Es mostren 88940 resultats

acusador
| acusadora

acusador
| acusadora

acusament

acusament

acusar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acusar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. accūsare, íd., der. de causa 1a font: s. XIII
Body
    verb
    1. transitiu Assenyalar com a culpable. Han acusat la portera d’haver robat els diners. Volen acusar-lo d’homicidi.
    2. pronominal S’acusa d’haver estat massa sever.
  1. transitiu Palesar, denunciar (alguna cosa), donar-ne indici. Aquests actes acusen la seva inexperiència. La teva cara acusa l’esgotament.
  2. transitiu Fer ressaltar. Un jersei que acusa les formes.
  3. transitiu dret processal Exercir una acció penal.
  4. transitiu jocs d’entreteniment En alguns jocs de cartes, declarar la possessió de determinades cartes.
  5. acusar recepció Declarar haver rebut una carta, una tramesa, etc. Acusar recepció d’una carta.

acusar

acusat
| acusada

acusat
| acusada

acusatiu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acusatiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_cu_sa_tiu
Etimologia: del ll. accusativus, -a, -um, íd.
Body
    masculí gramàtica
  1. Cas gramatical el concepte del qual té una íntima connexió amb les nocions de transitivitat i d’intransitivitat.
  2. complement acusatiu Complement directe.

acusatiu

acusatori
| acusatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acusatori</title>

Accessory
Etimologia: del ll. accusatorius, íd.
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’acusació, especialment en un procés penal.
  2. sistema acusatori dret processal Procediment per a perseguir i jutjar els delictes que exigeix acusació concreta per a jutjar una persona, publicitat en el procés, igualtat de drets i de deures entre l’acusació i la defensa, possible impugnació de la sentència, etc.

acusatori
| acusatòria

acuseta

acuseta

acústic
| acústica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acústic</title>

Accessory
Etimologia: del gr. akoustikós, íd., der. de akoúō ‘escoltar’ 1a font: 1839, DLab.
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al sentit o a l’òrgan de l’oïda, a la ciència dels sons. Nervi acústic. Impressions acústiques.
  2. femení
    1. física Part de la física relativa al so.
    2. fonètica, fonologia Part de la fonètica experimental que estudia les ones relacionades amb qualsevol fet lingüístic.
    3. Conjunt de qualitats d’un indret o d’un local pel que fa a la propagació del so. Tenir bona o mala acústica una sala.
  3. adjectiu música Dit d’un instrument musical no electrònic. Baix acústic.
  4. sala acústica Sala de bones condicions acústiques.

acústic
| acústica

acut-

acut-

acutangle

acutangle