Es mostren 88939 resultats

■ circulant

■ circulant

adjectiu Que circula, que és en circulació El capital circulant La població circulant masculí Conjunt de moneda que circula en un país
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circular1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">circular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. circulāris, -e, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al cercle.
  2. adjectiu Que té la forma d’un cercle. Una plaça circular. Funcions circulars.
  3. adjectiu Que constitueix un cercle viciós. Definicions circulars.
  4. femení
    1. Carta o lletra que és adreçada a diferents persones amb una mateixa redacció.
    2. dret administratiu Disposició administrativa dictada per subsecretaris i directors generals o altres òrgans superiors de l’administració sobre l’organització interna i el funcionament dels serveis que en depenen.



    5. Vegeu també:
    circular2

■ circular1

adjectiu Relatiu o pertanyent al cercle adjectiu Que té la forma d’un cercle Una plaça circular Funcions circulars adjectiu Que constitueix un cercle viciós Definicions circulars femení Carta o lletra que és adreçada a diferents persones amb una mateixa redacció dret administratiu Disposició administrativa dictada per subsecretaris i directors generals o altres òrgans superiors de l’administració sobre l’organització interna i el funcionament dels serveis que en depenen Vegeu també circular 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circular2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">circular</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. circulāre, íd.
    verb intransitiu
  1. Moure’s talment una cosa, que torna al seu punt de partida. La sang circula per les artèries i les venes.
  2. per analogia La saba circula per les plantes.
  3. per extensió
    1. Anar i venir en tots sentits. La gent, els cotxes, els autobusos, circulen pels carrers, per les places.
    2. Passar, una cosa, d’unes mans a unes altres. Aquest pamflet ha circulat molt.
  4. figuradament Córrer, una notícia, un rumor, etc., d’unes persones a unes altres. Circulen rumors que se n’ha anat a l’estranger.



    5. Vegeu també:
    circular1

■ circular2

verb intransitiu Moure’s talment una cosa, que torna al seu punt de partida La sang circula per les artèries i les venes per analogia La saba circula per les plantes per extensió Anar i venir en tots sentits La gent, els cotxes, els autobusos, circulen pels carrers, per les places Passar, una cosa, d’unes mans a unes altres Aquest pamflet ha circulat molt figuradament Córrer, una notícia, un rumor, etc, d’unes persones a unes altres Circulen rumors que se n’ha anat a l’estranger Vegeu també circular 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circularitat

■ circularitat

femení Qualitat d’un raonament, d’una definició, circular Els diccionaris han d’evitar la circularitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circularment

■ circularment

adverbi D’una manera circular, en cercle Moure’s circularment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circulatori
| circulatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">circulatori</title>

Etimologia: del b. ll. circulatorius, -a, -um, creat per influx del sentit del verb circulare; pròpiament es referia a circulator ‘xarlatà’ i significava ‘propi d’un xarlatà’
    adjectiu anatomia i fisiologia
  1. Relatiu o pertanyent a la circulació, especialment de la sang.
  2. aparell circulatori Conjunt de conductes o de vasos, d’òrgans impel·lents, etc., pels quals circula la sang.

■ circulatori
| circulatòria

adjectiu anatomia i fisiologia Relatiu o pertanyent a la circulació, especialment de la sang aparell circulatori Conjunt de conductes o de vasos, d’òrgans impellents, etc, pels quals circula la sang
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circum-

■ circum-

Prefix, del llatí circum , que significa ‘al voltant’ Ex circumloqui, circumnavegació
Gran Diccionari de la llengua catalana

circumboreal


<title type="display">circumboreal</title>

Partició sil·làbica: cir_cum_bo_re_al
Etimologia: de circum- i boreal
    adjectiu biogeografia
  1. Relatiu o pertanyent a la província circumboreal.
  2. província circumboreal Província biogeogràfica de la regió boreoalpina, al nord de les regions eurosiberianes, nord-americana occidental i nord-americana oriental, entre la província àrtica, al nord, i el límit meridional de la taigà, al sud.

circumboreal

adjectiu biogeografia Relatiu o pertanyent a la província circumboreal província circumboreal Província biogeogràfica de la regió boreoalpina, al nord de les regions eurosiberianes, nord-americana occidental i nord-americana oriental, entre la província àrtica, al nord, i el límit meridional de la taigà, al sud
Gran Diccionari de la llengua catalana

circumcel·lió
| circumcel·liona


<title type="display">circumcel·lió</title>

Partició sil·làbica: cir_cum_cel_li_ó
adjectiu i masculí i femení història i religió Dit de l’individu pertanyent a un moviment de caire social i polític, format al nord d’Àfrica per grups de camperols oprimits, els quals excitaren, durant els segles IV i V dC, la resistència contra el poder romà i l’Església Catòlica.

circumcel·lió
| circumcel·liona

adjectiu i masculí i femení història i religió Dit de l’individu pertanyent a un moviment de caire social i polític, format al nord d’Àfrica per grups de camperols oprimits, els quals excitaren, durant els segles IV i V dC, la resistència contra el poder romà i l’Església Catòlica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumcentre

■ circumcentre

masculí matemàtiques i geometria Centre de la circumferència circumscrita a un triangle que passa pels tres vèrtexs d’aquest