Es mostren 88940 resultats

cer-

cer-

cera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cera</title>

Accessory
Etimologia: del ll. cēra, íd. 1a font: s. XIII
Body
    femení
    1. apicultura Substància secretada per les abelles obreres amb la qual construeixen les bresques. Cera verge. Cera groga. Cera blanca.
    2. cera de grum Forma usual en què és presentada la cera blanca com a resultat de les operacions de blanqueig.
    3. cera estampada Làmines de cera obtingudes per procediments mecànics que reprodueixen l’envà de separació de la bresca amb el començament de les parets de les cel·les i que hom introdueix al rusc per facilitar la construcció de la bresca.
    4. ésser com una cera Ésser dòcil, de bon manejar.
    5. ésser (o estar) groc com la cera Ésser (o estar) extraordinàriament pàl·lid.
    1. química orgànica Lípid simple, èster d’un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal (cera animal) i que hom obté de les plantes (cera vegetal) i del regne mineral (cera montana).
    2. cera de carnauba Cera vegetal obtinguda de les fulles del carandaí, formada per èsters insaturats d’àcids grassos de dotze àtoms de carboni.
    3. cera del Japó Matèria grassa que hom obté dels fruits d’algunes anacardiàcies.
    1. Conjunt de ciris, de torxes, etc., que cremen en una església, en una processó, etc.
    2. no hi ha més cera que la que crema figuradament Dit per significar que, d’una cosa, hom no té sinó allò que es veu.
    1. Nom d’algunes substàncies semblants a la cera.
    2. cera de les orelles Cerumen.
  1. cera perduda art Dit del procediment emprat en escultura per a reproduir imatges de bronze, en el qual la capa de cera del motlle és substituïda per bronze fos.

cera

cerambícids


<title type="display">cerambícids</title>

Body
    masculí entomologia
  1. plural Família de coleòpters integrada per individus de dimensions mitjanes i grans, de cos allargat i estret i amb un parell d’antenes molt llargues (per això reben també el nom de longicornis).
  2. singular Coleòpter de la família dels cerambícids.

cerambícids

cerami


<title type="display">cerami</title>

Body
masculí botànica Gènere d’algues de l’ordre de les ceramials (Ceramium sp), que formen tofes roges de filaments ramificats sobre roques i altres algues al rompent de les onades.

cerami

ceramials

ceramials

ceràmic
| ceràmica

ceràmic
| ceràmica

ceràmica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ceràmica</title>

Accessory
Etimologia: de ceràmic 1a font: 1888, DLab.
Body
    femení ceràmica
  1. Fabricació menestral o industrial d’objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
    1. Objecte d’argila cuita fet d’acord amb els procediments de la ceràmica. Una ceràmica exòtica.
    2. Conjunt de ceràmiques. Un jaciment de ceràmica àtica.
    3. ceràmica de bandes Ceràmica neolítica feta a mà, de formes simples, decorada amb línies incises de meandres i d’espirals que formen bandes.
    4. ceràmica de cordes Ceràmica prehistòrica caracteritzada per impressions de cordes al voltant del coll i del ventre dels vasos o bé per incisions profundes que imiten cordons.
  2. ceràmica de metall metal·lúrgia Cermet.

ceràmica

ceramista

ceramista

ceràmium

ceràmium

cerasina

cerasina

Traducció