Es mostren 88939 resultats

■ circumloqui

■ circumloqui

masculí Expressió, per mitjà de moltes paraules, d’allò que podria ésser dit amb una o amb molt poques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

circummediterrani
| circummediterrània

circummediterrani
| circummediterrània

adjectiu biogeografia Propi de les terres que envolten la mar Mediterrània
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumnavegació

■ circumnavegació

femení Acció de circumnavegar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumnavegar

■ circumnavegar

verb transitiu Navegar al voltant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

circumnutació

circumnutació

femení fisiologia vegetal Moviment giratori de l’àpex lleugerament inclinat de moltes plantes de creixement lent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumpolar

■ circumpolar

adjectiu Situat als volts d’un pol terrestre o celeste Constellació circumpolar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumscripció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">circumscripció</title>

Partició sil·làbica: cir_cums_crip_ci_ó
Etimologia: del ll. circumscriptio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de circumscriure;
    2. l’efecte.
  2. ciències polítiques
    1. geografia administrativa Divisió administrativa, electoral, militar o eclesiàstica d’un territori.
    2. Demarcació territorial d’una organització política.

■ circumscripció

femení Acció de circumscriure l’efecte ciències polítiques geografia administrativa Divisió administrativa, electoral, militar o eclesiàstica d’un territori Demarcació territorial d’una organització política
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

circumscrit
| circumscrita

circumscrit
| circumscrita

adjectiu Que ha estat objecte d’una circumscripció geometria Dit de la figura que hom ha circumscrit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumscriure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">circumscriure</title>

Partició sil·làbica: cir_cums_criu_re
Etimologia: del ll. circumscrībĕre ‘encerclar, restringir’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
    1. transitiu Reduir a certs límits o termes (alguna cosa). Els juraments circumscriuen el poder dels governants.
    2. pronominal Circumscriure’s al reglament.
  2. transitiu matemàtiques i geometria Traçar una figura que n’envolti una altra amb la qual tingui el major nombre de punts comuns possible.

■ circumscriure

verb transitiu Reduir a certs límits o termes alguna cosa Els juraments circumscriuen el poder dels governants pronominal Circumscriure’s al reglament transitiu matemàtiques i geometria Traçar una figura que n’envolti una altra amb la qual tingui el major nombre de punts comuns possible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumspecció

■ circumspecció

femení Qualitat de circumspecte
Informació complementària
Traducció