Es mostren 88940 resultats

■ carreteig

■ carreteig

masculí Acció de carretejar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carretejar

■ carretejar

verb transitiu Transportar alguna cosa en una carreta, un carro, etc per extensió He carretejat els llibres tota la tarda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carretell

■ carretell

masculí Boteta d’uns trenta litres de cabuda emprada generalment per al vi Fusta rectangular de dos o tres pams de llarg per a cabdellar cordill, caramell, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carretel·la

■ carretel·la

femení Carruatge de quatre rodes, amb molles, una capota que hom pot parar o abaixar a voluntat i seients per a quatre persones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carreter
| carretera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carreter</title>

Etimologia: de carreta
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les carretes o als carros.
    2. camí carreter Camí de carros.
  2. masculí i femení Persona que construeix carretes o carros.
  3. masculí i femení
    1. Persona que té per ofici menar carretes o carros.
    2. història Menestral que s’encarregava del transport amb carro o amb carreta.
    3. carreter de mar història Menestral que es dedicava al transport portuari.
    4. renegar com un carreter Blasfemar molt.
    5. suar com un carreter Suar molt.

■ carreter
| carretera

adjectiu Relatiu o pertanyent a les carretes o als carros camí carreter Camí de carros masculí i femení Persona que construeix carretes o carros masculí i femení Persona que té per ofici menar carretes o carros història Menestral que s’encarregava del transport amb carro o amb carreta carreter de mar història Menestral que es dedicava al transport portuari renegar com un carreter Blasfemar molt suar com un carreter Suar molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carretera

■ carretera

femení abreviatura cra, ctra Via de comunicació que permet la circulació simultània i en dos sentits d’automòbils per dues vies de circulació o més Camí apropiat per al pas dels carros
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carretó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carretó</title>

Etimologia: de carro 1a font: 1467
    masculí
    1. Carro de petites dimensions empès per una persona o per un animal petit de càrrega.
    2. Vehicle format per dos braços paral·lels que fixen una caixa, un embarrat o una xarxa, proveït generalment d’una sola roda disposada a la part anterior.
    3. manutenció, emmagatzematge Vehicle, generalment motoritzat, emprat per al transport de material i sovint proveït de mecanismes adequats per a l’elevació de la càrrega que és transportada. Carretó manual. Carretó tractor. Carretó elevador.
    4. carretó elevador de forca manutenció, emmagatzematge Toro.
  2. agricultura Rodet troncocònic de pedra o de fusta amb arestes de ferro que va muntat en un bastiment que s’enganxa darrere una bèstia i que serveix per a batre els cereals o alguna altra cosa damunt l’era.
  3. oficis manuals Aparell emprat pels esmolets que consisteix en una mola muntada en un bastiment de fusta que hom fa girar mitjançant un joc de politges.

■ carretó

masculí Carro de petites dimensions empès per una persona o per un animal petit de càrrega Vehicle format per dos braços parallels que fixen una caixa, un embarrat o una xarxa, proveït generalment d’una sola roda disposada a la part anterior manutenció, emmagatzematge Vehicle, generalment motoritzat, emprat per al transport de material i sovint proveït de mecanismes adequats per a l’elevació de la càrrega que és transportada Carretó manual Carretó tractor Carretó elevador carretó elevador de forca manutenció, emmagatzematge Toro agricultura Rodet troncocònic de pedra o de fusta amb arestes de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carretonada

■ carretonada

femení Contingut d’un carretó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carreu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carreu</title>

Partició sil·làbica: car_reu
Etimologia: de l’oc. mod. carrèu, íd., del fr. carreau, provinent del ll. quadrus ‘quadrat’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. construcció Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius emprada en la construcció de murs, de pilars, etc.
  2. oficis manuals Llima grossa piramidal de secció quadrada.

■ carreu

masculí construcció Pedra tallada en forma de parallelepípede rectangular i amb caires vius emprada en la construcció de murs, de pilars, etc oficis manuals Llima grossa piramidal de secció quadrada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carreuada

■ carreuada

femení construcció Filada de carreus
Traducció