Es mostren 88939 resultats

■ cinocefàlia

■ cinocefàlia

femení patologia Malformació congènita en què el cap s’assembla al d’un gos
Gran Diccionari de la llengua catalana

cinocefàlids

cinocefàlids

masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels dermòpters, que inclou els galeopitecs singular Mamífer de la família dels cinocefàlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinoglossa

■ cinoglossa

femení botànica Llengua de ca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinomorf
| cinomorfa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cinomorf</title>

Etimologia: de cino- i -morf
  1. adjectiu Que s’assembla a un gos.
  2. masculí zoologia
    1. plural Grup de primats que comprèn simis catarrins de dimensions grans i de constitució robusta, amb el musell allargat (que recorda el dels gossos) i callositats isquiàtiques de colors vius.
    2. singular Primat del grup dels cinomorfs.

■ cinomorf
| cinomorfa

adjectiu Que s’assembla a un gos masculí zoologia plural Grup de primats que comprèn simis catarrins de dimensions grans i de constitució robusta, amb el musell allargat que recorda el dels gossos i callositats isquiàtiques de colors vius singular Primat del grup dels cinomorfs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinomoriàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cinomoriàcies</title>

Partició sil·làbica: ci_no_mo_ri_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de santalals integrada per plantes herbàcies paràsites mancades de clorofil·la, de fulles simples esquamiformes, flors petites reunides en una inflorescència terminal claviforme i fruit en aqueni.
  2. singular Planta de la família de les cinomoriàcies.

■ cinomoriàcies

femení botànica plural Família de santalals integrada per plantes herbàcies paràsites mancades de clorofilla, de fulles simples esquamiformes, flors petites reunides en una inflorescència terminal claviforme i fruit en aqueni singular Planta de la família de les cinomoriàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinorrincs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cinorrincs</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia cinorincs]
    masculí zoologia
  1. plural Grup d’animals tripoblàstics acelomats vermiformes, de petites dimensions, amb el dors bombat i la part ventral plana.
  2. singular Animal del grup dels cinorrincs.

■ cinorrincs

masculí zoologia plural Grup d’animals tripoblàstics acelomats vermiformes, de petites dimensions, amb el dors bombat i la part ventral plana singular Animal del grup dels cinorrincs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinorròdon

■ cinorròdon

masculí botànica Fruit múltiple dels rosers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ Cinquagesma

■ Cinquagesma

femení cristianisme Pentecosta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinquanta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cinquanta</title>

Etimologia: del ll. vg. cīnquanta, contracció del ll. cl. quīnquagĭnta, íd. (cf. quaranta) 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Cinc vegades deu, quaranta-nou més un. Un senyor de cinquanta anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa cinquanta; cinquantè. El plec cinquanta.
  3. masculí El nombre cinquanta, 50. Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són: cinquanta-un, cinquanta-una, 51; cinquanta-dos, cinquanta-dues, 52; cinquanta-tres, 53; cinquanta-quatre, 54; cinquanta-cinc, 55; cinquanta-sis, 56; cinquanta-set, 57; cinquanta-vuit, 58; cinquanta-nou, 59. Els mateixos usats com a substantius són: cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres, etc.
  4. masculí i femení Les cinquanta últimes.
  5. el cinquanta per cent Per cada cent, cinquanta, la meitat.

■ cinquanta

adjectiu Cinc vegades deu, quaranta-nou més un Un senyor de cinquanta anys adjectiu i masculí i femení Que fa cinquanta cinquantè El plec cinquanta masculí El nombre cinquanta, 50 Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són cinquanta-un, cinquanta-una , 51 cinquanta-dos, cinquanta-dues , 52 cinquanta-tres , 53 cinquanta-quatre , 54 cinquanta-cinc , 55 cinquanta-sis , 56 cinquanta-set , 57 cinquanta-vuit , 58 cinquanta-nou , 59 Els mateixos usats com a substantius són cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres , etc masculí i femení Les cinquanta últimes el cinquanta per…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinquantè
| cinquantena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cinquantè</title>

Etimologia: de cinquanta 1a font: 1415
    1. adjectiu i masculí i femení Que, en una sèrie, en té quaranta-nou davant seu, el que fa cinquanta.
    2. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cinquanta parts iguals. N’ha arribat una cinquantena part.
  2. masculí Un cinquantè, 1/50.
  3. femení Nombre, només aproximatiu, de cinquanta. A la classe hi ha una cinquantena d’alumnes.
  4. femení
    1. Cinquanta anys.
    2. haver tombat la cinquantena Tenir complerts cinquanta anys.
  5. femení història militar En les antigues milícies catalanes anteriors a la Nova Planta, unitat organitzada en desenes comandada per un cinquantener.

■ cinquantè
| cinquantena

adjectiu i masculí i femení Que, en una sèrie, en té quaranta-nou davant seu, el que fa cinquanta adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cinquanta parts iguals N’ha arribat una cinquantena part masculí Un cinquantè , 1/50 femení Nombre, només aproximatiu, de cinquanta A la classe hi ha una cinquantena d’alumnes femení Cinquanta anys haver tombat la cinquantena Tenir complerts cinquanta anys femení història militar En les antigues milícies catalanes anteriors a la Nova Planta, unitat organitzada en desenes comandada per un cinquantener
Informació complementària
Traducció