Es mostren 88939 resultats

■ causar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">causar</title>

Partició sil·làbica: cau_sar
Etimologia: del b. ll. causare, íd. 1a font: s. XV, Ausiàs
verb transitiu Ésser la causa (d’alguna cosa). Aquests rampells et causaran problemes. Els abocaments industrials han causat la mort dels peixos.

■ causar

verb transitiu Ésser la causa d’alguna cosa Aquests rampells et causaran problemes Els abocaments industrials han causat la mort dels peixos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ causatiu
| causativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">causatiu</title>

Partició sil·làbica: cau_sa_tiu
Etimologia: del ll. causativus, -a, -um, íd., der. de causa
    adjectiu
  1. Que obra com a causa o agent.
  2. lingüística Dit dels verbs o de les expressions que indiquen la causa d’altres accions, les quals també poden ésser expressades intransitivament.

■ causatiu
| causativa

adjectiu Que obra com a causa o agent lingüística Dit dels verbs o de les expressions que indiquen la causa d’altres accions, les quals també poden ésser expressades intransitivament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ causídic
| causídica

■ causídic
| causídica

adjectiu Pertanyent al tràmit i a la defensa de causes i plets masculí Procurador davant els tribunals masculí antigament Advocat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

causiment

causiment

masculí antigament Discreció, elecció, lliure albir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càustic
| càustica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">càustic</title>

Partició sil·làbica: càus_tic
Etimologia: del ll. caustĭcus, -a, -um ‘que crema’ 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Capaç d’exercir una acció química corrosiva sobre els teixits orgànics. Potassa càustica.
  2. figuradament Mordaç. Un mot càustic. Una persona càustica.
  3. òptica
    1. Dit de la superfície envolupant dels raigs que, procedents d’un punt, han estat reflectits o refractats en una superfície.
    2. corba càustica Secció plana d’una superfície càustica.

■ càustic
| càustica

adjectiu Capaç d’exercir una acció química corrosiva sobre els teixits orgànics Potassa càustica figuradament Mordaç Un mot càustic Una persona càustica òptica Dit de la superfície envolupant dels raigs que, procedents d’un punt, han estat reflectits o refractats en una superfície corba càustica Secció plana d’una superfície càustica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ càusticament

■ càusticament

adverbi D’una manera càustica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ causticitat

■ causticitat

femení Qualitat de càustic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

caustificació


<title type="display">caustificació</title>

Partició sil·làbica: caus_ti_fi_ca_ci_ó
femení química industrial Transformació d’una solució aquosa de carbonat alcalí en una de l’hidròxid corresponent per l’acció de la calç viva.

caustificació

femení química industrial Transformació d’una solució aquosa de carbonat alcalí en una de l’hidròxid corresponent per l’acció de la calç viva
Gran Diccionari de la llengua catalana

caustificar

caustificar

verb transitiu química industrial Efectuar una caustificació
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ caut
| cauta

■ caut
| cauta

adjectiu Que procedeix amb circumspecció per extensió Propi d’una persona cauta Un caut optimisme Moviments cauts
Informació complementària
Traducció