Es mostren 88940 resultats

catch*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">catch</title>

Accessory
Pronúncia: kɛ́tʃ
Homòfon: quetx
Etimologia: abreviació de l’angl. catch-as-catch-can, lit. ‘agafa com agafar puguis’, possiblement a través del fr
Body
masculí esports Varietat de lluita originària dels Estats Units d’Amèrica, derivada de la clàssica grecoromana, en la qual hom admet tota mena de cops, amb l’única excepció de mossegades, esgarrapades i preses d’estrangulació.

catch*

catcher*

catcher*

catecisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">catecisme</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ecl. catechismus, i aquest, del gr. hel·lenístic katēkhismós, íd., der. de katēkhízō ‘catequitzar’, i aquest, de katēkhéō ‘instruir oralment, ressonar’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí
    1. cristianisme Llibre que conté un sumari de principis de la doctrina cristiana, generalment en forma de preguntes i respostes.
    2. per extensió Llibre que conté un sumari de principis d’una doctrina.
    3. catecisme polític ciències polítiques Compendi doctrinal dirigit a les classes populars i utilitzat (sobretot al segle XIX) per a propagar teories polítiques i socials a través de preguntes i respostes.
  1. cristianisme Ensenyament elemental de la doctrina cristiana.
  2. per extensió Conjunt de principis i de punts bàsics d’una doctrina.

catecisme

catecol

catecol

catecolamina

catecolamina

catecumen
| catecúmena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">catecumen</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ecl. catechumĕnus, i aquest, del gr. katēkhoúmenos, part. passiu de katēkhéō ‘instruir oralment’ (v. catecisme) 1a font: 1653, DTo.
Body
    masculí i femení
  1. Persona que hom instrueix en els rudiments, en els principis, d’una doctrina.
  2. especialment cristianisme Persona que es prepara per a rebre el baptisme, en el catecumenat.

catecumen
| catecúmena

catecumenat

catecumenat

càtedra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càtedra</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cathĕdra, i aquest, del gr. kathédra ‘seient’ (cf. el doblet popular cadira) 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
    femení
  1. Seti oficial o soli d’una alta autoritat.
  2. cristianisme Seient amb espatller o dosser ocupat pel bisbe al presbiteri.
  3. ensenyament
    1. Seient elevat des d’on els professors llegien o explicaven magistralment una ciència o un art als alumnes.
    2. Plaça de professor en una universitat o altres centres de cultura. Demanar una càtedra.
    3. per extensió Conjunt d’activitats i de persones dedicades a l’estudi, la investigació i la docència superior d’una matèria en una institució concreta.
    4. exercir una càtedra Ensenyar, un catedràtic o un professor, la matèria que li ha estat assignada.

càtedra

catedral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">catedral</title>

Accessory
Etimologia: de càtedra 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. cristianisme Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
  2. catedral dels castells folklore Nom atribuït modernament al castell de cinc de vuit.

catedral

catedralici
| catedralícia

catedralici
| catedralícia