Es mostren 88940 resultats

■ censat
| censada

■ censat
| censada

adjectiu dret Que és objecte de pagament o prestació d’un cens
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ censatari
| censatària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">censatari</title>

Etimologia: de cens
  1. masculí i femení dret Persona que paga cànon o pensió o fa una prestació censual, en diners o en fruit.
  2. masculí i femení per extensió dret En les concessions emfitèutiques, estabiliari, titular del domini útil o tenidor de la cosa donada en emfiteusi a nua percepció.
  3. adjectiu ciències polítiques i història Relatiu al cens electoral o a la taxa d’imposició necessària per a ésser elector o elegible o per a exercir determinats drets polítics.

■ censatari
| censatària

masculí i femení dret Persona que paga cànon o pensió o fa una prestació censual, en diners o en fruit masculí i femení per extensió dret En les concessions emfitèutiques, estabiliari, titular del domini útil o tenidor de la cosa donada en emfiteusi a nua percepció adjectiu ciències polítiques i història Relatiu al cens electoral o a la taxa d’imposició necessària per a ésser elector o elegible o per a exercir determinats drets polítics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ censor
| censora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">censor</title>

Homòfon: sensor
Etimologia: del ll. censor, -ōris, íd. 1a font: 1653, DTo.
  1. masculí història A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o registre dels ciutadans i de llurs béns.
  2. masculí i femení
    1. En una comunitat, una societat, etc., persona que té l’encàrrec de vetllar per la conducta dels altres, l’observança dels estatuts, etc.
    2. censor de comptes dret mercantil Accionista nomenat per la junta general d’una societat anònima per tal de sotmetre al seu criteri l’aprovació de la documentació i la comptabilitat presentada pels administradors de la companyia.
    3. censor jurat de comptes dret mercantil Professional amb estudis mercantils especialitzats que es dedica a l’anàlisi i a la certificació de balanços, de comptes i d’altres documents comptables.
  3. masculí i femení Persona que té l’encàrrec de llegir els escrits a publicar o publicats per jutjar si en pot ésser permesa la publicació o la divulgació.

■ censor
| censora

masculí història A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o registre dels ciutadans i de llurs béns masculí i femení En una comunitat, una societat, etc, persona que té l’encàrrec de vetllar per la conducta dels altres, l’observança dels estatuts, etc censor de comptes dret mercantil Accionista nomenat per la junta general d’una societat anònima per tal de sotmetre al seu criteri l’aprovació de la documentació i la comptabilitat presentada pels administradors de la companyia censor jurat de comptes dret mercantil Professional amb estudis mercantils…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

censorat


<title type="display">censorat</title>

Etimologia: de censor
    masculí
  1. Modernament, càrrec o dignitat del censor o del revisor (en una acadèmia, un col·legi, o per encàrrec de l’estat, etc.).
  2. Temps que dura aquest càrrec o aquesta dignitat.

censorat

masculí Modernament, càrrec o dignitat del censor o del revisor en una acadèmia, un collegi, o per encàrrec de l’estat, etc Temps que dura aquest càrrec o aquesta dignitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ censual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">censual</title>

Partició sil·làbica: cen_su_al
Homòfon: sensual
Etimologia: del ll. td. censualis, íd.
    dret
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al cens.
  2. adjectiu Dit de tot allò que correspon a un cens emfitèutic.
  3. adjectiu A l’antiga Roma i als països romanitzats medievals, dit de tot allò que feia referència a un tribut.
  4. masculí plural A Roma, des dels temps de Dioclecià, registres on a manera de cadastre eren consignats els propietaris i la imposició que els afectava.

■ censual

dret adjectiu Relatiu o pertanyent al cens adjectiu Dit de tot allò que correspon a un cens emfitèutic adjectiu A l’antiga Roma i als països romanitzats medievals, dit de tot allò que feia referència a un tribut masculí plural A Roma, des dels temps de Dioclecià, registres on a manera de cadastre eren consignats els propietaris i la imposició que els afectava
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ censualista

■ censualista

masculí i femení dret Censalista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ censura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">censura</title>

Etimologia: del ll. censūra, íd. 1a font: 1560
    femení
  1. història Càrrec o dignitat de censor.
    1. Acció de reprendre els altres per llur conducta, per llurs obres.
    2. catolicisme Condemnació pública d’una doctrina per part de l’Església o d’un cos eclesiàstic.
    3. catolicisme Pena disciplinària imposada per l’Església.
  3. dret administratiu i dret canònic
    1. Examen d’una doctrina, un llibre, un escrit, etc., fet pel censor.
    2. Dictamen emès pel censor.
  4. psicologia Segons la psicoanàlisi freudiana, mecanisme de control de l’aparell psíquic que selecciona els desigs inconscients per tal d’impedir que alguns accedeixin a la consciència, si no és sota una forma que en dissimuli el contingut.
  5. censura de comptes dret mercantil Òrgan de la gestió dels administradors de les societats anònimes.
  6. moció de censura ciències polítiques Proposició presentada i votada en una assemblea legislativa amb l’objectiu de reprovar l’acció del govern i que, en cas d’ésser aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissió i la substitució per un d’alternatiu.

■ censura

femení història Càrrec o dignitat de censor Acció de reprendre els altres per llur conducta, per llurs obres catolicisme Condemnació pública d’una doctrina per part de l’Església o d’un cos eclesiàstic catolicisme Pena disciplinària imposada per l’Església dret administratiu i dret canònic Examen d’una doctrina, un llibre, un escrit, etc, fet pel censor Dictamen emès pel censor psicologia Segons la psicoanàlisi freudiana, mecanisme de control de l’aparell psíquic que selecciona els desigs inconscients per tal d’impedir que alguns accedeixin a la consciència, si no és sota una forma que en…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ censurable

■ censurable

adjectiu Digne de censura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ censurador
| censuradora

■ censurador
| censuradora

adjectiu i masculí i femení Que censura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ censurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">censurar</title>

Etimologia: de censura 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Examinar el censor (una doctrina, un escrit, un llibre, etc.) per emetre’n un judici i, en determinats casos, suprimir passatges considerats improcedents o prohibir-ne la difusió.
  2. Reprendre, blasmar (algú) per la seva conducta, per les seves obres.
  3. Reprovar, condemnar (alguna cosa).

■ censurar

verb transitiu Examinar el censor una doctrina, un escrit, un llibre, etc per emetre’n un judici i, en determinats casos, suprimir passatges considerats improcedents o prohibir-ne la difusió Reprendre, blasmar algú per la seva conducta, per les seves obres Reprovar, condemnar alguna cosa
Informació complementària
Traducció