Es mostren 88939 resultats

caricau

caricau

masculí Avenc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carícia</title>

Partició sil·làbica: ca_rí_ci_a
Etimologia: de l’it. meridional carizza o carizia (it. carezza), íd. 1a font: 1490, Tirant
    femení
  1. Demostració d’afecte, d’amor, que es fa tocant suaument amb la mà. Fer carícies als fills.
  2. figuradament Tot contacte suau. La carícia de la brisa.

■ carícia

femení Demostració d’afecte, d’amor, que es fa tocant suaument amb la mà Fer carícies als fills figuradament Tot contacte suau La carícia de la brisa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càries


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càries</title>

Partició sil·làbica: cà_ri_es
Etimologia: del ll. carĭes, íd.
    femení
  1. patologia
    1. Descomposició molecular de l’os, en què s’estova, es descoloreix i es torna porós.
    2. càries dentària odontologia Procés patològic que causa la destrucció de les dents.
  2. fitopatologia
    1. Malaltia criptogàmica dels cereals deguda a fongs basidiomicets paràsits.
    2. indústria surera Malura de l’alzina surera, que consisteix en una descomposició dels teixits que comença en un punt i es propaga ràpidament a vegades a gran part de l’arbre.

■ càries

femení patologia Descomposició molecular de l’os, en què s’estova, es descoloreix i es torna porós càries dentària odontologia Procés patològic que causa la destrucció de les dents fitopatologia Malaltia criptogàmica dels cereals deguda a fongs basidiomicets paràsits indústria surera Malura de l’alzina surera, que consisteix en una descomposició dels teixits que comença en un punt i es propaga ràpidament a vegades a gran part de l’arbre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carilló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carilló</title>

Etimologia: del fr. carillon, íd., alteració de l’ant. quarregnon (s. XIII), del ll. vg. *quadrĭnio, -ōnis, alteració ll. td. quaternio, -ōnis ‘grup de quatre objectes (campanes)’
    masculí música
  1. Joc de campanes afinades i disposades de manera que puguin formar una melodia o un conjunt harmònic.
  2. Peça instrumental inspirada en la música de carilló.
  3. Instrument de percussió consistent en una sèrie de làmines metàl·liques de llargària decreixent que hom fa sonar amb baquetes de fusta.
  4. Registre de l’orgue consistent en una sèrie de timbres, de campanetes o de làmines d’acer que uns martells, en connexió amb la meitat dreta d’un teclat, fan sonar com campanes.

■ carilló

masculí música Joc de campanes afinades i disposades de manera que puguin formar una melodia o un conjunt harmònic Peça instrumental inspirada en la música de carilló Instrument de percussió consistent en una sèrie de làmines metàlliques de llargària decreixent que hom fa sonar amb baquetes de fusta Registre de l’orgue consistent en una sèrie de timbres, de campanetes o de làmines d’acer que uns martells, en connexió amb la meitat dreta d’un teclat, fan sonar com campanes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carina</title>

Etimologia: de carena
    femení
  1. anatomia Part o òrgan en forma de quilla i concretament angle de la bifurcació de la tràquea.
  2. botànica
    1. Conjunt dels dos pètals inferiors d’una corol·la papilionàcia.
    2. Pètal inferior de les polígales.
    3. Relleu longitudinal de la tija estriada de les cues de cavall o del fruit de les umbel·líferes.

■ carina

femení anatomia Part o òrgan en forma de quilla i concretament angle de la bifurcació de la tràquea botànica Conjunt dels dos pètals inferiors d’una corolla papilionàcia Pètal inferior de les polígales Relleu longitudinal de la tija estriada de les cues de cavall o del fruit de les umbellíferes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carinal

■ carinal

adjectiu botànica Relatiu a la carina Dit de la prefloració imbricada coclear pròpia d’algunes papilionàcies on la carina és envoltant i l’estendard és la peça interna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carinar</title>

Etimologia: possible alteració d’un *caridar per cridar, o bé d’un ll. td. *carinari ‘burlar-se a crits’, encreuament de quiritare ‘cridar’ i canĕre ‘cantar’ 1a font: 1902, Ruyra
    verb intransitiu
  1. Cridar estridentment com solen fer els gossos quan prenen mal.
  2. figuradament Cruixir fortament. Carinar un empostissat.

■ carinar

verb intransitiu Cridar estridentment com solen fer els gossos quan prenen mal figuradament Cruixir fortament Carinar un empostissat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carinària


<title type="display">carinària</title>

Partició sil·làbica: ca_ri_nà_ri_a
femení zoologia Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis (Carinaria mediterranea), de cos allargat i transparent i amb una ventosa al peu amb la qual es fixa a objectes flotants.

carinària

femení zoologia Mollusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis Carinaria mediterranea , de cos allargat i transparent i amb una ventosa al peu amb la qual es fixa a objectes flotants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carinat
| carinada

carinat
| carinada

adjectiu botànica Proveït de carina o portador de sortints en forma de carena o quilla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carínula

carínula

femení entomologia En els insectes, quilla petita