Es mostren 88939 resultats

■ circumspectament

■ circumspectament

adverbi Amb circumspecció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumspecte
| circumspecta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">circumspecte</title>

Etimologia: del ll. circumspectus, -a, -um, íd., participi de circumspicĕre ‘mirar al voltant’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que va molt amb compte amb el que diu, amb el que fa.
  2. per extensió Propi d’una persona circumspecta. Una mirada circumspecta. Un to circumspecte.

■ circumspecte
| circumspecta

adjectiu Que va molt amb compte amb el que diu, amb el que fa per extensió Propi d’una persona circumspecta Una mirada circumspecta Un to circumspecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumstància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">circumstància</title>

Partició sil·làbica: cir_cums_tàn_ci_a
Etimologia: del ll. circumstantia, íd., der. de circumstare ‘ser al voltant’ 1a font: s. XIII, Arnau
    femení
  1. Cadascuna de les condicions (de temps, de lloc, de manera, etc.) en què un esdeveniment té lloc.
  2. Fet secundari que acompanya un esdeveniment principal.
  3. dret penal Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.

■ circumstància

femení Cadascuna de les condicions de temps, de lloc, de manera, etc en què un esdeveniment té lloc Fet secundari que acompanya un esdeveniment principal dret penal Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anulla o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumstanciadament

■ circumstanciadament

adverbi Tenint en compte totes les circumstàncies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumstancial

■ circumstancial

adjectiu Que constitueix una circumstància, que depèn d’una circumstància incidental Complement circumstancial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumstancialitat

■ circumstancialitat

femení Qualitat de circumstancial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumstancialment

■ circumstancialment

adverbi D’una manera circumstancial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumstanciar

■ circumstanciar

verb transitiu Dir totes les circumstàncies d’un fet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ circumstant

■ circumstant

adjectiu i masculí i femení Dit de qui és present, de qui presencia un fet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

circumtropical

circumtropical

adjectiu biogeografia Dit dels tàxons l’àrea dels quals s’estén per les àrees tropicals de tots els continents, sense limitar-se a un regne biogeogràfic determinat