un substitut maternal.
  4. malaltia per carència patologia Afecció provocada per la insuficiència o per l’absència dels elements nutritius indispensables en l’organisme, especialment de vitamines.
  5. període de carència (o de manca) economia
    1. En les assegurances, lapse cotitzat que cal per a poder ésser beneficiari d’una prestació determinada.
    2. En un crèdit, període durant el qual el beneficiari pot disposar del capital objecte del préstec sense obligació de pagament de terminis d’amortització, abonant únicament interessos.

■ carència

femení dret Privació d’alguna cosa Carència de béns Carència d’accions o de dret fisiologia vegetal i fitopatologia Deficiència que presenta una planta en substàncies minerals assimilables carència afectiva psicologia i psiquiatria En el nen petit, absència o insuficiència d’afecte —especialment abans del quart any de vida— de part de la mare o d’un substitut maternal malaltia per carència patologia Afecció provocada per la insuficiència o per l’absència dels elements nutritius indispensables en l’organisme, especialment de vitamines període de carència o de manca economia En les…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carenejar

■ carenejar

verb intransitiu Anar per les carenes de les muntanyes, seguir la carena d’una serra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carener
| carenera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carener</title>

Etimologia: de carena
  1. adjectiu Situat a la carena. Pla carener.
  2. construcció
    1. adjectiu i femení Dit de la teula emprada per a cobrir la carena de la teulada, més grossa que les teules ordinàries.
    2. masculí Part més alta de la teulada, que la parteix en dos vessants.
  3. masculí construcció Rengle de teules que es posen a la carena de la teulada.
  4. masculí construcció Aresta superior en la intersecció dels diferents plans d’una teulada.

■ carener
| carenera

adjectiu Situat a la carena Pla carener construcció adjectiu i femení Dit de la teula emprada per a cobrir la carena de la teulada, més grossa que les teules ordinàries masculí Part més alta de la teulada, que la parteix en dos vessants masculí construcció Rengle de teules que es posen a la carena de la teulada masculí construcció Aresta superior en la intersecció dels diferents plans d’una teulada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carés


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carés</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un oc. *caraitz, cas subjecte de l’ant. carach, carait ‘aspecte de la cara’, del ll. character ‘caràcter’ 1a font: s. XIX
    masculí
  1. Aspecte de l’atmosfera. El carés del temps començava a mudar-se.
  2. Aspecte, marxa, d’un afer. Presentar bon carés, mal carés.

■ carés

masculí Aspecte de l’atmosfera El carés del temps començava a mudar-se Aspecte, marxa, d’un afer Presentar bon carés, mal carés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carestia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carestia</title>

Partició sil·làbica: ca_res_ti_a
Etimologia: del b. ll. caristĭa ‘escassetat de queviures’, atret semànticament pel ll. carus ‘car, escàs’, o de charistia ‘banquet’, d’on ‘malbaratament’ i d’aquí ‘escassetat’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Mancança, escassetat, d’alguna cosa. Un any de carestia. Haver-hi carestia d’aliments.
  2. Qualitat de car3 2. La carestia de la vida.

■ carestia

femení Mancança, escassetat, d’alguna cosa Un any de carestia Haver-hi carestia d’aliments Qualitat de car 3 2 La carestia de la vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carestiós
| carestiosa

■ carestiós
| carestiosa

adjectiu Que dona amb escassetat Un camp carestiós antigament i figuradament Avar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ careta1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">careta</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de cara1
    femení
  1. Tros de vellut, de setí, etc., amb què hom es tapa la cara, amb forats corresponents als ulls i a la boca, carota.
    1. Peça emprada per a protegir la cara.
    2. esports En esgrima, gorgera i filat metàl·lic vorejats de cuir que s’adapten a la cara per mitjà d’una tira elàstica.
    3. oficis manuals Careta proveïda de filtres de vidre de color emprada pels soldadors quan solden a l’arc per a protegir-se dels raigs infraroigs i ultraviolats, de les guspires, etc.
    4. careta antigàs Careta destinada a protegir els ulls i les vies respiratòries en una atmosfera d’aire irrespirable.
    5. careta d’apicultor Careta destinada a protegir la cara i el cap de les fiblades de les abelles quan hom remena ruscs.
  3. figuradament
    1. Falsa aparença.
    2. llevar-se la careta Descobrir (algú) els seus veritables sentiments, les seves intencions, etc.
  4. antigament Visera.



    5. Vegeu també:
    careta2

■ careta1

femení Tros de vellut, de setí, etc, amb què hom es tapa la cara, amb forats corresponents als ulls i a la boca, carota Peça emprada per a protegir la cara esports En esgrima, gorgera i filat metàllic vorejats de cuir que s’adapten a la cara per mitjà d’una tira elàstica oficis manuals Careta proveïda de filtres de vidre de color emprada pels soldadors quan solden a l’arc per a protegir-se dels raigs infraroigs i ultraviolats, de les guspires, etc careta antigàs Careta destinada a protegir els ulls i les vies respiratòries en una atmosfera d’aire irrespirable careta d’apicultor Careta…
Informació complementària
Traducció