Es mostren 88939 resultats

■ collita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">collita</title>

Etimologia: del ll. collēcta, part. de collĭgĕre ‘aplegar’ 1a font: 1386
    femení
  1. agricultura
    1. Acció d’arreplegar els productes que lleva la terra: plantes, fruits, grans, etc. Ja han fet la collita de les olives.
    2. Producte o conjunt de productes que lleva la terra, després d’ésser arreplegats. Enguany, la collita ha estat magra.
    3. per extensió Temporada d’arreplec dels fruits.
  2. figuradament Arreplega, recull (d’alguna cosa). Una collita de premis, de mots composts.
  3. a bona o mala collita locució adverbial Expressió que indica que el preu d’un arrendament ha d’ésser el mateix en un any abundós que en un any estèril.
  4. de collita pròpia figuradament D’invenció pròpia.

■ collita

femení agricultura Acció d’arreplegar els productes que lleva la terra plantes, fruits, grans, etc Ja han fet la collita de les olives Producte o conjunt de productes que lleva la terra, després d’ésser arreplegats Enguany, la collita ha estat magra per extensió Temporada d’arreplec dels fruits figuradament Arreplega, recull d’alguna cosa Una collita de premis, de mots composts a bona o mala collita locució adverbial Expressió que indica que el preu d’un arrendament ha d’ésser el mateix en un any abundós que en un any estèril de collita pròpia figuradament D’invenció pròpia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colliter
| collitera

■ colliter
| collitera

masculí i femení Persona que fa o que té la collita d’alguna cosa És el colliter d’ametlles més important de la comarca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·litigant

■ col·litigant

masculí i femení Litigant que pledeja juntament amb un altre o amb altres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ collnegre
| collnegra

■ collnegre
| collnegra

adjectiu Que té el coll negre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ colló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">colló</title>

Etimologia: del ll. vg. coleo, -ōnis, íd., der. del ll. cl. cōlĕus, íd. 1a font: s. XII
  1. masculí Testicle.
  2. adjectiu i masculí
    1. Imbècil, curt d’enteniment.
    2. Mancat d’energia; covard.
  3. collons! (o colló!) vulgarment Expressió que denota enuig, admiració, entusiasme, etc.
  4. de collons vulgarment
    1. locució adjectiva Molt bo, que està molt bé. Té un cotxe de collons.
    2. locució adverbial Molt bé.
  5. passar pels collons (a algú, de fer una cosa) vulgarment Donar-li la gana de fer-la.
  6. tenir collons vulgarment Tenir coratge, gosadia, barra, etc.
  7. tocar els collons vulgarment Enutjar, fastiguejar, molestar, etc.

■ colló

masculí Testicle adjectiu i masculí Imbècil, curt d’enteniment Mancat d’energia covard collons o colló vulgarment Expressió que denota enuig, admiració, entusiasme, etc de collons vulgarment locució adjectiva Molt bo, que està molt bé Té un cotxe de collons locució adverbial Molt bé passar pels collons a algú, de fer una cosa vulgarment Donar-li la gana de fer-la tenir collons vulgarment Tenir coratge, gosadia, barra, etc tocar els collons vulgarment Enutjar, fastiguejar, molestar, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·lo-

col·lo-

Forma prefixada del mot grec kólla , que significa ‘goma, cola’ Ex colloblast, colloide
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·loblast

col·loblast

masculí zoologia Cèllula adhesiva, típica dels ctenòfors, situada sobre els filaments prènsils i que serveix per a la captura de les preses
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·locació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·locació</title>

Partició sil·làbica: col_lo_ca_ci_ó
Etimologia: de col·locar 1a font: 1676
    femení
    1. Acció de col·locar o de col·locar-se;
    2. l’efecte.
  2. Càrrec amb què hom es guanya la vida, del qual treu un sou.
  3. gramàtica Combinació de mots aparentment lliure, generada amb regles sintàctiques, però d’ús molt freqüent. Ex.: cel blau, visiblement afectat, buscar pertot arreu.
  4. col·locació obrera Sistema que tendeix a assegurar ocupació al treballador en situació d’atur.
  5. oficina de col·locació Servei que té com a finalitat promoure l’adscripció dels treballadors a una activitat adequada a llurs aptituds i posar en relació les ofertes i les demandes de treball.

■ col·locació

femení Acció de collocar o de collocar-se l’efecte Càrrec amb què hom es guanya la vida, del qual treu un sou gramàtica Combinació de mots aparentment lliure, generada amb regles sintàctiques, però d’ús molt freqüent Ex cel blau, visiblement afectat, buscar pertot arreu collocació obrera Sistema que tendeix a assegurar ocupació al treballador en situació d’atur oficina de collocació Servei que té com a finalitat promoure l’adscripció dels treballadors a una activitat adequada a llurs aptituds i posar en relació les ofertes i les demandes de treball
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

col·locada

col·locada

femení colloquialment Efecte de collocar-se amb una droga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ col·locar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">col·locar</title>

Etimologia: del ll. collocare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Posar (alguna cosa o algú) en un lloc determinat, en una certa posició relativa. Col·locar els pots a l’armari. Col·locar una cadira a cada costat de la taula.
  2. transitiu
    1. Posar (algú) en una condició determinada de vida.
    2. especialment Posar (algú) en un càrrec. L’han col·locat en una oficina.
    3. col·locar (algú) Disposar el seu matrimoni, casar-lo. Quan col·loqui la noia, estarà tranquil.
    4. estar ben (o mal) col·locat Tenir una bona (o una mala) col·locació.
  3. col·loquialment
    1. transitiu Produir una droga un estat d’alteració de la percepció (en qui la consumeix). Aquesta coca et col·loca molt ràpidament.
    2. usat absolutament Ensumar cola col·loca.
    3. pronominal Amb dos porros ja es col·loca.
  4. transitiu economia Donat un tipus d’interès de mercat, escollir i dur a terme l’opció oferta per la rendibilitat dels actius financers en contraposició a la del diner.
  5. col·locar gèneres (o mercaderies, etc.) Trobar-los compradors.

■ col·locar

verb transitiu Posar alguna cosa o algú en un lloc determinat, en una certa posició relativa Collocar els pots a l’armari Collocar una cadira a cada costat de la taula transitiu Posar algú en una condició determinada de vida especialment Posar algú en un càrrec L’han collocat en una oficina collocar algú Disposar el seu matrimoni, casar-lo Quan colloqui la noia, estarà tranquil estar ben o mal collocat Tenir una bona o una mala collocació colloquialment transitiu Produir una droga un estat d’alteració de la percepció en qui la consumeix Aquesta coca et colloca molt ràpidament usat…
Informació complementària
Traducció