Es mostren 88939 resultats

■ acubar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acubar</title>

Etimologia: de cup 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Impedir, dificultar, la respiració (a algú); sufocar. Feia hores que havien quedat tancats a l’ascensor i la calor els acubava.
  2. pronominal
    1. Poder a penes respirar de calor, per mancança de ventilació.
    2. Perdre els sentits, desmaiar-se.
    3. Perdre, les begudes espirituoses i altres líquids que contenen alcohol, una part d’aquest a causa de l’evaporació.

■ acubar

verb transitiu Impedir, dificultar, la respiració a algú sufocar Feia hores que havien quedat tancats a l’ascensor i la calor els acubava pronominal Poder a penes respirar de calor, per mancança de ventilació Perdre els sentits, desmaiar-se Perdre, les begudes espirituoses i altres líquids que contenen alcohol, una part d’aquest a causa de l’evaporació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acubillar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acubillar</title>

Etimologia: del ll. vg. cubilare, der. de cubile ‘jaç’
    verb
  1. transitiu Abrigar (quelcom) posant-s’hi a sobre. La lloca acubilla els pollets.
  2. transitiu Recollir el bestiar per tal de tancar-lo al corral.
  3. pronominal Posar-se a l’abric, redossar-se. Acubillar-se en una cova.

■ acubillar

verb transitiu Abrigar quelcom posant-s’hi a sobre La lloca acubilla els pollets transitiu Recollir el bestiar per tal de tancar-lo al corral pronominal Posar-se a l’abric, redossar-se Acubillar-se en una cova
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acudir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acudir</title>

Etimologia: del cast. acudir, tret, amb canvi de prefix, de l’ant. recudir ‘rebotre; respondre; recórrer; concórrer’, ll. recutĕre ‘rebutjar’, der. de quatĕre ‘sacsejar’ 1a font: 1575, DPou.
    verb [també com dormir: pr ind sing 2 acuts, 3 acut; imper sing 2 acut]
  1. intransitiu
    1. Anar en un indret on hom ha estat cridat, atret per algun motiu. Acudir a una manifestació.
    2. Recórrer a algú. Va acudir al jutge.
  2. pronominal Oferir-se sobtosament a l’esperit una idea, un pensament, una resposta, etc. Contestà allò que primer se li acudí.

■ acudir

verb també com dormir pr ind sing 2 acuts, 3 acut imper sing 2 acut intransitiu Anar en un indret on hom ha estat cridat, atret per algun motiu Acudir a una manifestació Recórrer a algú Va acudir al jutge pronominal Oferir-se sobtosament a l’esperit una idea, un pensament, una resposta, etc Contestà allò que primer se li acudí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acudit

■ acudit

masculí Pensada o dita aguda, enginyosa, original, que s’acudeix a l’esperit Joc de paraules o historieta breu d’intenció humorística
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acufen

■ acufen

masculí generalment en pl patologia Sensació auditiva contínua o intermitent en absència d’estímuls exteriors
Gran Diccionari de la llengua catalana

acufonia

acufonia

femení diagnosi Procediment que combina l’auscultació amb la percussió
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acugulament

■ acugulament

masculí Acció d’acugular o d’acugular-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acugular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acugular</title>

Etimologia: probable reducció d’una forma derivada i dissimilada de colgar, acolgolar
    verb
  1. transitiu Disposar (el foc) de manera que, dificultant l’accés de l’aire, cremi amb ben poca intensitat, somortament, sense flama.
  2. pronominal Cremar, el foc, somortament, mig apagar-se per insuficiència d’aire.

■ acugular

verb transitiu Disposar el foc de manera que, dificultant l’accés de l’aire, cremi amb ben poca intensitat, somortament, sense flama pronominal Cremar, el foc, somortament, mig apagar-se per insuficiència d’aire
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acuindament

■ acuindament

masculí història del dret Acció d’acuindar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acuindar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acuindar</title>

Partició sil·làbica: a_cuin_dar
Etimologia: del ll. *accognitare ‘fer saber, declarar’, der. del ll. cognĭtus ‘conegut’
verb transitiu història del dret Negar l’obediència deguda (al senyor), trencar el vincle de vassallatge d’un pacte feudal.

■ acuindar

verb transitiu història del dret Negar l’obediència deguda al senyor, trencar el vincle de vassallatge d’un pacte feudal
Informació complementària