Es mostren 88939 resultats

castellseraní
| castellseranina

castellseraní
| castellseranina

adjectiu i masculí i femení De Castellserà Urgell
Gran Diccionari de la llengua catalana

castellterçolenc
| castellterçolenca

castellterçolenc
| castellterçolenca

adjectiu i masculí i femení De Castellterçol Moianès
Gran Diccionari de la llengua catalana

castellut
| castelluda

castellut
| castelluda

adjectiu i masculí i femení Del Castell de Guadalest Marina Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

castellvellenc
| castellvellenca

castellvellenc
| castellvellenca

adjectiu i masculí i femení De Castellvell del Camp Baix Camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

castellvilarenc
| castellvilarenca

castellvilarenc
| castellvilarenca

adjectiu i masculí i femení De Castellbell i el Vilar Bages
Gran Diccionari de la llengua catalana

castellvinenc
| castellvinenca

castellvinenc
| castellvinenca

adjectiu i masculí i femení De Castellví de Rosanes Baix Llobregat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castic

■ castic

masculí dialectal càstig
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càstig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càstig</title>

Etimologia: de castigar 1a font: s. XIV, Llull
masculí Pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina, punició. Donar un càstig a un alumne. Sofrir, merèixer, témer, un càstig. Aixecar un càstig. Ha rebut un càstig molt fort. En càstig fareu tot el treball. Per càstig no hi aniràs.

■ càstig

masculí Pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina, punició Donar un càstig a un alumne Sofrir, merèixer, témer, un càstig Aixecar un càstig Ha rebut un càstig molt fort En càstig fareu tot el treball Per càstig no hi aniràs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castigament

■ castigament

masculí Acció de castigar Càstig, punició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ castigar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">castigar</title>

Etimologia: del ll. castigāre ‘amonestar, esmenar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Imposar un càstig (a algú) per fer-li expiar una falta, punir. Castigar els sediciosos.
  2. Sancionar (una falta) amb un càstig. La indisciplina serà castigada.
    1. Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança (d’algú). L’enemic ha estat molt castigat. Aquest carreter castiga massa les mules.
    2. castigar-se el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència.
  4. Netejar d’errors, d’incorreccions, de faltes, etc. Un estil castigat.
  5. Obrar una cosa (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Rentar la roba castiga molt les mans. Tants obsequis castiguen la butxaca.
  6. agricultura Esporgar excessivament (un arbre), pelar més amunt que en les pelades anteriors (un suro), etc.
  7. pastisseria Tradicionalment, tractar l’almívar amb àcids o crémor tàrtar per evitar la cristal·lització del sucre en refredar-se.

■ castigar

verb transitiu Imposar un càstig a algú per fer-li expiar una falta, punir Castigar els sediciosos Sancionar una falta amb un càstig La indisciplina serà castigada Corregir, fer decréixer, la intensitat, la fúria, la puixança d’algú L’enemic ha estat molt castigat Aquest carreter castiga massa les mules castigar-se el cos Mortificar-lo per esperit ascètic o de penitència Netejar d’errors, d’incorreccions, de faltes, etc Un estil castigat Obrar una cosa sobre una altra fent-la treballar excessivament, damnejant-la Rentar la roba castiga molt les mans Tants obsequis castiguen la butxaca…
Informació complementària
Traducció