Es mostren 88939 resultats

■ carxofer

■ carxofer

masculí botànica Carxofera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carxofera

■ carxofera

femení botànica i horticultura Planta herbàcia perenne de la família de les compostes Cynara scolymus , força semblant al card, de flors tubuloses de color blau violaci i de capítols grossos carnosos les carxofes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carxot

■ carxot

masculí Clatellada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cas1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cas</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. casus, -ūs ‘caiguda, cas fortuït’ i, aquest, de casus, -a, -um, part. passat de cadĕre ‘caure’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Esdeveniment, estat, circumstància que s’escau a produir-se entre els diversos que poden produir-se o donar-se. Li ha passat un cas extraordinari. Obrar segons el cas.
    2. cas de consciència Fet concret, real o fictici, entorn del qual hom no acaba de veure clar quin és el comportament que li exigeixen els principis que professa.
    3. cas fortuït Fet o esdeveniment imprevisible, o previst però inevitable (terratrèmol, inundació, etc.), que produeix danys materials o corporals, o que provoca un perjudici en un determinat patrimoni.
    4. casos reservats dret canònic Pecats dels quals hom no pot ésser absolt per un confessor ordinari.
    5. cas perdut Esdeveniment o situació desfavorable que no té solució.
    6. cas perdut Persona a qui no és possible canviar el tarannà.
    7. el cas és que El que passa és que, la veritat és que. Ho faria, però el cas és que no té temps.
    8. el meu (o el teu, o el seu, etc.) cas El que em (o et, o li, etc.) convé. Fas ton cas si et cases del teu braç.
    9. en cap cas En cap circumstància. En cap cas no dubteu de les seves paraules.
    10. en cas de (o donat [o posat] cas que) Suposant que s’esdevingui. En cas de bombardeig aneu al refugi. Donat cas que arribi a les deu, digueu-li-ho.
    11. en tot cas Passi el que passi. En tot cas telefoneu-li.
    12. en tots els casos En qualsevol circumstància. En tots els casos ha actuat igual.
    13. és cas de És l’ocasió de. És cas de veure si en té gaires.
    14. ésser cosa de gran cas Ésser de molta importància, d’una gran consideració.
    15. ésser un cas (o un cas com un cabàs) col·loquialment Ésser una cosa extraordinària.
    16. ésser (algú) un cas (o un cas com un cabàs) col·loquialment Ésser una persona amb un comportament poc corrent, amb una actitud fora del que és ordinari.
    17. passar un cas (o un cas com un cabàs) col·loquialment Succeir una cosa extraordinària.
    18. estar al cas (d’alguna cosa) Atendre-la. Mai no esteu al cas de la feina, vosaltres!
    19. estar en el cas de fer (una cosa) Estar en situació de fer (una cosa).
    20. fer (o no fer) al cas (o ésser [o no ésser, o ésser fora] del cas) Ésser o no propi, adequat a la situació, a les circumstàncies. Res del que ha dit no fa al cas.
    21. fer cas (o un gran cas) de Considerar (algú o alguna cosa) important, digne de posar-hi esment. No fa cas de res. Li’n fa un gran cas.
    22. no fos cas que No s’esdevingués que; no fos cosa que. M’enduré el paraigua, no fos cas que plogués.
    23. posar-se en el cas (o al cas) de Fer-se càrrec de la situació d’un altre. Posa’t en el seu cas i li donaràs la raó.
    24. si de cas (o si per cas, o si és cas que) Si tal cosa s’esdevenia, si ho creieu convenient. Si per cas ve, expliqueu-li el fet.
  2. gramàtica Procediment amb què una llengua manifesta la funció sintàctica que un constituent nominal té dins una oració.
  3. patologia Cadascuna de les invasions individuals d’una malaltia. Hi ha hagut deu casos de tifus.



    4. Vegeu també:
    cas2
    cas3
    cas4

■ cas1

masculí Esdeveniment, estat, circumstància que s’escau a produir-se entre els diversos que poden produir-se o donar-se Li ha passat un cas extraordinari Obrar segons el cas cas de consciència Fet concret, real o fictici, entorn del qual hom no acaba de veure clar quin és el comportament que li exigeixen els principis que professa cas fortuït Fet o esdeveniment imprevisible, o previst però inevitable terratrèmol, inundació, etc, que produeix danys materials o corporals, o que provoca un perjudici en un determinat patrimoni casos reservats dret canònic Pecats dels quals hom no pot ésser absolt…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cas2

■ cas2

masculí Esquena d’un ganivet o d’una altra eina, part oposada al tall Vegeu també cas 1 cas 3 cas 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cas3

■ cas3

masculí plural cassos Recipient de ferro, amb mànec, que hom emprava per a fondre metall Vegeu també cas 1 cas 2 cas 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cas4

■ cas4

Contracció del mot ca casa i l’article es Vegeu també cas 1 cas 2 cas 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ casa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">casa</title>

Etimologia: del ll. casa ‘cabana, barraca’ 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
    1. Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.
    2. plural En una explotació agrícola baleàrica, habitatge dels pagesos, amb dependències annexes.
    3. casa adossada construcció Cadascuna de les dues cases de forma idèntica o semblant unides per la paret dorsal.
    4. casa aparellada (o bessona) construcció Cadascuna de les dues cases de forma idèntica o semblant unides per una paret mitgera.
    5. casa barata Designació del tipus de casa per a obrers construïda amb la intervenció dels poders públics a partir de la segona meitat del segle XIX en els països de gran desenvolupament industrial.
    6. casa de camp (o de pagès) Casa situada fora poblat.
    7. casa de Déu (o del Senyor) Església.
    8. casa de veïns (o de pisos) Edifici urbà en el qual habiten diverses famílies en diferents pisos o apartaments.
    9. casa en filera construcció Cadascuna de les cases de forma idèntica o semblant unides per les parets laterals, que tenen sovint un pati o jardí.
    10. casa mortuòria Casa en la qual ha mort recentment alguna persona i des d’on surt l’enterrament.
    11. caure (a algú) la casa al damunt (o a sobre) figuradament No trobar-se bé a casa, desitjar tothora de sortir-ne. No hi és pas mai; la casa li cau damunt.
    12. començar la casa per la teulada figuradament Fer les coses al revés de com caldria.
    13. no tenir casa ni alberg Ésser molt pobre, no tenir de què viure ni on habitar. Els seus avantpassats no tenien casa ni alberg, però ell és milionari.
    14. tenir casa franca Tenir dret a habitar gratuïtament un edifici o una part de l’edifici.
    1. Edifici, especialment el destinat a un ús públic determinat. Casa de Correus. Casa de Telèfons. Casa de Telègrafs.
    2. casa comuna A Andorra, casa del comú.
    3. casa de colònies Casa destinada a l’allotjament i la manutenció de grups, especialment d’infants i joves, que disposa també d’instal·lacions per a fer activitats educatives i lúdiques.
    4. casa de la vall En algunes valls pirinenques amb organització política pròpia, casa del consell de la vall, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l’arxiu.
    5. casa del comú (o consistorial, o de la ciutat, o de la vila, o del consell, o de l’ajuntament) Edifici on es reuneix el consell municipal.
    6. casa de les comèdies antigament Teatre.
    7. casa forestal Casa construïda dins el bosc destinada a aixopluc dels guardaboscs i a tenir-hi el material necessari per a la conservació i la vigilància del bosc.
    8. com una casa figuradament Molt gros o molt important. Una ximpleria, una veritat, com una casa.
    9. la casa gran L’ajuntament.
    10. mestre de cases Constructor capacitat per a contractar o dur a terme la construcció d’edificis i altres obres.
    1. Edifici o part d’un edifici (pis, apartament, etc.) en què hom habita amb els seus. Allí és a casa. Surt de casa a les deu.
    2. Família, conjunt de gent que habita una mateixa casa o que està emparentada, especialment el conjunt de persones que hi viuen sota l’autoritat del cap de casa i amb un mateix patrimoni.
    3. La família des del punt de vista genealògic, llinatge, dinastia. Un noi de bona casa.
    4. impròpiament i figuradament genealogia Llinatge, família, dinastia, de caràcter nobiliari o senyorial. Casa d’Àustria. Casa de Borbó.
    5. Conjunt de funcionaris i d’empleats destinats al servei immediat d’un cap d’estat o d’un alt personatge. La casa militar del rei. La casa civil del príncep.
    6. història A la corona catalanoaragonesa, conjunt de servidors fixos que eren al servei dels infants reials des que aquests complien dotze anys.
    7. figuradament història Entitat històrica lligada a un territori i a un senyor. La casa reial de Catalunya-Aragó. La casa comtal d’Urgell. La casa ducal de Cardona.
    8. a casa (de) locució prepositiva Són a casa l’àvia. Són a casa de la Joana.
    9. anar vestit d’estar per casa Anar vestit d’una manera senzilla, descurada.
    10. casa aloera història A la baixa edat mitjana, casa, generalment fortificada, pertanyent en alou a un senyor o aloer.
    11. casa mare Establiment principal d’un orde religiós.
    12. casa pairal Casa on habiten o han habitat els pares o els progenitors del llinatge d’una persona.
    13. casa pairal especialment Masia o casa adscrita a una finca rústica seu d’un llinatge organitzat com a unitat d’explotació rural amb un patrimoni important acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l’hereu.
    14. casa professa Casa de religiosos que viuen en comunitat.
    15. d’estar per casa figuradament Mancat de valor o de pretensions, negligent. Una organització d’estar per casa.
    16. dret de casa dret català Costum vigent a les zones rurals catalanes que fa que, en cas de necessitat, els fills puguin tornar a la casa pairal i obtenir de l’hereu (llur germà) taula i aixopluc.
    17. ésser com de casa Ésser com de la família.
    18. ésser l’hereu de la casa cremada col·loquialment Ésser el fill d’una casa arruïnada.
    19. ésser molt de casa Trobar gust en el fet d’estar a casa, amb la família.
    20. fer casa figuradament Fer diners i estalviar-los.
    21. fer casa a part Separar-se els qui viuen plegats.
    22. parar (o posar) casa Instal·lar-hi els mobles, deixar-la en condicions d’ésser habitada.
    23. portar la casa a sobre figuradament Anar carregat amb una bona part d’allò que hom posseeix.
    24. tenir casa oberta Ésser hospitalari.
    25. tirar la casa per la finestra Despendre molt en una festa, en una celebració, fent demostracions excessives d’alegria.
    1. Lloc que serveix d’habitació, de recer, etc., als animals.
    2. figuradament Closca dels cargols, de les tortugues, etc.
    3. casa apiari apicultura Edificació destinada a allotjar els ruscs mòbils, de manera que tinguin el trescador obert cap a l’exterior, per tal de protegir-los contra el fred, els furts i la destrucció.
    4. casa d’abelles Rusc.
    1. Institució, empresa, establiment. Casa de l’almoina. Casa de convalescència. Casa de maternitat. Casa de salut. Casa de banca. Casa de canvis. Casa de joc.
    2. casa bressol Institució en la qual hom atén els infants mentre els pares treballen.
    3. casa de banys Establiment proveït de banys destinat al públic.
    4. casa de barrets col·loquialment Prostíbul.
    5. casa de beneficència Hospici.
    6. casa de boigs Manicomi.
    7. casa de caritat Hospici.
    8. casa de comerç Empresa dedicada al comerç.
    9. casa de correcció Reformatori.
    10. casa de cultura Institució municipal de cultura.
    11. casa de família Institució o residència de caire benèfic en la qual hom intenta de donar als internats un tracte semblant al que tindrien si vivien en família.
    12. casa de folls antigament Manicomi.
    13. casa de joc jocs d’entreteniment Establiment autoritzat per a la pràctica de jocs d’atzar.
    14. casa de maturrangues vulgarment Prostíbul.
    15. casa de misericòrdia Hospici.
    16. casa de moneda Seca.
    17. casa de prostitució Prostíbul.
    18. casa de putes vulgarment Prostíbul.
    19. casa de socors Institució d’assistència mèdica per a accidentats.
    20. casa de tolerància Prostíbul.
    21. casa d’hostes Casa on donen allotjament i menjar per un preu convingut, pensió.
    22. casa d’infants expòsits Borderia.
    23. casa d’infants orfes Orfenat.
    24. casa d’innocents antigament Manicomi.
  6. Compartiment, cambra, casella. Les seixanta-quatre cases d’un tauler d’escacs.
  7. casa celeste astronomia Cadascuna de les dotze cases en què hom considera dividit el cel.

■ casa

femení Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana plural En una explotació agrícola baleàrica, habitatge dels pagesos, amb dependències annexes casa adossada construcció Cadascuna de les dues cases de forma idèntica o semblant unides per la paret dorsal casa aparellada o bessona construcció Cadascuna de les dues cases de forma idèntica o semblant unides per una paret mitgera casa barata Designació del tipus de casa per a obrers construïda amb la intervenció dels poders públics a partir de la segona meitat del segle XIX en els països de gran desenvolupament industrial…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ casaca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">casaca</title>

Etimologia: probablement del fr. casaque, íd. 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. Peça de vestir exterior usada en certs uniformes, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs.
  2. Tub metàl·lic que, col·locat a l’extrem d’un arbre o un mascle, fa que aquest resti ajustat en el forat, el dau o la femella quan hi va balder.

■ casaca

femení Peça de vestir exterior usada en certs uniformes, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs Tub metàllic que, collocat a l’extrem d’un arbre o un mascle, fa que aquest resti ajustat en el forat, el dau o la femella quan hi va balder
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ casada

■ casada

femení Tots els qui habiten una casa
Traducció