Es mostren 88939 resultats

■ cobrir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cobrir</title>

Etimologia: del ll. cooperīre, íd., der. de operīre ‘tapar’ 1a font: s. XIII
    verb [p p cobert -a]
    1. transitiu Guarnir, protegir (alguna cosa) per mitjà d’una cosa aplicada, posada, al damunt, per sobre. Cobreix els mobles perquè no s’empolsin.
    2. transitiu construcció Posar la teulada, el sostre (a una casa).
    3. transitiu arts gràfiques En enquadernació, enganxar la coberta en el llom del cos d’un llibre.
    4. cobrir-se el cap (o simplement cobrir-se) Protegir el cap, abrigar-lo, amb alguna lligadura.
  2. transitiu
    1. Una cosa, guarnir-ne o protegir-ne (una altra) estant aplicada o posada al seu damunt. Un mocador li cobria les espatlles.
    2. especialment Posar-se el mascle damunt (la femella) per acoblar-s’hi. Busquem un gos d’atura mascle que cobreixi la Lluna.
    1. transitiu Estendre un gruix d’alguna cosa sobre la superfície (d’una altra), d’una manera contínua o a claps. Cobrir l’entrada de serradures.
    2. transitiu figuradament Cobrir algú de besos, de carícies, d’elogis.
    3. pronominal Perdre una peça de metall la lluentor per l’acció química de l’atmosfera; rovellar-se.
    4. transitiu gastronomia Arrebossar.
    5. cobrir la taula per analogia Omplir la taula de menges.
    6. cobrir-se de glòria figuradament Omplir-se (algú) de glòria.
    7. cobrir-se de glòria figuradament i irònicament Quedar, algú, molt malament, desprestigiar-se.
    8. cobrir-se de joies per analogia Adornar-se amb moltes joies.
    9. cobrir-se de merda figuradament i vulgarment Quedar, algú, molt malament, cobrir-se de glòria.
    10. cobrir-se de verdor per analogia Revestir-se la terra, el camp, etc., d’herba, de verd.
  4. transitiu
    1. Estar estesa una cosa sobre la superfície (d’una altra) d’una manera contínua o a claps. La neu cobreix el cim del Canigó.
    2. per analogia Un bosc cobert de pins. La gent cobria l’esplanada.
    3. per analogia Tenir en compte, atendre. La llei ha esdevingut insuficient per a cobrir les necessitats d’avui.
    4. per analogia Ocupar, proveir. Cobrir una vacant.
    5. per analogia periodisme Donar informació completa i directa d’un esdeveniment. Cobrir la informació.
    6. per analogia telecomunicacions Arribar un emissor a tots els receptors d’una àrea determinada.
  5. transitiu per extensió
    1. Els ingressos, compensar, igualar, les despeses. Les entrades no cobriran les despeses.
    2. Igualar per les aportacions la quantitat prefixada d’una subscripció, un emprèstit, etc.
  6. transitiu
    1. Protegir, defensar (algú o alguna cosa) amb alguna cosa que hom posa per sobre, davant o endavant. Va cobrir el nen amb el cos. Cobrir-se del sol amb una ombrel·la.
    2. figuradament Donar una garantia a un banquer.
    3. figuradament Garantir contra un dany o perjudici. Aquesta assegurança cobreix tots els riscos.
    4. jocs d’entreteniment En els escacs, interposar una peça entre la que hom vol defensar i la que l’amenaça. Cobrir la reina amb l’alfil.
    5. tàctica Defensar o protegir una posició, una plaça, un vaixell, un flanc o una rereguarda mitjançant tropes o obstacles naturals. La cavalleria cobrí la retirada.
  7. transitiu
    1. Amagar (algú o alguna cosa) amb alguna cosa que hom posa per sobre, al davant. Cobrir-se la cara amb les mans.
    2. figuradament La nit cobria els seus designis.
    3. figuradament Dissimular, amagar, especialment un sentiment. No pot cobrir l’alegria que té.
    1. transitiu Amagar (algú o alguna cosa) estant per sobre, per davant. Un vel li cobria el rostre.
    2. pronominal per analogia Ennuvolar-se. Feia un dia bo, però a la fi s’ha cobert.
  9. transitiu esports En els esports d’equip o de conjunt, controlar l’adversari dins una zona determinada del camp de joc.
  10. pronominal història Prendre oficialment, un gran d’Espanya, la possessió de la grandesa mitjançant la cobertura davant el rei.
  11. pronominal tàctica Alinear-se els soldats en filera, en la distància previnguda de pit a esquena, sobre la perpendicular a la línia de front.

■ cobrir

verb p p cobert -a transitiu Guarnir, protegir alguna cosa per mitjà d’una cosa aplicada, posada, al damunt, per sobre Cobreix els mobles perquè no s’empolsin transitiu construcció Posar la teulada, el sostre a una casa transitiu arts gràfiques En enquadernació, enganxar la coberta en el llom del cos d’un llibre cobrir-se el cap o simplement cobrir-se Protegir el cap, abrigar-lo, amb alguna lligadura transitiu Una cosa, guarnir-ne o protegir-ne una altra estant aplicada o posada al seu damunt Un mocador li cobria les espatlles especialment Posar-se el mascle damunt la femella per acoblar-s…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cobro

■ cobro

masculí dialectal Aixopluc Donar cobro Estar a cobro Lloc on se salva, es guarda o s’assegura una cosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coc1

■ coc1

masculí Cuiner Vegeu també coc 2 coc 3 coc 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coc2

■ coc2

masculí química industrial Carbó de coc Vegeu també coc 1 coc 3 coc 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coc3

■ coc3

masculí microbiologia Bacteri de forma aproximadament esfèrica botànica Cadascun dels carpels d’un fruit sincàrpic, monosperms, generalment secs i que se separen en la maturitat Vegeu també coc 1 coc 2 coc 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coc4

■ coc4

masculí gastronomia Nom de diferents menes de coques freqüents a la Cerdanya, l’Urgell, el Camp de Tarragona, el Priorat, el Baix Ebre, els Ports i el Maestrat A Mallorca, mena de bescuit A Menorca, llonguet Vegeu també coc 1 coc 2 coc 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coça</title>

Homòfon: cossa
Etimologia: potser d’un ll. vg. *cŭlce, variant del ll. calx, calcis ‘taló’, per degradació vocàlica, que hauria pogut donar co(l)ç, pl. coces, d’on s’hauria extret el sing. analògic coça 1a font: s. XV
    femení
  1. Guitza.
  2. plural dansa Contrapàs.

■ coça

femení Guitza plural dansa Contrapàs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen expressiu infantil, amb paral·lels en altres llengües 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. gastronomia Massa de farina i de diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
    2. coca de (o amb) recapte (o coca enramada) gastronomia Coca que hom fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc.
    3. fer-se (o estar fet) una coca figuradament Aixafar-se o estar aixafada, deformada, completament (alguna cosa).
    4. fet una coca figuradament Aixafat, desfet, aclaparat, molt cansat. Deixar, trobar, estar, fet una coca.
  2. marina, marítim Deformació que pren un cable com a conseqüència d’haver estat enrotllat.
  3. marina de guerra Nom donat al galó superior dels usats pel cos general d’algunes armades.



    4. Vegeu també:
    coca2
    coca3

■ coca1

femení gastronomia Massa de farina i de diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn coca de o amb recapte o coca enramada gastronomia Coca que hom fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de botifarra, cansalada, ceba, pebrot, etc fer-se o estar fet una coca figuradament Aixafar-se o estar aixafada, deformada, completament alguna cosa fet una coca figuradament Aixafat, desfet, aclaparat, molt cansat Deixar, trobar, estar, fet una coca marina, marítim Deformació que pren un cable com a conseqüència d’haver estat enrotllat marina de guerra Nom donat al…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coca2

■ coca2

femení marina, marítim Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes Vegeu també coca 1 coca 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coca3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coca</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del cast. coca, del quítxua (o aimara) kuka, mena d’arbust del Perú 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. botànica Arbust de la família de les eritroxilàcies (Erythroxylum coca), de fulles el·líptiques, que contenen la cocaïna, de flors groguenques i de fruits drupacis.
  2. col·loquialment Cocaïna.
  3. alcaloides de la coca bioquímica i farmàcia, indústria farmacèutica Grup d’alcaloides que hom extreu de les fulles de la coca, el més conegut dels quals és la cocaïna.



    4. Vegeu també:
    coca1
    coca2

■ coca3

femení botànica Arbust de la família de les eritroxilàcies Erythroxylum coca , de fulles ellíptiques, que contenen la cocaïna, de flors groguenques i de fruits drupacis colloquialment Cocaïna alcaloides de la coca bioquímica i farmàcia, indústria farmacèutica Grup d’alcaloides que hom extreu de les fulles de la coca, el més conegut dels quals és la cocaïna Vegeu també coca 1 coca 2
Traducció