Es mostren 88939 resultats

cobertorat
| cobertorada

cobertorat
| cobertorada

cobertura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cobertura</title>

Accessory
Etimologia: de cobert
Body
    femení
    1. Acció de cobrir o de cobrir-se;
    2. l’efecte.
  1. economia
    1. Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.
    2. Proporció que hom estableix en els bancs entre les reserves immediatament disponibles i els dipòsits.
    3. Obertura d’una posició a futurs, oposada a la que hom té en el producte físic.
  2. història
    1. Privilegi de restar amb el cap cobert davant el rei.
    2. Acte o cerimònia de cobrir-se per primera vegada un gran d’Espanya davant el rei.
  3. pastisseria Bany d’almívar, xocolata, etc., amb què hom cobreix un pastís.
  4. periodisme Fet de cobrir la informació d’un esdeveniment. La cobertura de la manifestació era assegurada per un equip de periodistes.
  5. tàctica Disposicions tàctiques i estratègiques, dotades d’una certa capacitat de resistència, adoptades en temps de pau per a garantir la inviolabilitat de les fronteres aèries, terrestres i marítimes, de manera que hi hagi temps per a la mobilització, la concentració i el desplegament de les forces pròpies, per a defensar-les, en cas d’atac enemic.
  6. telecomunicacions Capacitat que té un receptor de captar senyals radioelèctrics en una zona geogràfica dotada de la infraestructura necessària per a aquest fi. Estar, un telèfon mòbil, fora de cobertura.

cobertura

cobítids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cobítids</title>

Body
    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos teleostis de l’ordre dels cipriniformes, que inclou peixos de cos allargat i lleugerament comprimit, amb tres o quatre parells de barbes, propis d’Euràsia i d’Àfrica, com els llopets de riu.
  2. singular Peix de la família dels cobítids.

cobítids

cobla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cobla</title>

Accessory
Homòfon: coble
Etimologia: del ll. cōpŭla ‘lligam, unió’ 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. literatura Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.
  2. música Conjunt instrumental popular català en el qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.
  3. cinegètica
    1. Reclam cinegètic consistent en un conjunt d’ocells ensinistrats per a atreure la caça.
    2. Conjunt dels gossos emprats per a la caça.

cobla

coblaire

coblaire

coble


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coble</title>

Accessory
Homòfon: cobla
Etimologia: de cobla 1a font: 1427
Body
    masculí
  1. Lligam de corretja, de corda o de cadena amb què és conduït un animal (cavall, gos, etc.) que hom fa caminar al costat seu.
  2. Corda, corretja, que uneix dos animals perquè vagin en reguitzell.
  3. per extensió Parella o conjunt d’animals units per a una finalitat comuna. Un coble de bous. Un coble de gossos de caça.

coble

Informació complementària

cobleig

cobleig

coblejador
| coblejadora

coblejador
| coblejadora

coblejar

coblejar

coblencià
| coblenciana


<title type="display">coblencià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: co_blen_ci_à
Body
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al coblencià.
  2. masculí Estatge del devonià inferior situat sota l’eiffelià i sobre el gedinnià.

coblencià
| coblenciana