Es mostren 88940 resultats

■ cimal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cimal</title>

Etimologia: de cim 1a font: 1827
    masculí
  1. Cim de muntanya.
  2. Part alta d’una panna (oposat a culassa).
  3. botànica
    1. Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que hom deixa a l’arbre tallant les altres.
    2. Conjunt de les branques més altes d’un arbre o un arbust.

■ cimal

masculí Cim de muntanya Part alta d’una panna oposat a culassa botànica Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que hom deixa a l’arbre tallant les altres Conjunt de les branques més altes d’un arbre o un arbust
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimalada

■ cimalada

femení Cimal Conjunt de cimals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimall

■ cimall

masculí botànica Part alta de la brancada o tanyada d’una planta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimallejar

■ cimallejar

verb intransitiu Ésser o formar el cimall d’una brancada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cimar</title>

Homòfon: simar
Etimologia: de cim 1a font: 1438
    verb transitiu
  1. Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d’un arbre).
  2. marina, marítim En les embarcacions d’aparell llatí, passar el car d’una banda a l’altra per la cara de proa del pal, en virar de bord, a fi que la vela quedi de la volta bona, sense anar contra el pal.

■ cimar

verb transitiu Fer créixer en alt més que en ample la capçada d’un arbre marina, marítim En les embarcacions d’aparell llatí, passar el car d’una banda a l’altra per la cara de proa del pal, en virar de bord, a fi que la vela quedi de la volta bona, sense anar contra el pal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cimatòtric
| cimatòtrica


<title type="display">cimatòtric</title>

Etimologia: del gr. kỹma, kýmatos ‘ondulació’ i thríx, trikhós ‘cabell’
adjectiu antropologia Dit dels cabells ondulats o més o menys arrissats.

cimatòtric
| cimatòtrica

adjectiu antropologia Dit dels cabells ondulats o més o menys arrissats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ címbal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">címbal</title>

Etimologia: del ll. cymbălum, i aquest, del gr. kýmbalon, íd. 1a font: 1905
    masculí música
  1. Cadascuna de les dues plaquetes circulars bombades, de fusta o de bronze, que hom bat l’una contra l’altra, que constitueixen un instrument arcaic.
  2. Joc agudíssim de mutació de l’orgue, format per dos, tres o quatre rengles de tubs petits el so més greu dels quals és dues octaves més agut que el so fonamental corresponent.
  3. plural Platerets.

■ címbal

masculí música Cadascuna de les dues plaquetes circulars bombades, de fusta o de bronze, que hom bat l’una contra l’altra, que constitueixen un instrument arcaic Joc agudíssim de mutació de l’orgue, format per dos, tres o quatre rengles de tubs petits el so més greu dels quals és dues octaves més agut que el so fonamental corresponent plural Platerets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimbaler
| cimbalera

■ cimbaler
| cimbalera

música masculí i femení Persona que toca els címbals masculí Instrument consistent en un mànec que sosté una mena de cupuleta, una mitja lluna o algun cercle on hi ha penjats cascavells i campanetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cimbalom


<title type="display">cimbalom</title>

masculí música Instrument de corda de la família de les cítares en el qual el so és produït per la percussió de les cordes per mitjà de dues baquetes lleugerament corbades i recobertes a l’extrem de dos materials amortidors diferents, de cuir o roba, per tal d’aconseguir dues tonalitats en la mateixa nota.

cimbalom

masculí música Instrument de corda de la família de les cítares en el qual el so és produït per la percussió de les cordes per mitjà de dues baquetes lleugerament corbades i recobertes a l’extrem de dos materials amortidors diferents, de cuir o roba, per tal d’aconseguir dues tonalitats en la mateixa nota
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cimbell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cimbell</title>

Etimologia: d’un ll. vg. *cymbĕllum, mena de dimin. de cymbălum ‘címbal’, perquè a l’inici el reclam devia ser una campaneta 1a font: 1333
    masculí
  1. Ocell o altra cosa que hom posa al cim d’un pal i que, fent-lo moure, serveix per a atreure els ocells.
  2. En la pesca esportiva, qualsevol estri de fabricació artificial que serveix per a atreure el peix.
  3. figuradament Allò que hom fa servir d’incentiu, per a atreure.

■ cimbell

masculí Ocell o altra cosa que hom posa al cim d’un pal i que, fent-lo moure, serveix per a atreure els ocells En la pesca esportiva, qualsevol estri de fabricació artificial que serveix per a atreure el peix figuradament Allò que hom fa servir d’incentiu, per a atreure
Informació complementària
Traducció