Es mostren 88939 resultats

■ cassigall

■ cassigall

masculí parrac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cassis


<title type="display">cassis</title>

masculí zoologia Gènere de mol·luscs gastròpodes marins del subordre dels prosobranquis (Cassis sp), de conquilla de forma globosa, grossa i massissa, propis de les mars càlides.

cassis

masculí zoologia Gènere de molluscs gastròpodes marins del subordre dels prosobranquis Cassis sp , de conquilla de forma globosa, grossa i massissa, propis de les mars càlides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cassita


<title type="display">cassita</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als cassites.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble que envaí el país de Babilònia des de les muntanyes del Zagros.

cassita

adjectiu Relatiu o pertanyent als cassites masculí i femení història Individu d’un poble que envaí el país de Babilònia des de les muntanyes del Zagros
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cassiterita

■ cassiterita

femení mineralogia Biòxid d’estany, O 2 Sn, mineral de cristalls tetragonals, fràgils i opacs, de color bru o negre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cassó

■ cassó

masculí Recipient petit de metall amb mànec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cassogues

■ cassogues

femení plural Pessigolles
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cassola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cassola</title>

Etimologia: de cassa 1a font: s. XIII
  1. femení Recipient, ordinàriament rodó i de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a cuinar. Arròs a la cassola.
  2. folklore
    1. femení Basament d’un castell format pels baixos reforçats pels crosses i els agulles, anomenat també soca.
    2. masculí i femení Aixecador.
  3. femení
    1. arts gràfiques Componedor en el qual hom pot col·locar fins a vuit ratlles de tipus de cos 12.
  4. femení
    1. oleïcultura, indústries oleícoles En una premsa de lliura, plataforma circular de pedra voltada d’un regueró, que recull l’oli, on hom posa els cofins d’olives.
  5. femení
    1. indústria tèxtil Concavitat que, a un costat del teler i tot seguit del catxapit del davant, serveix per a posar-hi la llançadora.
  6. cassola de les Filipines zoologia Límul.

■ cassola

femení Recipient, ordinàriament rodó i de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a cuinar Arròs a la cassola folklore femení Basament d’un castell format pels baixos reforçats pels crosses i els agulles, anomenat també soca masculí i femení Aixecador femení arts gràfiques Componedor en el qual hom pot collocar fins a vuit ratlles de tipus de cos 12 femení oleïcultura, indústries oleícoles En una premsa de lliura, plataforma circular de pedra voltada d’un regueró, que recull l’oli, on hom posa els cofins d’olives femení indústria tèxtil Concavitat que, a un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cassolada

■ cassolada

femení Menjar cuinat d’un cop en una cassola Una cassolada d’arròs Forma de protesta o de reivindicació collectiva en què es fan sonar estris diversos, principalment metàllics, colpejant-los o movent-los
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cassoleta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cassoleta</title>

Etimologia: de cassola 1a font: s. XIV
    femení
  1. Cassola petita.
    1. Nom de diferents peces que tenen forma semblant a una cassoleta.
    2. armament Peça de la guarnició o puny de l’espasa que resguarda la mà.
    3. armament Peça que hom posa a la part de fora del broquer per cobrir l’empunyadura.
    4. armament Peça del puny de les armes de foc on hom posa l’enceb.
  3. Allotjament còncau, generalment semiesfèric, d’una peça (bola, cap d’un arbre, etc.).
  4. anatomia Ròtula.
  5. botànica
    1. Nom aplicat popularment a molts bolets ascomicets en forma de copa carnosa i poc o molt oberta.
    2. cassoleta ataronjada Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Peziza aurantia), en forma de copa oberta, irregular, de color vermell taronja a l’interior i blanquinós carni a l’exterior.
    3. cassoleta bruna Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Galactinia badia), en forma de copa i de carn gruixuda, blana i sucosa.
    4. cassoleta bruna de primavera (o cassoleta murgolera) Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Peziza phyllogena), de color bru fosc i carn violàcia.
    5. cassoleta groga Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Aleuria vesiculosa), en forma de copa molt tancada, groc de color de mel per dins i blanquinós per fora.
    6. cassoleta venosa Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Disciotis venosa), de cama curta i gruixuda, que es fa a la primavera.
    7. cassoleta vermella Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Sarcoscypha coccinea), en forma de copa pedunculada, de color vermell escarlata a la superfície interna.
    8. cassoleta violàcia Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals (Sarcosphaera eximia), en forma d’esfera carnosa buida de color blanquinós.
  6. gastronomia
    1. Pasta fullada en forma de cassola petita que hom omple amb carn, peix o verdures o també amb dolços.
    2. cassoleta tolosana Plat a base de mongetes seques blanques cuites amb carn i amb un sofregit de ceba, tomàquet i herbes aromàtiques.
  7. indumentària copa 2 4

■ cassoleta

femení Cassola petita Nom de diferents peces que tenen forma semblant a una cassoleta armament Peça de la guarnició o puny de l’espasa que resguarda la mà armament Peça que hom posa a la part de fora del broquer per cobrir l’empunyadura armament Peça del puny de les armes de foc on hom posa l’enceb Allotjament còncau, generalment semiesfèric, d’una peça bola, cap d’un arbre, etc anatomia Ròtula botànica Nom aplicat popularment a molts bolets ascomicets en forma de copa carnosa i poc o molt oberta cassoleta ataronjada Bolet ascomicet de l’ordre de les pezizals Peziza aurantia , en forma de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cassot

■ cassot

masculí indumentària Camisa de tela ordinària que els pagesos de Mallorca es posaven sobre la roba per treballar al camp
Traducció