Es mostren 88934 resultats

■ carreter | carretera

carreter

Etimologia: de carreta
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les carretes o als carros.
    2. camí carreter Camí de carros.
  2. masculí i femení Persona que construeix carretes o carros.
  3. masculí i femení
    1. Persona que té per ofici menar carretes o carros.
    2. història Menestral que s’encarregava del transport amb carro o amb carreta.
    3. carreter de mar història Menestral que es dedicava al transport portuari.
    4. renegar com un carreter Blasfemar molt.
    5. suar com un carreter Suar molt.

■ carreter | carretera

adjectiu Relatiu o pertanyent a les carretes o als carros camí carreter Camí de carros masculí i femení Persona que construeix carretes o carros masculí i femení Persona que té per ofici menar carretes o carros història Menestral que s’encarregava del transport amb carro o amb carreta carreter de mar història Menestral que es dedicava al transport portuari renegar com un carreter Blasfemar molt suar com un carreter Suar molt
Informació complementària
Traducció

■ carretera

carretera

Etimologia: de carreta 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. [abreviatura cra., ctra.] Via de comunicació que permet la circulació simultània i en dos sentits d’automòbils per dues vies de circulació o més.
  2. Camí apropiat per al pas dels carros.

■ carretera

femení abreviatura cra, ctra Via de comunicació que permet la circulació simultània i en dos sentits d’automòbils per dues vies de circulació o més Camí apropiat per al pas dels carros
Informació complementària
Traducció

■ carretó

carretó

Etimologia: de carro 1a font: 1467
    masculí
    1. Carro de petites dimensions empès per una persona o per un animal petit de càrrega.
    2. Vehicle format per dos braços paral·lels que fixen una caixa, un embarrat o una xarxa, proveït generalment d’una sola roda disposada a la part anterior.
    3. manutenció, emmagatzematge Vehicle, generalment motoritzat, emprat per al transport de material i sovint proveït de mecanismes adequats per a l’elevació de la càrrega que és transportada. Carretó manual. Carretó tractor. Carretó elevador.
    4. carretó elevador de forca manutenció, emmagatzematge Toro.
  2. agricultura Rodet troncocònic de pedra o de fusta amb arestes de ferro que va muntat en un bastiment que s’enganxa darrere una bèstia i que serveix per a batre els cereals o alguna altra cosa damunt l’era.
  3. oficis manuals Aparell emprat pels esmolets que consisteix en una mola muntada en un bastiment de fusta que hom fa girar mitjançant un joc de politges.

■ carretó

masculí Carro de petites dimensions empès per una persona o per un animal petit de càrrega Vehicle format per dos braços parallels que fixen una caixa, un embarrat o una xarxa, proveït generalment d’una sola roda disposada a la part anterior manutenció, emmagatzematge Vehicle, generalment motoritzat, emprat per al transport de material i sovint proveït de mecanismes adequats per a l’elevació de la càrrega que és transportada Carretó manual Carretó tractor Carretó elevador carretó elevador de forca manutenció, emmagatzematge Toro agricultura Rodet troncocònic de pedra o de fusta amb arestes de…
Informació complementària
Traducció

■ carretonada

carretonada

Etimologia: de carretó
femení Contingut d’un carretó.

■ carretonada

femení Contingut d’un carretó

■ carreu

carreu

Partició sil·làbica: car_reu
Etimologia: de l’oc. mod. carrèu, íd., del fr. carreau, provinent del ll. quadrus ‘quadrat’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. construcció Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius emprada en la construcció de murs, de pilars, etc.
  2. oficis manuals Llima grossa piramidal de secció quadrada.

■ carreu

masculí construcció Pedra tallada en forma de parallelepípede rectangular i amb caires vius emprada en la construcció de murs, de pilars, etc oficis manuals Llima grossa piramidal de secció quadrada
Informació complementària
Traducció

■ carreuada

carreuada

Partició sil·làbica: car_re_ua_da
Etimologia: de carreu
femení construcció Filada de carreus.

■ carreuada

femení construcció Filada de carreus
Traducció

carreuat

carreuat

masculí construcció Obra de carreus. Parament de carreuat.

carreuat

masculí construcció Obra de carreus Parament de carreuat

■ carric

carric

Etimologia: del fr. carrick, íd., probablement de l’angl. ant. carrick ‘cotxe lleuger’, d’on degué passar a designar l’abric del cotxer, o del nom del publicista escocès J.D. Carrick (1787-1837)
masculí Sobretot ample amb esclavines esglaonades.

■ carric

masculí Sobretot ample amb esclavines esglaonades
Traducció

carricolí | carricolina

carricolí

adjectiu i masculí i femení De Carrícola (Vall d’Albaida).

carricolí | carricolina

adjectiu i masculí i femení De Carrícola Vall d’Albaida

■ carril

carril

Etimologia: probablement d’un ll. vg. *carrīlis, adjectiu, (camminus carrilis), procedent de currīlis ‘relatiu al carro’, amb influx de carrus 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. ferrocarrils Cadascuna de les dues barres d’acer laminat que, disposades paral·lelament i unides rígidament, constitueixen una via fèrria.
  2. ferrocarrils Ferrocarril.
  3. per extensió ferrocarrils Biga o altre element rígid pel qual circula, suspès, un vehicle o un aparell mòbil, o que serveix de guia al desplaçament d’una peça, etc.
  4. obres públiques Cadascuna de les bandes longitudinals d’una calçada per on circulen els vehicles. Carril bici. Carril bus. Carril d’avançament.

■ carril

masculí ferrocarrils Cadascuna de les dues barres d’acer laminat que, disposades parallelament i unides rígidament, constitueixen una via fèrria ferrocarrils Ferrocarril per extensió ferrocarrils Biga o altre element rígid pel qual circula, suspès, un vehicle o un aparell mòbil, o que serveix de guia al desplaçament d’una peça, etc obres públiques Cadascuna de les bandes longitudinals d’una calçada per on circulen els vehicles Carril bici Carril bus Carril d’avançament
Informació complementària
Traducció