Es mostren 88939 resultats

■ civil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">civil</title>

Etimologia: del ll. civīlis ‘propi del ciutadà o la ciutadania’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als ciutadans. Vida civil.
    2. Relatiu o pertanyent al conjunt de tots els ciutadans, a llur organització, a llurs afers interiors. La societat civil. Institucions civils.
    3. Relatiu o pertanyent als ciutadans en llurs relacions amb llurs conciutadans.
  2. adjectiu especialment
    1. Relatiu o pertanyent a la generalitat dels ciutadans (per oposició a militar o eclesiàstic). Les autoritats civils i militars. Les professions civils.
    2. Dit de les disposicions emanades de les autoritats laiques (en oposició a les procedents de l’Església, a les militars o a les mercantils).
    3. dret Relatiu o pertanyent al dret civil i a la jurisdicció civil.
    4. causa civil dret processal Per oposició a causa criminal, procés judicial en què es debaten interessos sense relació amb la legislació penal.
  3. masculí i femení Membre del cos de la guàrdia civil.
  4. adjectiu Que té les maneres d’un ciutadà, les acostumades entre les persones que viuen en societat.

■ civil

adjectiu Relatiu o pertanyent als ciutadans Vida civil Relatiu o pertanyent al conjunt de tots els ciutadans, a llur organització, a llurs afers interiors La societat civil Institucions civils Relatiu o pertanyent als ciutadans en llurs relacions amb llurs conciutadans adjectiu especialment Relatiu o pertanyent a la generalitat dels ciutadans per oposició a militar o eclesiàstic Les autoritats civils i militars Les professions civils Dit de les disposicions emanades de les autoritats laiques en oposició a les procedents de l’Església, a les militars o a les mercantils dret Relatiu o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ civilista

■ civilista

masculí i femení Jurista especialitzat en dret civil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ civilitat

■ civilitat

femení Qualitat de civil, de qui té les bones maneres acostumades entre persones que viuen en societat Comportament propi d’un bon ciutadà, demostració d’urbanitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ civilitzable

■ civilitzable

adjectiu Susceptible d’ésser civilitzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ civilització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">civilització</title>

Partició sil·làbica: ci_vi_lit_za_ci_ó
Etimologia: de civilitzar 1a font: 1839, DLab.
    femení antropologia cultural
    1. Acció de civilitzar;
    2. l’efecte.
  2. Estat d’un poble civilitzat. La civilització romana.
  3. Avenç de la humanitat en l’ordre intel·lectual, social, moral, etc.

■ civilització

femení antropologia cultural Acció de civilitzar l’efecte Estat d’un poble civilitzat La civilització romana Avenç de la humanitat en l’ordre intellectual, social, moral, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ civilitzador
| civilitzadora

■ civilitzador
| civilitzadora

adjectiu i masculí i femení Que civilitza L’obra civilitzadora dels colonitzadors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ civilitzar

■ civilitzar

verb transitiu Treure de l’estat salvatge, fer passar a un estat més avançat de cultura intellectual, social, moral, etc Civilitzar un poble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ civilment

■ civilment

adverbi En matèria civil, d’acord amb el dret civil Hi és obligat civilment Casar-se civilment Amb civilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ civisme

■ civisme

masculí Zel pels interessos i per les institucions de la pàtria civilitat 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Cl

Cl

símbol química clor