Es mostren 88939 resultats

■ cintar

■ cintar

verb transitiu Guarnir amb cinta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cintat
| cintada


<title type="display">cintat</title>

Etimologia: de cintar
adjectiu heràldica Escut el camper del qual és cobert de cintes alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit.

cintat
| cintada

adjectiu heràldica Escut el camper del qual és cobert de cintes alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinter
| cintera

■ cinter
| cintera

masculí i femení Persona que fabrica cintes o en ven masculí història Menestral que fabricava cints o cinyells de pell i corretges corretger masculí antigament Cinturó, cinyell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cinteria

■ cinteria

femení Lloc on hom fabrica cintes o en ven Conjunt de cintes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cintiforme

■ cintiforme

adjectiu Que té la forma d’una cinta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

cintil·lació

cintil·lació

femení física atòmica Escintillació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cintó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cintó</title>

Homòfon: sintó
Etimologia: dimin. de l’ant. cint ‘cinyell’ 1a font: 1585
    masculí
  1. Cinturó, cinyell.
  2. marina, marítim Tira de fusta que envolta els costats d’una embarcació per damunt del folre exterior, emprada especialment en remolcadors i altres embarcacions auxiliars per a protegir el buc en llurs freqüents atracades.

■ cintó

masculí Cinturó, cinyell marina, marítim Tira de fusta que envolta els costats d’una embarcació per damunt del folre exterior, emprada especialment en remolcadors i altres embarcacions auxiliars per a protegir el buc en llurs freqüents atracades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cintra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cintra</title>

Etimologia: del fr. cintre, íd., der. de cintrer ‘disposar en forma de volta’, probablement d’un ll. vg. cincturare, der. de cinctura ‘acció de cenyir’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení construcció
  1. Curvatura còncava d’una volta.
  2. Bastida de fusta o d’un altre material, de curvatura adequada, disposada per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d’un arc fins després de col·locada la clau.

■ cintra

femení construcció Curvatura còncava d’una volta Bastida de fusta o d’un altre material, de curvatura adequada, disposada per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d’un arc fins després de collocada la clau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cintrar

■ cintrar

verb transitiu Disposar formant cintra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cintrat
| cintrada

■ cintrat
| cintrada

adjectiu heràldica Dit del món en què l’esmalt dels cercles que l’envolten és diferent
Traducció