Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ coer

| coera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coer</title>

Partició sil·làbica: co_er

masculí i femení dialectal Cuer.
masculí dialectal Cuera.
masculí ornitologia Ànec marcenc.

■ coer

| coera

masculí i femení dialectal Cuer masculí dialectal Cuera masculí ornitologia Ànec marcenc

■ coercibilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coercibilitat</title>

Partició sil·làbica: co_er_ci_bi_li_tat
Etimologia: de coercible

femení

Qualitat de coercible.
dret Atribut de la norma jurídica que atorga als òrgans jurisdiccionals de l’estat la possibilitat d’imposar-ne l’observança coactivament en el cas que aquella sigui desconeguda, o d’establir-ne la sanció corresponent en el cas que hagi estat violada.

■ coercibilitat

femení Qualitat de coercible dret Atribut de la norma jurídica que atorga als òrgans jurisdiccionals de l’estat la possibilitat d’imposar-ne l’observança coactivament en el cas que aquella sigui desconeguda, o d’establir-ne la sanció corresponent en el cas que hagi estat violada

■ coercible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coercible</title>

Partició sil·làbica: co_er_ci_ble
Etimologia: de coercir 1a font: 1917, DOrt.

adjectiu

Capaç d’ésser coercit o constret.
física Dit d’un gas que pot ésser liquidat per compressió.

■ coercible

adjectiu Capaç d’ésser coercit o constret física Dit d’un gas que pot ésser liquidat per compressió

■ coerció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coerció</title>

Partició sil·làbica: co_er_ci_ó
Etimologia: del ll. coertio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.

femení

Acció de coercir o de constrènyer.
sociologia Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d’obligar-la a actuar d’una manera determinada.

■ coerció

femení Acció de coercir o de constrènyer sociologia Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d’obligar-la a actuar d’una manera determinada