Es mostren 88940 resultats

col·lisió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·lisió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: col_li_si_ó
Etimologia: del ll. collisio, -ōnis ‘xoc’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Encontre de dos cossos que topen o col·lideixen.
    2. per analogia Una col·lisió entre els rebels i les tropes.
    3. figuradament Col·lisió d’interessos, d’opinions.
  1. física atòmica Al nivell nuclear, interacció entre partícules (o entre una partícula i un nucli), considerades com a esferes materials, que té com a conseqüència un bescanvi d’energia cinètica entre les partícules incidents, l’emissió diferida d’energia o una transmutació o reacció nuclear.

col·lisió

collita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collita</title>

Accessory
Etimologia: del ll. collēcta, part. de collĭgĕre ‘aplegar’ 1a font: 1386
Body
    femení
  1. agricultura
    1. Acció d’arreplegar els productes que lleva la terra: plantes, fruits, grans, etc. Ja han fet la collita de les olives.
    2. Producte o conjunt de productes que lleva la terra, després d’ésser arreplegats. Enguany, la collita ha estat magra.
    3. per extensió Temporada d’arreplec dels fruits.
  2. figuradament Arreplega, recull (d’alguna cosa). Una collita de premis, de mots composts.
  3. a bona o mala collita locució adverbial Expressió que indica que el preu d’un arrendament ha d’ésser el mateix en un any abundós que en un any estèril.
  4. de collita pròpia figuradament D’invenció pròpia.

collita

colliter
| collitera

colliter
| collitera

col·litigant

col·litigant

collnegre
| collnegra

collnegre
| collnegra

colló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colló</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. coleo, -ōnis, íd., der. del ll. cl. cōlĕus, íd. 1a font: s. XII
Body
  1. masculí Testicle.
  2. adjectiu i masculí
    1. Imbècil, curt d’enteniment.
    2. Mancat d’energia; covard.
  3. collons! (o colló!) vulgarment Expressió que denota enuig, admiració, entusiasme, etc.
  4. de collons vulgarment
    1. locució adjectiva Molt bo, que està molt bé. Té un cotxe de collons.
    2. locució adverbial Molt bé.
  5. passar pels collons (a algú, de fer una cosa) vulgarment Donar-li la gana de fer-la.
  6. tenir collons vulgarment Tenir coratge, gosadia, barra, etc.
  7. tocar els collons vulgarment Enutjar, fastiguejar, molestar, etc.

colló

col·lo-

col·lo-

col·loblast

col·loblast

col·locació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·locació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: col_lo_ca_ci_ó
Etimologia: de col·locar 1a font: 1676
Body
    femení
    1. Acció de col·locar o de col·locar-se;
    2. l’efecte.
  1. Càrrec amb què hom es guanya la vida, del qual treu un sou.
  2. gramàtica Combinació de mots aparentment lliure, generada amb regles sintàctiques, però d’ús molt freqüent. Ex.: cel blau, visiblement afectat, buscar pertot arreu.
  3. col·locació obrera Sistema que tendeix a assegurar ocupació al treballador en situació d’atur.
  4. oficina de col·locació Servei que té com a finalitat promoure l’adscripció dels treballadors a una activitat adequada a llurs aptituds i posar en relació les ofertes i les demandes de treball.

col·locació

col·locada

col·locada

Traducció