Es mostren 88939 resultats

catcher*

catcher*

masculí i femení esports En el beisbol, receptor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ catecisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">catecisme</title>

Etimologia: del ll. ecl. catechismus, i aquest, del gr. hel·lenístic katēkhismós, íd., der. de katēkhízō ‘catequitzar’, i aquest, de katēkhéō ‘instruir oralment, ressonar’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. cristianisme Llibre que conté un sumari de principis de la doctrina cristiana, generalment en forma de preguntes i respostes.
    2. per extensió Llibre que conté un sumari de principis d’una doctrina.
    3. catecisme polític ciències polítiques Compendi doctrinal dirigit a les classes populars i utilitzat (sobretot al segle XIX) per a propagar teories polítiques i socials a través de preguntes i respostes.
  2. cristianisme Ensenyament elemental de la doctrina cristiana.
  3. per extensió Conjunt de principis i de punts bàsics d’una doctrina.

■ catecisme

masculí cristianisme Llibre que conté un sumari de principis de la doctrina cristiana, generalment en forma de preguntes i respostes per extensió Llibre que conté un sumari de principis d’una doctrina catecisme polític ciències polítiques Compendi doctrinal dirigit a les classes populars i utilitzat sobretot al segle XIX per a propagar teories polítiques i socials a través de preguntes i respostes cristianisme Ensenyament elemental de la doctrina cristiana per extensió Conjunt de principis i de punts bàsics d’una doctrina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ catecol

■ catecol

masculí química orgànica catequina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ catecolamina

■ catecolamina

femení bioquímica i fisiologia animal Cadascuna de les amines d’origen natural, derivades de l’aminoàcid tirosina dopamina, adrenalina i noradrenalina, o sintètiques isopropilnoradrenalina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ catecumen
| catecúmena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">catecumen</title>

Etimologia: del ll. ecl. catechumĕnus, i aquest, del gr. katēkhoúmenos, part. passiu de katēkhéō ‘instruir oralment’ (v. catecisme) 1a font: 1653, DTo.
    masculí i femení
  1. Persona que hom instrueix en els rudiments, en els principis, d’una doctrina.
  2. especialment cristianisme Persona que es prepara per a rebre el baptisme, en el catecumenat.

■ catecumen
| catecúmena

masculí i femení Persona que hom instrueix en els rudiments, en els principis, d’una doctrina especialment cristianisme Persona que es prepara per a rebre el baptisme, en el catecumenat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ catecumenat

■ catecumenat

masculí cristianisme Període de preparació per al baptisme i conjunt d’elements rituals i jurídics que el configuren com a institució eclesiàstica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càtedra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càtedra</title>

Etimologia: del ll. cathĕdra, i aquest, del gr. kathédra ‘seient’ (cf. el doblet popular cadira) 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Seti oficial o soli d’una alta autoritat.
  2. cristianisme Seient amb espatller o dosser ocupat pel bisbe al presbiteri.
  3. ensenyament
    1. Seient elevat des d’on els professors llegien o explicaven magistralment una ciència o un art als alumnes.
    2. Plaça de professor en una universitat o altres centres de cultura. Demanar una càtedra.
    3. per extensió Conjunt d’activitats i de persones dedicades a l’estudi, la investigació i la docència superior d’una matèria en una institució concreta.
    4. exercir una càtedra Ensenyar, un catedràtic o un professor, la matèria que li ha estat assignada.

■ càtedra

femení Seti oficial o soli d’una alta autoritat cristianisme Seient amb espatller o dosser ocupat pel bisbe al presbiteri ensenyament Seient elevat des d’on els professors llegien o explicaven magistralment una ciència o un art als alumnes Plaça de professor en una universitat o altres centres de cultura Demanar una càtedra per extensió Conjunt d’activitats i de persones dedicades a l’estudi, la investigació i la docència superior d’una matèria en una institució concreta exercir una càtedra Ensenyar, un catedràtic o un professor, la matèria que li ha estat assignada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ catedral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">catedral</title>

Etimologia: de càtedra 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. cristianisme Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
  2. catedral dels castells folklore Nom atribuït modernament al castell de cinc de vuit.

■ catedral

femení cristianisme Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical catedral dels castells folklore Nom atribuït modernament al castell de cinc de vuit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ catedralici
| catedralícia

■ catedralici
| catedralícia

adjectiu Relatiu o pertanyent a la catedral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ catedralitat

■ catedralitat

femení Dignitat d’ésser catedral una església
Traducció