Es mostren 88939 resultats

coincidir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coincidir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: co_in_ci_dir
Etimologia: del ll. coincĭdĕre, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb intransitiu
  1. Trobar-se en el mateix lloc de l’espai. El punt on coincideixen dues òrbites.
  2. Ocórrer alhora, ocupar el mateix període de temps. Les vacances coincidiren amb el campionat.
  3. figuradament Ésser iguals o concordar dues o més coses. La vostra explicació no coincideix exactament amb la seva.

coincidir

coiot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coiot</title>

Accessory
Partició sil·làbica: co_iot
Etimologia: del cast. coyote, del nàhuatl kóyotl, íd.
Body
masculí zoologia Mamífer carnívor de la família dels cànids (Canis latrans), semblant al llop, però més petit, de pelatge abundant i espès de color grisenc.

coiot

coipú

coipú

coïssor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coïssor</title>

Accessory
Partició sil·làbica: co_ïs_sor
Etimologia: del ll. coctio, -ōnis ‘acció de coure’, amb alteració gràfica del seu resultat normal cuiçó en cuiçor i coïssor per influx de mots abstractes com ardor, cremor, dolor 1a font: 1460, Roig
Body
femení Sensació anàloga a la que produeix una cremada. Sentir una coïssor al coll.

coïssor

coit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coit</title>

Accessory
Partició sil·làbica: coit
Etimologia: del ll. coĭtus, -ūs, íd., part. de coīre ‘anar plegats, unir-se’ 1a font: s. XV, Ausiàs
Body
    masculí
  1. biologia Acte sexual consistent en l’acoblament del mascle i la femella.
  2. coit anal Acoblament sexual realitzat mitjançant la introducció del penis dins l’anus.
  3. coit interromput Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l’acte sexual i efectuar l’home una ejaculació extravaginal. Hom l’anomena també amb la forma llatina coitus interruptus.

coit

coital

coital

coïtja

coïtja

coix
| coixa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coix</title>

Accessory
Partició sil·làbica: coix
Etimologia: del ll. vg. coxus, íd., relacionat per etimologia popular amb coxa ‘anca’ 1a font: 1373
Body
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. medicina Dit del subjecte amb deambulació irregular motivada per alteracions de l’aparell locomotor, especialment en un dels membres inferiors.
    2. anar (o caminar) coix Coixejar.
    3. conèixer els coixos asseguts figuradament Endevinar les males intencions de la gent.
    4. fer el coix Simular coixesa.
    5. qui va amb un coix al cap d’un any és coix i mig figuradament Qui freqüenta amistats vicioses se n’encomana els vicis.
    6. s’atrapa més aviat un mentider que un coix figuradament Hom descobreix fàcilment el qui per vici no diu la veritat.
  2. adjectiu
    1. per analogia Dit d’un moble que té un petge més curt que els altres.
    2. mètrica Dit del vers que no té la mesura justa, amb relació als altres versos d’un poema.
    3. ésser coix figuradament No tenir la mesura justa un raonament, un compte, una obra, ésser incomplet.
    4. ésser coix del front figuradament Ésser poc intel·ligent.
  3. adjectiu
    1. Dit de l’òrgan de locomoció esguerrat o malalt i que fa que hom camini amb una irregularitat perceptible. L’ase té una pota coixa.
    2. per analogia La pota coixa d’un moble.
    3. a peu coix locució adverbial Amb un peu enlaire sense tocar terra.

coix
| coixa

coixària

coixària

coixejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coixejar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: coi_xe_jar
Etimologia: de coix 1a font: s. XV
Body
    verb intransitiu
  1. Anar coix, ésser coix. Coixejar d’un peu, d’una cama.
  2. per analogia Una cadira, una taula, etc., que coixeja.
  3. figuradament Fallar en algun punt. Un text que coixeja.

coixejar