Es mostren 88939 resultats

■ carragahen

■ carragahen

masculí botànica carragheen
Gran Diccionari de la llengua catalana

carragheen*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">carragheen</title>

Pronúncia: káraɣɛn
Etimologia: de l’irlandès Carragheen, nom d’una localitat de la costa irlandesa, prop de Waterford
    masculí botànica
  1. Mucílag format per sals de calci, potassi, etc., i altres substàncies, molt emprat en la indústria alimentària com a additiu, que hom obté d’algunes algues vermelles.
  2. per extensió Nom donat impròpiament a les algues que formen aquest mucílag, i especialment al condrus.

carragheen*

masculí botànica Mucílag format per sals de calci, potassi, etc, i altres substàncies, molt emprat en la indústria alimentària com a additiu, que hom obté d’algunes algues vermelles per extensió Nom donat impròpiament a les algues que formen aquest mucílag, i especialment al condrus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carraguenina

■ carraguenina

femení botànica carragheen 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrall</title>

Etimologia: d’origen incert, potser d’origen onomatopeic (v. carraca2) 1a font: 1864, DLab.
    masculí
  1. Escòria.
  2. Substància que l’aigua diposita a les canonades, els atuells, etc., tosca, turo.
  3. Substància calcària que s’adhereix a l’esmalt de les dents.
  4. Substància carbonosa que es forma a les parets interiors de les pipes.

■ carrall

masculí Escòria Substància que l’aigua diposita a les canonades, els atuells, etc, tosca, turo Substància calcària que s’adhereix a l’esmalt de les dents Substància carbonosa que es forma a les parets interiors de les pipes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carranc
| carranca

■ carranc
| carranca

adjectiu Dit de qui carranqueja i del seu caminar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrandella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carrandella</title>

Etimologia: d’una alteració de carrerella, dimin. de carrera, amb possible compromís entre dues variants dissimilatòries *carradella i *carranella 1a font: 1887, Oller
femení Multitud de persones o de coses alineades l’una darrere l’altra o l’una al costat de l’altra. Una carrandella de gots, de pomes.

■ carrandella

femení Multitud de persones o de coses alineades l’una darrere l’altra o l’una al costat de l’altra Una carrandella de gots, de pomes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carranquejar

■ carranquejar

verb intransitiu Caminar movent amb dificultat les cames, gairebé no alçant els peus de terra L’avi es fa el valent, però fixa’t com carranqueja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carranxa

■ carranxa

femení Espai entre les cuixes o les cames obertes Es posà el cistell a la carranxa per triar les patates
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carrar

■ carrar

verb transitiu i intransitiu indústria surera Treure els carracs de les llesques del suro
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carràs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carràs</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del gr. kharákia, pl. de kharákion ‘pal de fusta’, i segurament amb influx del ll. carrus ‘carro’ pel que fa a la rr 1a font: 1839, DLab.
masculí [plural carrassos] Penjoll d’avellanes, de cireres, d’olives, etc.

■ carràs

masculí plural carrassos Penjoll d’avellanes, de cireres, d’olives, etc
Traducció