Es mostren 88940 resultats

■ cianurat
| cianurada

■ cianurat
| cianurada

adjectiu química Dit de qualsevol sal o èster de l’àcid cianúric Dit del producte d’una cianuració
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cianúric
| cianúrica

■ cianúric
| cianúrica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent a l’àcid cianúric àcid cianúric Simtriazinatriol, trímer de l’àcid ciànic, de fórmula C 4 H 4 N 4 O 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciar</title>

Partició sil·làbica: ci_ar
Etimologia: d’origen incert, potser del ll. ischia, -orum ‘ossos de les anques’, o del gr. iskhía, -ō͂n, íd., per l’esforç d’aquesta part del cos en ciar 1a font: 1490, Tirant
verb intransitiu marina, marítim Remar endarrere, especialment en fer la ciavoga, o, en les embarcacions de propulsió mecànica, fer girar les hèlixs en sentit oposat al d’avançada.

■ ciar

verb intransitiu marina, marítim Remar endarrere, especialment en fer la ciavoga, o, en les embarcacions de propulsió mecànica, fer girar les hèlixs en sentit oposat al d’avançada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cíat


<title type="display">cíat</title>

Partició sil·làbica: cí_at
Etimologia: del grec
masculí arqueologia Tasseta grega de terrissa amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d’un altre recipient.

cíat

masculí arqueologia Tasseta grega de terrissa amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d’un altre recipient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ciateàcies


<title type="display">ciateàcies</title>

Partició sil·làbica: ci_a_te_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de filicals constituïda per falgueres generalment arborescents, frondoses, amb esporangis agrupats en sorus amb indusi esquamiforme.
  2. singular Planta de la família de les ciateàcies.

ciateàcies

femení botànica plural Família de filicals constituïda per falgueres generalment arborescents, frondoses, amb esporangis agrupats en sorus amb indusi esquamiforme singular Planta de la família de les ciateàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciati


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciati</title>

Partició sil·làbica: ci_a_ti
masculí botànica Inflorescència pròpia de les eufòrbies constituïda per una flor femenina central llargament pedunculada, per cinc flors masculines reduïdes a un sol estam i per un involucre ciatiforme.

■ ciati

masculí botànica Inflorescència pròpia de les eufòrbies constituïda per una flor femenina central llargament pedunculada, per cinc flors masculines reduïdes a un sol estam i per un involucre ciatiforme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciàtic
| ciàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ciàtic</title>

Partició sil·làbica: ci_à_tic
Etimologia: de cia1 1a font: c. 1400
  1. adjectiu anatomia
    1. Relatiu o pertanyent a la cia o isqui; isquiàtic. Nervi ciàtic. Dolor ciàtic.
    2. Relatiu o pertanyent a l’anca.
  2. femení patologia Síndrome neurològica que apareix a conseqüència del sofriment del nervi ciàtic.

■ ciàtic
| ciàtica

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a la cia o isqui isquiàtic Nervi ciàtic Dolor ciàtic Relatiu o pertanyent a l’anca femení patologia Síndrome neurològica que apareix a conseqüència del sofriment del nervi ciàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ciatiforme

ciatiforme

adjectiu botànica Dit d’un òrgan en forma de copa
Gran Diccionari de la llengua catalana

ciatozooide


<title type="display">ciatozooide</title>

Partició sil·làbica: ci_a_to_zo_oi_de
masculí zoologia Oozooide asexuat que es forma en els pirosòmids a partir de l’ou i que dona lloc, per gemmació, als ascidiozooides.

ciatozooide

masculí zoologia Oozooide asexuat que es forma en els pirosòmids a partir de l’ou i que dona lloc, per gemmació, als ascidiozooides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciavoga

■ ciavoga

femení marina, marítim Acció de ciavogar l’efecte
Traducció