Es mostren 88939 resultats

■ cicatritzant

■ cicatritzant

adjectiu Dit del medicament o la substància que estimula la cicatrització
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cicatritzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cicatritzar</title>

Etimologia: de cicatriu 1a font: s. XV, Cauliach
    verb
  1. transitiu
    1. Tancar (una ferida, etc.) deixant-hi una cicatriu. El iode cicatritza les ferides.
    2. figuradament El temps cicatritza totes les ferides.
    1. intransitiu Tancar-se una ferida, etc., esdevenint cicatriu. El trau ja ha cicatritzat.
    2. pronominal El trau ja s’ha cicatritzat.

■ cicatritzar

verb transitiu Tancar una ferida, etc deixant-hi una cicatriu El iode cicatritza les ferides figuradament El temps cicatritza totes les ferides intransitiu Tancar-se una ferida, etc, esdevenint cicatriu El trau ja ha cicatritzat pronominal El trau ja s’ha cicatritzat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cicatriu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cicatriu</title>

Partició sil·làbica: ci_ca_triu
Etimologia: del ll. cicatrix, -īcis, íd. 1a font: c. 1800
    femení
  1. patologia Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.
  2. botànica En una planta, senyal que deixa la caiguda d’una fulla, una bràctea, etc.

■ cicatriu

femení patologia Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits botànica En una planta, senyal que deixa la caiguda d’una fulla, una bràctea, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cícero


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cícero</title>

Etimologia: del nom de M. T. Cicero, per la designació del tipus d’impremta usat en la primera edició de les obres d’aquest escriptor, a Roma, el 1458, pres després com a unitat de mesura tipogràfica 1a font: 1803, DEst.
    masculí arts gràfiques
  1. Unitat emprada en tipografia, que equival a la sisena part de la polzada (4,52 mm).
  2. cícero pica Pica.

■ cícero

masculí arts gràfiques Unitat emprada en tipografia, que equival a la sisena part de la polzada 4,52 mm cícero pica Pica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cicerone


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cicerone</title>

Etimologia: de l’it. cicerone, del nom de M. T. Cicero, aplicat irònicament per la verbositat dels guies 1a font: 1868, DLCo.
masculí i femení Persona que mostra als forasters les antiguitats, curiositats, etc., d’una població, un edifici, etc.

■ cicerone

masculí i femení Persona que mostra als forasters les antiguitats, curiositats, etc, d’una població, un edifici, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciceronià
| ciceroniana

■ ciceronià
| ciceroniana

adjectiu Pertanyent a Ciceró Que s’assembla a Ciceró, en estil, en llatinitat, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cicindèlids


<title type="display">cicindèlids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família de coleòpters adèfags de talla petita o mitjana i de cap gros, amb els ulls prominents, les mandíbules armades i molt potents i les antenes filiformes.
  2. singular Coleòpter de la família dels cicindèlids.

cicindèlids

masculí entomologia plural Família de coleòpters adèfags de talla petita o mitjana i de cap gros, amb els ulls prominents, les mandíbules armades i molt potents i les antenes filiformes singular Coleòpter de la família dels cicindèlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

cicl-

cicl-

Forma prefixada del mot grec kýklos, -ou , que significa ‘cercle’ Ex ciclartrosi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ciclació

■ ciclació

femení química orgànica Ciclització
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cíclada

■ cíclada

femení indumentària cíclade
Traducció