Es mostren 88940 resultats

cauquillar

cauquillar

verb transitiu Marcar les robes amb una cauquilla
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caure</title>

Partició sil·làbica: cau_re
Etimologia: del ll. cadĕre, íd. 1a font: c. 1400
    verb intransitiu
    1. Moure’s, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Caure un cos en el buit. Caure pedra, neu.
    2. caure a plom Caure verticalment.
    3. caure el sol de ple a ple per analogia Fer un sol molt fort.
  2. per extensió
    1. Desprendre’s, una cosa, d’allò que li impedia de cedir a l’acció de la gravetat. Caure un fruit de l’arbre. Caure les dents, els cabells.
    2. caure de la memòria figuradament Ésser oblidat.
    3. caure de l’escambell (o del candeler) figuradament Perdre la importància, la influència.
    4. caure del ruc figuradament i col·loquialment Adonar-se d’alguna cosa, deduir-la.
    5. caure dels núvols (o del cel) figuradament Venir (una cosa) sense haver estat esperada.
    6. caure l’ànima als peus (a algú) figuradament Decebre’s, desil·lusionar-se.
    7. caure les ales del cor figuradament Descoratjar-se sobtadament.
    8. caure pel seu propi pes figuradament Ésser (una cosa) evident.
    9. caure un llibre de les mans figuradament Cansar, enfastidir, la seva lectura.
    10. deixar caure figuradament Dir en públic (una cosa) per veure quin efecte fa.
    11. estar per caure (o si cau no cau) Estar, una cosa, a punt de desprendre’s.
    12. estar per caure (o si cau no cau) figuradament Estar, una cosa, a punt d’esdevenir-se.
    1. Amb les preposicions damunt i sobre, atènyer alguna cosa a algú en la seva caiguda.
    2. figuradament Totes les sospites cauen sobre el germà.
    3. caure damunt (o sobre) (a algú) figuradament Oprimir-lo, ésser-li desplaent, resultar inhabitable. Barcelona li queia damunt.
    1. Anar a parar a terra en perdre el suport o l’equilibri. Caure en un pou. Caure a l’abisme.
    2. per analogia Caure en un parany, en una emboscada. Caure a la ratera.
    3. aquí caic, aquí m’aixeco figuradament Anar fent, amb alternatives bones i dolentes.
    1. figuradament Anar a parar a una situació dolenta, trobar-s’hi tot d’un cop. Caure en la misèria. Caure en la desesperació. Caure en desgràcia del qui mana.
    2. per analogia Caure en desús, en oblit.
    3. caure en mans de (algú) Trobar-se tot d’un cop en poder seu.
  6. figuradament Deixar-se anar a una cosa blasmable. Caure en pecat. Caure en temptació. Caure molt avall. Caure en l’afectació.
    1. Davallar lliscant o rodolant un objecte recolzat.
    2. Cedir a l’acció de la gravetat un objecte suspès. Deixar caure els braços.
    3. Penjar lliurement. Els cabells li cauen a la cara.
    4. figuradament Deixar caure les seves mirades sobre algú.
  8. Abaixar-se, un embolcall aplicat a una part del cos o a una cosa qualsevol, al llarg d’aquesta. Li cauen els pantalons.
  9. figuradament Causar, algú o un fet, una impressió determinada en els gustos, l’opinió o l’ànim d’algú. La teva germana em cau molt bé, en canvi, els seus amics em cauen malament, són uns creguts.
    1. caure bé (un vestit, un adorn, etc.) Escaure. Aquesta brusa et cau molt bé.
    2. caure malament (un vestit, un adorn, etc.) No escaure.
  11. per analogia Declinar un període de temps cap a la fi. Començar a caure la tarda.
  12. figuradament Arribar, venir, com davallant. Caure la nit. Un temor sobtat caigué sobre la gent.
    1. Desviar-se de la posició d’equilibri, sobre el sòl, una cosa que hi descansa, dreta o recolzant en alguna altra cosa, moure’s aquella cosa per l’acció de la gravetat fins a restar ajaguda o en una nova posició d’equilibri. Va rebre un cop i caigué. Caure de cara, de clatell, d’esquena.
    2. figuradament Caure malalt. Caure adormit.
    3. hiperbòlicament No poder sostenir-se, estar a punt de caure. Caure de feblesa, d’inanició. Caure de fatiga, de son. Caure de vell.
    4. irònicament Caure de bondat.
    5. caigui qui caigui Sense contemplacions ni respecte.
    6. caure de memòria Caure d’esquena pegant de cap a terra.
    7. no tenir on caure mort figuradament Ésser molt pobre.
  14. figuradament
    1. Sucumbir. Caure un soldat en un combat. Caure una ciutat sota l’enemic.
    2. caure a les mans (o sota la mà) de (algú) Trobar-se tot d’un cop a la seva discreció.
  15. Cessar d’ésser al poder, de governar, perdre la posició preeminent. Caure un ministre.
  16. figuradament Pecar. El just cau set vegades al dia.
    1. Deixar-se anar, llançar-se. Caure agenollat davant una imatge.
    2. caure als peus de (algú) Prosternar-se-li als peus.
    3. caure en (alguna cosa) (o caure-hi) Reeixir a comprendre-la, a recordar-la, a endevinar el fi dissimulat amb què és dita o feta. M’ha saludat, però ara no caic en qui pot ser. Ara no hi caic.
    4. caure sobre l’enemic Escometre’l.
    5. deixar-se caure en un indret Comparèixer-hi.
    1. Esdevenir fortuïtament, per atzar. Els va caure un premi de la rifa. La conversa va caure sobre els principis d’educació.
    2. caure soldat obsolet Tocar-li a un en sort d’ésser soldat.
    1. Escaure’s en tal temps, trobar-se en tal lloc, afectar en tal manera la conveniència, el gust, els interessos, etc., d’algú. Sant Joan cau en dissabte. On cau el nord? No sé com els caurà la negativa.
    2. caure tot bé (a algú) Ésser-li tot indiferent.
    1. marina, marítim Tombar la proa cap a sotavent en salpar l’àncora.
    2. marina, marítim Desviar-se un vaixell del seu rumb cap a una banda o una altra.
    3. caure el vent (o la mar) Minvar, cessar.

■ caure

verb intransitiu Moure’s, una cosa, pel seu propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix Caure un cos en el buit Caure pedra, neu caure a plom Caure verticalment caure el sol de ple a ple per analogia Fer un sol molt fort per extensió Desprendre’s, una cosa, d’allò que li impedia de cedir a l’acció de la gravetat Caure un fruit de l’arbre Caure les dents, els cabells caure de la memòria figuradament Ésser oblidat caure de l’escambell o del candeler figuradament Perdre la importància, la influència caure del ruc figuradament i colloquialment Adonar-se d’alguna cosa, deduir-la caure…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cauri


<title type="display">cauri</title>

Partició sil·làbica: cau_ri
masculí zoologia Mol·lusc gastròpode marí del grup de les porcellanes i de la subclasse dels prosobranquis (Cypraea moneta), de conquilla ovalada, brillant i de color blanquinós.

cauri

masculí zoologia Mollusc gastròpode marí del grup de les porcellanes i de la subclasse dels prosobranquis Cypraea moneta , de conquilla ovalada, brillant i de color blanquinós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ causa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">causa</title>

Partició sil·làbica: cau_sa
Etimologia: del ll. causa, íd.
    femení
    1. filosofia Tot allò que explica d’alguna manera l’existència o el canvi d’una altra cosa.
    2. a (o per) causa de locució prepositiva Per raó de. No vam venir a causa de la pluja.
    1. dret processal Procés judicial, especialment judicial penal.
    2. causa de contracte dret civil Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual.
    3. obrar (o parlar) amb coneixement de causa figuradament Obrar (o parlar) sabent bé el que hom fa (o diu).
  3. figuradament Conjunt d’interessos que cal sostenir, fer prevaler, a favor d’algú o d’alguna cosa. Defensar la causa dels treballadors. Fer causa comuna amb algú.

■ causa

femení filosofia Tot allò que explica d’alguna manera l’existència o el canvi d’una altra cosa a o per causa de locució prepositiva Per raó de No vam venir a causa de la pluja dret processal Procés judicial, especialment judicial penal causa de contracte dret civil Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual obrar o parlar amb coneixement de causa figuradament Obrar o parlar sabent bé el que hom fa o diu figuradament Conjunt d’interessos que cal sostenir, fer prevaler, a favor d’algú o d’alguna cosa Defensar la causa dels treballadors…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ causació

■ causació

femení Acció de causar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ causador
| causadora

■ causador
| causadora

adjectiu i masculí i femení Que causa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ causahavent

■ causahavent

masculí i femení dret Drethavent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ causal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">causal</title>

Partició sil·làbica: cau_sal
Etimologia: del ll. causalis, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la causa o a la causalitat.
  2. Que implica o expressa causa o causalitat.
  3. gramàtica
    1. conjunció causal Conjunció que serveix per a expressar relacions de causa entre dues proposicions o més.
    2. locució causal Locució emprada per a les mateixes funcions que la conjunció causal.
    3. proposició subordinada causal (o simplement causal) Proposició que, introduïda per una conjunció causal, expressa una circumstància de causa respecte a la proposició principal de la qual depèn.

■ causal

adjectiu Relatiu o pertanyent a la causa o a la causalitat Que implica o expressa causa o causalitat gramàtica conjunció causal Conjunció que serveix per a expressar relacions de causa entre dues proposicions o més locució causal Locució emprada per a les mateixes funcions que la conjunció causal proposició subordinada causal o simplement causal Proposició que, introduïda per una conjunció causal, expressa una circumstància de causa respecte a la proposició principal de la qual depèn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

causàlgia


<title type="display">causàlgia</title>

Partició sil·làbica: cau_sàl_gi_a
femení patologia Dolor neurogènic que es presenta després de petites ferides dels nervis perifèrics, rics en fibres vegetatives o en lesions vasculars i musculocutànies.

causàlgia

femení patologia Dolor neurogènic que es presenta després de petites ferides dels nervis perifèrics, rics en fibres vegetatives o en lesions vasculars i musculocutànies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ causalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">causalitat</title>

Partició sil·làbica: cau_sa_li_tat
Compareu: casualitat
Etimologia: del ll. causalĭtas, -ātis, íd.
    femení
  1. filosofia Influx de la causa en l’efecte i la relació que en resulta. El principi de causalitat.
  2. dret Relació de causa i efecte que hi ha d’haver entre l’acte humà (d’acció o d’omissió) i el resultat d’un fet delictiu perquè hi hagi responsabilitat.

■ causalitat

femení filosofia Influx de la causa en l’efecte i la relació que en resulta El principi de causalitat dret Relació de causa i efecte que hi ha d’haver entre l’acte humà d’acció o d’omissió i el resultat d’un fet delictiu perquè hi hagi responsabilitat
Traducció