Es mostren 88939 resultats

■ col·legial2
| col·legiala

■ col·legial2
| col·legiala

masculí i femení Alumne d’un collegi Vegeu també collegial 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legialitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·legialitat</title>

Partició sil·làbica: col_le_gi_a_li_tat
Etimologia: de col·legial1
    femení
  1. Qualitat de col·legial.
  2. catolicisme Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.

■ col·legialitat

femení Qualitat de collegial catolicisme Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats per institució divina i collegialment presos al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legialment

■ col·legialment

adverbi Formant collegi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·legiar</title>

Partició sil·làbica: col_le_gi_ar
Etimologia: de col·legi
    verb
  1. transitiu Fer entrar (algú) com a membre en un col·legi. Ens van col·legiar a tots, però jo me n’he donat de baixa.
  2. pronominal
    1. Constituir-se, organitzar-se, com a col·legi els individus d’una professió o una classe. Els traductors es volen col·legiar.
    2. Entrar algú com a membre en un col·legi. L’Eva s’ha col·legiat com a psicòloga.

■ col·legiar

verb transitiu Fer entrar algú com a membre en un collegi Ens van collegiar a tots, però jo me n’he donat de baixa pronominal Constituir-se, organitzar-se, com a collegi els individus d’una professió o una classe Els traductors es volen collegiar Entrar algú com a membre en un collegi L’Eva s’ha collegiat com a psicòloga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legiat
| col·legiada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·legiat</title>

Partició sil·làbica: col_le_gi_at
Etimologia: de col·legiar
  1. adjectiu
    1. antigament Dotat de col·legi.
    2. església col·legiada cristianisme Col·legiata.
    1. adjectiu Inscrit o incorporat a un col·legi. Advocat col·legiat.
    2. masculí i femení Persona que ha entrat com a membre en un col·legi professional.
  3. adjectiu Constituït per diversos components. Direcció col·legiada.

■ col·legiat
| col·legiada

adjectiu antigament Dotat de collegi església collegiada cristianisme Collegiata adjectiu Inscrit o incorporat a un collegi Advocat collegiat masculí i femení Persona que ha entrat com a membre en un collegi professional adjectiu Constituït per diversos components Direcció collegiada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legiata

■ col·legiata

femení cristianisme Església no episcopal que té un capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·legir

■ col·legir

verb transitiu Fer extractes d’un llibre, d’un allegat, etc antigament Inferir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collejar

■ collejar

verb intransitiu Fer moviments de coll, estirar-lo Fer esforços amb la gola per deglutir, fer collades transitiu Deglutir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·lema


<title type="display">col·lema</title>

masculí botànica Gènere de líquens de l’ordre de les cianofilals (Collema sp), negrosos i arrissats, trencadissos en temps sec i gelatinosos en temps humit, que habiten sobre les roques calcàries, les escorces, etc.

col·lema

masculí botànica Gènere de líquens de l’ordre de les cianofilals Collema sp , negrosos i arrissats, trencadissos en temps sec i gelatinosos en temps humit, que habiten sobre les roques calcàries, les escorces, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·lematàcies


<title type="display">col·lematàcies</title>

Partició sil·làbica: col_le_ma_tà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de líquens de l’ordre de les cianofilals, de tal·lus foliaci, esquamulós o crustaci i més o menys gelatinós quan és humit.
  2. singular Liquen de la família de les col·lematàcies.

col·lematàcies

femení botànica plural Família de líquens de l’ordre de les cianofilals, de tallus foliaci, esquamulós o crustaci i més o menys gelatinós quan és humit singular Liquen de la família de les collematàcies