Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ cohobació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cohobació</title>

Partició sil·làbica: co_ho_ba_ci_ó
Etimologia: de cohobar

femení química Acció de cohobar.

■ cohobació

femení química Acció de cohobar

■ cohobar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cohobar</title>

Etimologia: probablement del ll. alquímic cohobare, de l’àr. qúhba ‘gris fosc’, per l’enfosquiment del destil·lat, o de l’haitià cohoba, nom de dues pólvores relacionades amb la destil·lació

verb transitiu química Destil·lar successives vegades una substància.

■ cohobar

verb transitiu química Destillar successives vegades una substància

■ cohonestament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cohonestament</title>

Etimologia: de cohonestar

masculí

Acció de cohonestar;
l’efecte.

■ cohonestament

masculí Acció de cohonestar l’efecte

■ cohonestar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cohonestar</title>

Etimologia: del ll. cohonestare, íd. 1a font: 1839, DLab.

verb transitiu Excusar (una acció indecorosa) amb raons que la facin aparèixer honesta. L’advocat ha volgut cohonestar l’escàndol.

■ cohonestar

verb transitiu Excusar una acció indecorosa amb raons que la facin aparèixer honesta L’advocat ha volgut cohonestar l’escàndol

■ cohort

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cohort</title>

Etimologia: del ll. cohors, -ŏrtis, íd.

femení

història Unitat de l’exèrcit romà.
Colla de combatents.
Grup de gent qualsevol.

■ cohort

femení història Unitat de l’exèrcit romà Colla de combatents Grup de gent qualsevol

■ cohortatiu

| cohortativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cohortatiu</title>

Partició sil·làbica: co_hor_ta_tiu

adjectiu lingüística Dit d’un mode de les llengües semítiques, de contingut exhortatiu, limitat pràcticament a les primeres persones del singular i del plural.

■ cohortatiu

| cohortativa

adjectiu lingüística Dit d’un mode de les llengües semítiques, de contingut exhortatiu, limitat pràcticament a les primeres persones del singular i del plural

■ coi¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coi</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: coi

masculí col·loquialment Eufemisme per cony 2 i 3.

Vegeu també:
coi²

■ coi¹

masculí colloquialment Eufemisme per cony 2 i 3 Vegeu també coi 2

■ coi²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coi</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: coi
Etimologia: del neerl. kooi, íd., del neerl. mitjà koie ‘corral d’ovelles’, provinent del ll. cavea ‘corral, gàbia’

masculí marina, marítim Hamaca de lona usada pels mariners per a dormir.

Vegeu també:
coi¹

■ coi²

masculí marina, marítim Hamaca de lona usada pels mariners per a dormir Vegeu també coi 1

■ coincidència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coincidència</title>

Partició sil·làbica: co_in_ci_dèn_ci_a
Etimologia: de coincident 1a font: 1839, DLab.

femení Fet de coincidir.

■ coincidència

femení Fet de coincidir

■ coincident

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coincident</title>

Partició sil·làbica: co_in_ci_dent
Etimologia: de coincidir 1a font: 1839, DLab.

adjectiu Que coincideix.

■ coincident

adjectiu Que coincideix

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ cohobació

■ cohobar

■ cohonestament

■ cohonestar

■ cohort

■ cohortatiu | cohortativa

■ cohortatiu | cohortativa

■ coi1

■ coi2

■ coincidència

■ coincident

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ cohortatiu

| cohortativa

■ cohortatiu

| cohortativa

■ coi¹

■ coi²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia